Àrea Metropolitana de Barcelona

Aquest dimarts, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán Fernández, ha visitat les obres de la fase 2 del refugi de biodiversitat del riu Besòs, juntament amb l’alcaldessa del municipi, Mireia González, i representants de l’AMB. Aquest projecte preveu construir ecosistemes artificials per incrementar la biodiversitat del riu Besòs i la connectivitat amb els espais naturals propers, com el parc de Can Zam i la serralada de Marina, amb l’objectiu de cosir i consolidar la infraestructura verda metropolitana en aquest àmbit. En total es transformarà i millorarà un àmbit de 185.527 m².

El projecte, amb un cost de 2.066.443,48 €, està finançat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Fundación Biodiversidad, a través del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

L’AMB, com a administració que té competències en matèria de medi ambient, intervé en el manteniment i la conservació de la infraestructura verda i els espais fluvials. En aquest cas, desenvolupa una actuació global al Besòs, que en aquesta fase inclou la redacció del projecte i la direcció d’obra.

Renaturalització del riu Besòs: trajectòria i antecedents

La primera fase del projecte de renaturalització del riu Besòs va engegar-se ara fa tres anys, el gener del 2022, amb la implementació de la fase 1 de les obres, que va permetre la creació d’un refugi de biodiversitat entre el pont Vell i Can Zam. Aquest primer projecte ha comptat amb una inversió de 906.120,21 €, finançat per l’AMB (70 %), l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (30 %) i ajuda europea del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

Aquest refugi de biodiversitat, com a primer pas, ha obert una nova etapa per preservar els hàbitats existents, potenciar la biodiversitat autòctona i eliminar les espècies invasores.

El nou refugi permet el desenvolupament de flora i fauna i millorarà la qualitat paisatgística d’una conca fluvial reconvertida en un corredor ecològic imprescindible dins la infraestructura verda i blava metropolitana, ja que connecta el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc de la Serralada de Marina amb el litoral metropolità.

Projecte global: tres quilòmetres que combinen natura, divulgació i educació ambiental

L’any 2018, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va presentar el projecte Refugi de Biodiversitat, amb la voluntat de protegir una part de la llera del riu, fomentar processos d’autoregeneració de l’ecosistema fluvial i connectar-lo amb els espais naturals adjacents.

Els cinc objectius estructurals d’aquest projecte són els següents:

• Millorar la funció de connector ecològic entre els parcs naturals de la serralada de Marina i de la serra de Collserola.
• Millorar les condicions ambientals per al desenvolupament de la població de l’anguila europea (Anguilla anguilla), en perill crític d’extinció.
• Recuperar hàbitats lacunars desapareguts perquè augmenti la presència d’espècies de peixos i amfibis al tram final del Besòs.
• Reduir gradualment la presència d'espècies exòtiques i invasores de flora i fauna, entre les quals l’anomenada canya americana (Arundo donax)
• Posar en marxa un espai educatiu perquè s’hi duguin a terme activitats de divulgació i ciència ciutadana.

L’actuació global s’estendrà en ambdós marges, al llarg de més de tres quilòmetres de la llera del riu, des d’aigües avall del pont Vell fins al límit municipal amb Montcada i Reixac. L’objectiu és interconnectar diferents espais en un gran connector ecològic des de la desembocadura fins al riu Ripoll. Al llarg d’aquest recorregut es construiran nous aiguamolls, es lluitarà contra les espècies invasores amb plantació d’espècies de ribera i es millorarà la connectivitat de la fauna al llarg del riu i amb els espais naturals del seu voltant.

L’actuació conjunta té previst un pressupost superior als set milions d’euros, amb la col·laboració entre les diferents administracions implicades.

Renaturalitzar el riu Besòs és una estratègia per augmentar-ne la resiliència enfront dels impactes del canvi climàtic, i inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè tendeixin a autoregular-se i a funcionar de manera natural. Aquest canvi de paradigma pretén deixar que la natura tingui cura de si mateixa, permetent que els processos naturals reparin i restaurin els paisatges degradats per l’acció de l’home.