Àrea Metropolitana de Barcelona

A la metròpolis de Barcelona hi resideixen més de 3,3 milions de persones i és un fet territorial, social, demogràfic, econòmic i cultural, on hi trobem des de continus urbans fins a grans espais naturals i fluvials. A més, genera un gran nombre de moviments de persones, residents i no residents, perquè és un pol d’atracció laboral, turística, de congressos i fires, de grans esdeveniments, esportiva i d’oci nocturn i cultural.

El parc d’habitatges està format per 1,3 milions d’unitats i no conforma un teixit urbà uniforme, sinó que està compost per teixits de diferents tipus, amb necessitats i requeriments diversos. En aquest territori s’hi troben estructures urbanes pròpies de la ciutat compacta mediterrània –edificis alineats al carrer– i altres de més recents, com blocs o cases unifamiliars –nascuts principalment com a conseqüència de les onades migratòries arribades a partir dels anys quaranta del segle XX.

Avancem cap a un món cada cop més urbanitzat

L’any 2008 va significar un punt d’inflexió en la història de la humanitat: per primera vegada, més de la meitat de la població mundial es concentrava a les ciutats. El 2016 s’estimava que el 54 % de la població mundial ja vivia en ciutats, i aquest percentatge pot arribar al 66 % el 2050, segons la previsió de les Nacions Unides.

Les metròpolis articulen al seu voltant un espai de relacions de convivència, funcionals i d’ús comú de serveis que genera molta informació i exigeix reforçar la col·laboració i la cooperació interadministrativa, en funció de la seva organització administrativa i legal.

A més de créixer en termes quantitatius al llarg de les darreres dècades, també han variat les característiques sociodemogràfiques de la població que viu a les ciutats. Dels múltiples reptes i problemàtiques que comporta aquesta tendència a la concentració urbana, en volem destacar quatre: la convivència, la seguretat, l’exclusió social i la cohesió social. Les polítiques públiques han de poder fer front a aquests reptes per poder garantir una qualitat de vida millor, una seguretat millor, i més igualtat d’oportunitats i també de drets a tota la ciutadania. Aquests reptes afecten totes les persones de manera individual, però alhora de manera comunitària.

Diferents organitzacions internacionals, centres de recerca i think tanks coincideixen a dir que actualment ens trobem en un context internacional on hi ha dos fenòmens que condicionen els quatre reptes que s’han esmentat (convivència, seguretat, exclusió social i cohesió social). D’una banda, les diferents crisis encadenades: la crisi econòmica sistèmica del 2008-2014, la crisi climàtica i la crisi sanitària provocada pel virus SARS-CoV-2. De l’altra, la revifada de conflictes armats i guerres regionals, i el risc d’una escalada global.

Aquest context ens ha portat a dues situacions: l’increment de les desigualtats i la preocupació creixent per la seguretat. Cal, doncs, reconèixer que els entorns urbans estan sotmesos a pressions econòmiques i apostar per un espai públic que estigui al servei de totes les persones que l’utilitzen i que respongui a les necessitats i expectatives de col·lectius diversos.

La desigualtat social i la pobresa s’han agreujat notablement al llarg dels darrers anys a causa de l’increment de l’atur i les limitacions del sistema de protecció social, cosa que ha generat segregació en el territori.

Els processos que incideixen en la cohesió social i territorial són múltiples i transversals, i l’AMB, mitjançant l’exercici de diverses de les seves competències i la prestació dels serveis públics vinculats pot enfortir i desenvolupar polítiques públiques pròpies i en col·laboració amb els ajuntaments que permetin fer front a aquestes situacions.

Percepció de la ciutadania

Recentment l’AMB ha obtingut els resultats de l’enquesta òmnibus sobre seguretat a l’àrea metropolitana de Barcelona, realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).

Un 87,5% de les persones entrevistades creu que és necessari impulsar un sistema metropolità de seguretat, davant del 83,1% del 2022.

Pel que fa a la valoració de mesures concretes per la millora de la seguretat a l’àrea metropolitana, totes les estratègies plantejades compten amb una majoria d’opinions positives: eradicació dels racons insegurs (87,6%), reforç de l'enllumenat públic (83,0%), app mòbil d'alarma immediata (85,2%), serveis de vigilància nocturna als carrers (82,9%), parades a demanda als autobusos nocturns (81,1%) i desplegament de càmeres (65,0%).

