Parc de Can Zam

Santa Coloma de Gramenet
Robert Ramos

En un extrem de Santa Coloma, entre la serralada de Marina i el riu Besòs, el parc ocupa una part de les terres baixes, properes al riu, on tradicionalment se situaven els conreus d'horta dels masos veïns. El creixement de la ciutat va expulsar cap aquestes fèrtils terres instal·lacions i edificacions que han castigat durament el paisatge. Avui les taques verdes de Can Zam i el Parc Fluvial del Besòs han capgirat el procés i representen un pas endavant important en el camí de la dignificació paisatgística i ambiental d'aquest sector de Santa Coloma de Gramenet.

Inauguració: 1999

Superfície: 113.405 m2

Adreça: carrer de Víctor Hugo, 70, Santa Coloma de Gramenet

  • Informació general

    A la vora del Besòs

    Josep Cano

    Informació de servei

    Vegetació singular, escultura, llac, brollador, jocs infantils, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, pista de petanca, fonts d'aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar, lavabos.

    Descripció

    La principal característica del parc és la seva proximitat al riu i el seu caràcter d'element de connexió entre la ciutat i l'espai fluvial, al qual fa d'avantsala oberta. Parc i riu formen plegats un dels paratges més estimulants de Santa Coloma. Can Zam té forma de quadrat irregular amb un disseny geomètric de línies molt marcades. Un passeig central, que segueix la traça del carrer de Victor Hugo, divideix el parc en dos sectors. Al primer, el més proper a la muntanya, hi ha una gran plaça i la vegetació recorda la dels turons veïns; a l’altre, més baix i proper al riu, inclou un gran llac i hi predominen les espècies vegetals de ribera.

    Vegetació singular: El Pollancre (pollancre aïllat de 50 anys que es distingeix des de lluny).

  • Història

    El passat més llunyà

    El territori que avui ocupa el parc va formar part durant segles de la plana agrícola de Santa Coloma, on creixien els conreus de regadiu amb horts i arbres fruiters. Un antic rec, que venia de Montcada i un singular sistema de mines, fibles i sèquies aportaven als camps l'aigua necessària. Els turons, on avui hi ha els barris de Singuerlín i les Oliveres, eren coberts de vinyes i bosc.

    Des del segle XII hi ha masos documentats a la zona, entre ells el mas Pellicer. A partir del segle XIV, molts d'aquests masos i terres passen, per un seguit de vendes i cessions, a formar part del patrimoni de la catedral de Barcelona; els canonges gestionen les propietats establint contractes d'emfiteusi amb diferents pagesos, que en tenien el domini útil.

    A la segona meitat del segle XVII, la guerra dels Segadors, els setges de Barcelona i un seguit de males collites, plagues i epidèmies porten a l'agricultura a una llarga crisi, que comportarà l'abandonament i la ruïna dels masos medievals de la plana. La recuperació no es produeix fins ben entrat el segle XVIII. Entre les poques cases que van sobreviure a la crisi hi ha l'antic mas Pellicer, aleshores Calvó i avui Can Zam i el mas Rovira, edificat a mitjan segle XVI, que va ser patrimoni dels Janer i després dels Franquesa.

    Les darreres dècades
    Les terres de conreu començaren a desaparèixer amb l'inici de la industrialització. Però més que el desenvolupament industrial van ser les onades immigratòries les que van motivar el creixement ràpid i desordenat de Santa Coloma (entre 1950 i 1975 la població va passar de 15.000 a 137.000 habitants). Les edificacions van ocupar els camps, les vinyes i fins i tot el llit del riu. Es van construir nous barris, sense planificació ni equipaments, en sectors de difícil accés, coster amunt dels turons. El resultat va ser un paisatge caòtic, sense ordre ni concert.

    Als anys setanta es va plantejar la proposta de fer un polígon industrial i pisos a Can Zam. Una important mobilització popular, amb la consigna "Can Zam pel poble" va aconseguir salvar la idea del futur parc. Dissenyat i construït per la Mancomunitat de Municipis i inaugurat el 1999, Can Zam forma part de la xarxa de parcs metropolitans. La seva connexió amb el Parc Fluvial del Besòs fa que junts componguin l'espai verd urbà més important de Santa Coloma.

  • Normes d'ús
    Utilitzeu les papereres.
    Utilitzeu les papereres.
    El residu recollit es porta a una planta de triatge.
    Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
    Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
    Porteu el gos lligat.
    Porteu el gos lligat.
    Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics).
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    No allibereu animals domèstics.
    No allibereu animals domèstics.
    L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
    Respecteu la vegetació.
    Respecteu la vegetació.
    No feu sorolls molestos.
    No feu sorolls molestos.
    Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
    Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).

Localització

Com anar-hi?
Transports al voltant de...
Galeria d'imatges