Procesos participativos
Ningún proceso participatiu abierto en estos momentos
L’objecte d’aquest informe és justificar la necessitat d’iniciar la tramitació del procés participatiu recollit a l’article 133 de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques i a l’article 66 bis de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
De conformitat amb aquests articles, amb caràcter previ a l’elaboració d’aquest Reglament del nou servei públic s’ha de substanciar una consulta pública a través del portal web de l’AMB (l’administració competent) en la qual s’ha de demanar l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre aquests quatre punts:
- Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
- Necessitat i oportunitat d’aprovació del reglament.
- Objectius del reglament.
- Possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores.
Els subjectes potencialment afectats són els 36 ajuntaments metropolitans i la població en general que habita o treballa en algun municipi metropolità, o hi està de pas.
L’informe i el contingut de la consulta s’han elaborat amb la col·laboració del doctor Juli Ponce Solé, catedràtic de Dret Administratiu, codirector de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i Director del Seminari de Dret Local de la Federació de Municipis de Catalunya.
Punts de la consulta:
-
Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa
A la metròpolis de Barcelona hi resideixen més de 3,3 milions de persones i és un fet territorial, social, demogràfic, econòmic i cultural, on hi trobem des de continus urbans fins a grans espais naturals i fluvials. A més, genera un gran nombre de moviments de persones, residents i no residents, perquè és un pol d’atracció laboral, turística, de congressos i fires, de grans esdeveniments, esportiva i d’oci nocturn i cultural.
El parc d’habitatges està format per 1,3 milions d’unitats i no conforma un teixit urbà uniforme, sinó que està compost per teixits de diferents tipus, amb necessitats i requeriments diversos. En aquest territori s’hi troben estructures urbanes pròpies de la ciutat compacta mediterrània –edificis alineats al carrer– i altres de més recents, com blocs o cases unifamiliars –nascuts principalment com a conseqüència de les onades migratòries arribades a partir dels anys quaranta del segle XX.
Avancem cap a un món cada cop més urbanitzat
L’any 2008 va significar un punt d’inflexió en la història de la humanitat: per primera vegada, més de la meitat de la població mundial es concentrava a les ciutats. El 2016 s’estimava que el 54 % de la població mundial ja vivia en ciutats, i aquest percentatge pot arribar al 66 % el 2050, segons la previsió de les Nacions Unides.
Les metròpolis articulen al seu voltant un espai de relacions de convivència, funcionals i d’ús comú de serveis que genera molta informació i exigeix reforçar la col·laboració i la cooperació interadministrativa, en funció de la seva organització administrativa i legal.
A més de créixer en termes quantitatius al llarg de les darreres dècades, també han variat les característiques sociodemogràfiques de la població que viu a les ciutats. Dels múltiples reptes i problemàtiques que comporta aquesta tendència a la concentració urbana, en volem destacar quatre: la convivència, la seguretat, l’exclusió social i la cohesió social. Les polítiques públiques han de poder fer front a aquests reptes per poder garantir una qualitat de vida millor, una seguretat millor, i més igualtat d’oportunitats i també de drets a tota la ciutadania. Aquests reptes afecten totes les persones de manera individual, però alhora de manera comunitària.
Diferents organitzacions internacionals, centres de recerca i think tanks coincideixen a dir que actualment ens trobem en un context internacional on hi ha dos fenòmens que condicionen els quatre reptes que s’han esmentat (convivència, seguretat, exclusió social i cohesió social). D’una banda, les diferents crisis encadenades: la crisi econòmica sistèmica del 2008-2014, la crisi climàtica i la crisi sanitària provocada pel virus SARS-CoV-2. De l’altra, la revifada de conflictes armats i guerres regionals, i el risc d’una escalada global.
Aquest context ens ha portat a dues situacions: l’increment de les desigualtats i la preocupació creixent per la seguretat. Cal, doncs, reconèixer que els entorns urbans estan sotmesos a pressions econòmiques i apostar per un espai públic que estigui al servei de totes les persones que l’utilitzen i que respongui a les necessitats i expectatives de col·lectius diversos.
La desigualtat social i la pobresa s’han agreujat notablement al llarg dels darrers anys a causa de l’increment de l’atur i les limitacions del sistema de protecció social, cosa que ha generat segregació en el territori.
Els processos que incideixen en la cohesió social i territorial són múltiples i transversals, i l’AMB, mitjançant l’exercici de diverses de les seves competències i la prestació dels serveis públics vinculats pot enfortir i desenvolupar polítiques públiques pròpies i en col·laboració amb els ajuntaments que permetin fer front a aquestes situacions.
Percepció de la ciutadania
Recentment l’AMB ha obtingut els resultats de l’enquesta òmnibus sobre seguretat a l’àrea metropolitana de Barcelona, realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).
Un 87,5% de les persones entrevistades creu que és necessari impulsar un sistema metropolità de seguretat, davant del 83,1% del 2022.
Pel que fa a la valoració de mesures concretes per la millora de la seguretat a l’àrea metropolitana, totes les estratègies plantejades compten amb una majoria d’opinions positives: eradicació dels racons insegurs (87,6%), reforç de l'enllumenat públic (83,0%), app mòbil d'alarma immediata (85,2%), serveis de vigilància nocturna als carrers (82,9%), parades a demanda als autobusos nocturns (81,1%) i desplegament de càmeres (65,0%).