Davant dels fenòmens creixents esmentats de segregació urbana, possible deteriorament de l’espai públic i del parc d’habitatges i augment de la percepció d’inseguretat personal, els poders públics, en el marc de les seves competències, han d’actuar proactivament, amb la deguda diligència i deguda cura pròpies del dret dels ciutadans de l’àrea metropolitana a la bona administració (article 41 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i reiteradíssima jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del Tribunal Suprem espanyol i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

Nombrosa i diversa normativa espanyola i catalana i documents nacionals i internacionals fan esment de la importància de la lluita contra la segregació urbana i el deteriorament dels espais públics i privats. En són exemples la Llei d’urbanisme (art. 3) i la Llei pel dret a l’habitatge estatals, la Llei catalana d’urbanisme i la del dret a l’habitatge del 2007 o la Llei catalana 11/2022, del 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles. Entre els documents internacionals destaca la Nova Agenda Urbana elaborada a la cimera de l’ONU Hàbitat III celebrada a Quito el 2016 i entre els estatals, per exemple, l’agenda urbana espanyola, que vincula la segregació amb la desigualtat i la percepció de la inseguretat i recomana «aumentar la seguridad ciudadana en los espacios urbanos adoptando las medidas adecuadas de diseño urbano (iluminación, mobiliario, etc.».

Aquesta determinació, fa més de quaranta anys es està sintetitzada en la teoria de les finestres trencades (broken windows).

Totes aquestes normes i documents insisteixen en la rellevància de reforçar la igualtat sobre el territori —incloent-hi la igualtat de gènere, tenint en compte les necessitats específiques de les dones en la utilització de l’espai urbà—, la cohesió social i territorial i la prevenció de l’incivisme, i en la importància de fer disminuir la percepció d’inseguretat personal en l’espai públic amb diverses estratègies de prevenció de la delinqüència mitjançant el disseny de l’entorn (CPTED), emprades per les administracions públiques locals angleses, franceses o neerlandeses, per exemple, des de fa dècades. Com ja va assenyalar la coneguda urbanista nord-americana Jane Jacobs en un famós llibre publicat als anys seixanta, «les persones han de ser els ulls dels carrers i per tant és adient tota estratègia urbana de prevenció que suposi potenciar aquests ulls».

En definitiva, la lluita contra la desigualtat i la segregació i el reforçament de la cohesió social i territorial suposa fer efectiu el dret a la ciutat dels habitants de l’àrea metropolitana, un dret recollit expressament ja en altres legislacions europees explícitament (a França, per exemple, a la Loi d’orientation pour la ville del 1991) i que a casa nostra es pot extreure sense dificultat de l’article 16.d de la Llei pel dret a l’habitatge del 2007, quan assenyala que «s’ha de vetllar per garantir el dret de tots els habitants a gaudir de condicions de vida urbana i d’hàbitat que afavoreixin la cohesió social».

El compliment de les obligacions jurídiques de bona administració pel que fa a la garantia dels drets a la ciutat justifica la necessitat d’exercir diverses de les competències de l’AMB que permeten fer front als problemes urbans descrits, i l’hi obliguen, a través de les polítiques públiques esmentades. Així, d’acord amb els articles 13 i següents de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’AMB té competències atribuïdes sobre urbanisme (article 14.A i títol III de la Llei), promoció del transport sostenible (article 14.B.f), infraestructures d’interès metropolità (article 14.F) o cohesió social i territorial (article 14.H), competència, aquesta darrera, que fa que li correspongui a l’AMB la promoció de «la implantació de polítiques públiques comunes en matèria de serveis municipals i de foment de la cohesió social i territorial, amb la finalitat de millorar les condicions de vida dels ciutadans i l’equilibri municipal dels municipis que la integren».

Cal determinar de quina manera les administracions volen desenvolupar les noves polítiques públiques urbanes i la millora de la gestió de les ciutats, d’acord amb el principi de la bona administració o bon govern en àmbits com la ciutat segura, el dret a l’espai públic i el dret a la ciutat des de la perspectiva de gènere.

