Les platges del litoral metropolità nord han perdut entre 6 i 10 metres anuals d'amplada des del 2017

Tornar

| Tema: Platges

Aquesta és una de les principals conclusions dels estudis previs al Pla de resiliència del litoral metropolità nord, que l'AMB ha portat a terme aquests darrers mesos. L'objectiu d'aquesta investigació és tenir un diagnòstic profund sobre la dinàmica del litoral per trobar solucions davant la regressió de la costa.


L'AMB, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats, ha portat a terme els estudis previs al Pla de resiliència del litoral metropolità nord amb l'objectiu de tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d'aquesta manera, trobar solucions per frenar la regressió de les platges metropolitanes en el futur.

Les administracions i organismes implicats en la gestió del litoral són: el Ministeri per a la Transició Ecològica, la Generalitat de Catalunya, l'AMB i els vuit ajuntaments metropolitans de la costa.

Els estudis s'han realitzat a partir de les sèries històriques de fotografies aèries, les mesures d'amplada de platges que l'AMB recull mensualment des de fa 20 anys, les imatges  comparatives de diferents models digitals en 3D en relació amb els volums de sorra, i les mesures de la part submergida —topobatimetries— que la Secció de Cartografia de l'AMB va fer el maig del 2020.

De l'estudi, se'n deriven un seguit de conclusions que ajuden a entendre la dinàmica i els processos litorals en aquest sector del litoral metropolità nord:

  • Un comportament regressiu com a denominador comú en la gran majoria de les platges del litoral metropolità nord des del 2017.
  • La sobreacumulació de temporals des del 2017 ha impedit la recuperació natural de les platges metropolitanes, ja que la regeneració d'aquests espais naturals segueix un cicle que requereix molts mesos de "tranquil·litat" meteorològica.
  • La pèrdua d'amplada de les platges ha evidenciat la seva funció protectora estratègica de les infraestructures i de béns públics i privats del litoral.
  • Es produeix un transport longitudinal de sediments que segueix una corrent de nord-est a sud-oest, i es debilita a mesura que va baixant en sentit sud.
  • Es dona un transport transversal de sediments, en el qual es diposita la sorra en zones submergides tan profundes que part d'aquesta no pot "tornar" de manera natural a les platges. Aquest transport s'incrementa quan hi ha temporals.
  • Les platges presenten fluctuacions d' amplada, que varien entre 5 i 45 metres al llarg de l'any.
  • Els ports del Masnou i Badalona limiten l'entrada de sediments i provoquen regressió a les platges del Baix Maresme i del Barcelonès nord. Es tracta d'un dels factors principals de regressió.
  • Les platges de Sant Adrià de Besòs han experimentat un lleuger creixement a causa de tres factors: les aportacions de sediments procedents del transport de sorra des del mar, els sediments de la desembocadura del Besòs i la retenció que provoca l'existència del Port Fòrum.
Possibles mesures i solucions

Aquest seguit de conclusions forma part d'una primera diagnosi del funcionament del litoral metropolità nord i permet establir possibles propostes per frenar la regressió, que formaran part del Pla de resiliència i que requereixen col·laboració interadministrativa amb els altres organismes competents.

Es plantegen una sèrie de propostes genèriques i un seguit de mesures adaptades a les particularitats de les platges i a la seva dinàmica submarina.

Propostes genèriques
  • Aportació de sorres a les platges per equilibrar les pèrdues actuals.
  • Realització d'actuacions estructurals i de manteniment per millorar la resiliència de les platges. Un exemple seria la compartimentació i creació d'estructures per al suport de les platges, és a dir, dividir les platges en diferents quadrants separats mitjançant espigons o altres elements. Aquesta mesura implica que les aportacions de sorra realitzades es mantinguin en el temps.
  • Instal·lació de geotubs submergits: es tracta d'una solució basada en la natura que consisteix en dics reversibles construïts amb geotèxtil, un material sintètic resistent que té menys impacte en l'ecosistema natural i és reversible, de tal manera que actua com una barrera protectora.
Mesures inicials
  • Replantejament dels transvasaments de sorra de llevant a ponent al port del Masnou, perquè l'estudi constata que les aportacions de sorra no compensen l'erosió i perquè el port fa un efecte barrera davant del transport natural de sediments
  • Millorar la funcionalitat del transvasament de sorres que ha de fer el concessionari del port del Masnou.
  • Montgat: construcció de 5 espigons semisubmergits de 250 m de longitud, aportació de sorra inicial de 600.000 m3 i aportació de sorra de manteniment de 80.000 m3 anuals.
  • Badalona: aportacions anuals de sorra d'uns 13.200 m3 i replantejament en la disposició dels equipaments situats a primera línia de mar. A banda, es planteja la construcció d'un espigó de suport a la platja de la Mora i l'aportació de 102.000 m3 de sorra en aquesta platja.
  • Sant Adrià de Besòs: construcció d'un nou espigó, retirada de l'escullera del davant de les antigues parcel·les industrials i aportació de 95.000 m3 de sorra.
Semblances i diferències entre el litoral metropolità nord i el sud

El denominador comú entre el litoral nord i el litoral sud és l'existència dels ports del Masnou i de Barcelona, respectivament, que limiten l'entrada de sediments i afecten negativament les platges metropolitanes.

En segon lloc, cal destacar que totes les platges metropolitanes es troben en una situació de regressió, excepte les de Sant Adrià de Besòs, que presenten un lleuger creixement.

En l'àmbit meteorològic, les llevantades tenen menys impacte al litoral metropolità sud i als municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs a causa de l'orientació de les platges i de la mateixa línia de la costa. En canvi, els temporals de sud impacten més fort a les platges del delta del Llobregat i també a les de Montgat.

En referència als sediments, els estudis previs del litoral metropolità sud van determinar una pèrdua anual de 175.000 m3 de sediments al delta del Llobregat, mentre que al litoral metropolità nord es mobilitzen anualment 49.300 m3 de sediments, que es mouen des del nord-est cap a sud-oest resseguint la línia de la costa. 

Estudis previs de les platges del delta del Llobregat

La radiografia de la dinàmica submergida del litoral metropolità sud es va presentar a Gavà en la jornada "Platges amb futur" el desembre del 2019. La principal conclusió va ser l'existència d'un sistema dinàmic de barres naturals de sorra submergides que no és estable ni permanent. Aquest relleu sorrenc es troba a 200 metres de distància de la línia de costa. Les barres tenen 1,5 metres d'alçada i es disposen al llarg de 20 quilòmetres, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges.
Les barres sorrenques protegeixen eficaçment la platja: els models han detectat una relació directa entre el fet de no perdre sorra i la presència d'aquest sistema submergit.

Amb les pròximes investigacions caldrà determinar el comportament i la dinàmica d'aquest sistema de barres de sorra i saber si és permanent o fluctuant.

De l'estudi, també se'n van extreure altres resultats i conclusions rellevants:
  • Hi ha una pèrdua anual de 175.000 m3 de sediments al delta del Llobregat.
  • L'aportació de sorra del port de Barcelona en compliment a la Declaració d'impacte ambiental (DIA) no evita la regressió del litoral.
  • Es produeixen ones regressives que tenen freqüències variables i es mouen de nord a sud, amb episodis d'erosió que no sempre es corresponen amb els temporals més forts. Aquestes onades regressives impliquen variacions en l'amplada de les platges.
  • Els temporals de component sud tenen molt més impacte al litoral metropolità sud que no pas les llevantades, a causa de la mateixa línia de la costa i de l'orientació de les platges.
  • Augmenta la freqüència dels temporals de sud.
  • La combinació de tots els factors esmentats anteriorment, juntament amb l'existència d'infraestructures i la manca d'aportació natural de sediments, fa que el litoral metropolità sud sigui un sistema molt complex, que requereix un seguiment i monitoratge per preveure'n l'evolució futura.
Batimetries del fons marí i estudis previs del Pla d'estabilització

La Secció de Cartografia de l'AMB ha elaborat el model digital del fons marí del litoral metropolità nord, amb les dades que es van recollir durant el maig del 2019 a través de les topobatimetries. Aquest producte es pot consultar i descarregar gratuïtament a través del geoportal de cartografia de l'AMB.

L'objectiu és que l'AMB faci anualment aquestes topobatimetries per conèixer l'evolució de la dinàmica de la part submergida de la costa i pugui monitorar, així, la complexitat del litoral metropolità. En aquest sentit, al llarg d'aquest mes es portaran a terme unes noves batimetries al litoral metropolità nord, que serviran per fer comparacions i veure l'evolució respecte a l'any anterior. 

Enllaços relacionats

Publicacions relacionades

Prova: $provaURL