L’objectiu principal de la norma és regular aquest servei públic, desenvolupat a l’empara de l’article 13.2 de la Llei 31/2010 que habilita l’AMB a «prestar els serveis i promoure les activitats que contribueixen a satisfer les necessitats i les aspiracions dels municipis que la integren, sens perjudici de les competències que corresponen a altres administracions públiques».

La norma cerca regular aquest servei públic, que tindrà una doble perspectiva. Primer, en col·laboració amb els ajuntaments, l’AMB posarà a disposició d’aquests un servei de tecnologia per tal que puguin desenvolupar les seves pròpies competències de la millor manera possible donant compliment al dret dels seus habitants a una bona administració. Cal tenir en compte que en altres països les dades públiques ja han estat considerades formalment com a servei públic (per exemple, article 14 de la Llei francesa n. 2016-1321, del 7 d’octubre, per una República digital). I segon, en l’àmbit de les competències de l’AMB, també l’AMB donarà servei als ciutadans.

Aquest servei públic regulat pel reglament que ara se sotmet a consulta prèvia té l’objectiu final de reforçar la cohesió social i territorial i prevenir l’incivisme reforçant la vigilància natural a l’espai públic i generant un grau de percepció de seguretat personal més elevat, i fer-ho mitjançant les dades i els algoritmes necessaris per al sistema tecnològic metropolità.

1. Crear un canal de comunicació bidireccional, de coordinació i alertes a partir d’un sistema tecnològic social que millori la percepció de seguretat, benestar i qualitat de vida de la població a partir de les diferents funcionalitats que els usuaris registrats podran utilitzar, si volen. Així mateix, es millora la participació ciutadana, la coordinació entre diferents administracions i la difusió de la informació oficial a la ciutadania.
2. Generar models predictius amb algoritmes, d’acord amb el Reglament de la Unió Europea sobre intel·ligència artificial del 2024 i atesa l’escassa normativa espanyola, per tal de poder anticipar escenaris, determinar possibles situacions de risc i simulacions i millorar l’espai urbà (il·luminació, disseny...) gràcies a les aportacions obtingudes mitjançant el canal esmentat.
3. Gestionar les dades del sistema tecnològic i de la informació de què disposen les diferents administracions i que es considerin necessaris per poder generar els models predictius i per dissenyar polítiques públiques i de retiment de comptes.

L’objectiu final de la norma que se sotmet a consulta prèvia és, doncs, promoure la cohesió social i territorial, prevenir el deteriorament de la convivència i augmentar la percepció de seguretat personal, utilitzant la tecnologia existent avui en dia. Es tracta que els ulls del carrer de Jane Jacobs, és a dir les persones que utilitzen els espais públics, gaudeixin d’un reforç ofert per aquest servei públic.

Si no s’actua, els problemes descrits s’agreujarien i es deterioraria encara més la cohesió social i territorial, l’ús i el bon estat de l’espai públic i augmentarien els casos d’incivisme. Això faria accentuar encara més la desigualtat territorial i el deteriorament dels vincles socials. El desplegament d’una política pública en aquest àmbit és convenient que sigui de dimensió metropolitana. D’una banda, l’AMB té àmbits de la seva competència en els quals cal reforçar la vigilància natural com a estratègia CPTED.

De l’altra, es tracta de la prestació d’un servei tecnològic de manera conjunta, efectiva, eficient i econòmica (article. 31.2 de la Constitució espanyola) i que a més s’inscriu en un àmbit que requereix un alt saber fer tecnològic i de tractament de dades. Tot plegat implica la necessitat de canviar l’escala purament municipal per passar a la metropolitana.

Un cop decidida la creació del servei públic, cal procedir a la regulació de les potestats i obligacions de l’AMB i els drets i obligacions dels usuaris, tenint en compte els principis rectors del servei públic, que són: continuïtat, mutabilitat, igualtat, qualitat i assequibilitat.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, s’emet un informe favorable per a la convocatòria d’una consulta pública prèvia a la formulació i aprovació del reglament del nou servei públic.