Àrea Metropolitana de Barcelona

La inversió realitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments en la Bicivia, la xarxa pedalable de la metròpolis de Barcelona, no només resulta rendible econòmicament i socialment tant per a l’Administració com per a la població, sinó que genera beneficis.  

Aquestes són les conclusions de l'estudi "Análisis coste-beneficio de dos infraestructuras de la red ciclista Bicivia" realitzat per la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, en col·laboració amb l’Institut Metròpoli, per encàrrec de l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta de l’AMB. L’estudi, presentat avui dijous, 16 de novembre, durant la Jornada Internacional de la Bicicleta, celebrada a l’AMB, fa un anàlisi cost-benefici de dos trams de la xarxa pedalable metropolitana Bicivia: n’avalua els costos directes i indirectes de la construcció i l’impacte global que tenen en el benestar de la societat. Per tant, ajuda a determinar-ne la idoneïtat i a quantificar si properes inversions semblants poden ser rendibles. 

Concretament, la rendibilitat social i econòmica que ha aconseguit la xarxa ciclista metropolitana en els dos trams de la xarxa estudiats (la connexió Esplugues-Barcelona per la Diagonal —eix Bicivia 7— i la connexió del polígon de la Zona Franca amb el passeig de la Zona Franca —eix Bicivia 1—) suposarà un retorn positiu de 25,11 milions d’euros per a l’àrea metropolitana de Barcelona en 30 anys, i només han calgut cinc anys per recuperar la inversió efectuada.

El resultat obtingut mostra que la connexió Esplugues-Barcelona, que va tenir un cost d’1,73 milions d’euros l’any 2018 (0’3M€ AMB, 0’43M€ Ajuntament d’Esplugues i 1M€ Ajuntament de Barcelona), actualment ja té més de 2 milions de retorn positiu i, en total, generarà 15,26 milions d’euros en un període de 30 anys des de la seva construcció. D’altra banda, la connexió del polígon de la Zona Franca, que va tenir un cost de 0,878 milions d’euros (0,14M€ AMB i 0,73M€ Ajuntament de Barcelona), ha generat un retorn positiu d’1 milió en aquests darrers anys, que arribarà a 9,85 milions d’euros a futur.  

En aquest sentit, ambdues inversions en infraestructura pedalable, amb només 6-7 anys de vida, indiquen un clar senyal de viabilitat econòmica. Així mateix, l’estudi indica que el període de recuperació de la inversió (PRI) —el temps necessari perquè el conjunt dels ingressos esperats iguali els costos inicials d’inversió— va ser de 3 anys en el cas de la connexió Esplugues-Barcelona, i de 5 anys en el cas de la connexió del polígon de la Zona Franca. Addicionalment, la rendibilitat d’ambdós projectes, mesurada amb la taxa interna de retorn (TIR) és, per al primer tram de 44,5% i per al segon, de 31,8%, valors notablement elevats. 

Per tant, actualment la inversió efectuada per l’AMB ja ha estat recuperada.  

Anàlisi dels dos trams de Bicivia

Per a l’estudi, en ambdós trams s’han fet comptatges automàtics o manuals i enquestes ad hoc per conèixer el perfil dels usuaris. 

També s’han analitzat i valorat econòmicament diversos factors i beneficis que es deriven de l’ús d’aquesta infraestructura pedalable:  

• Els costos de construcció i manteniment.
• L’estalvi de temps en els desplaçaments gràcies a l’ús de la bicicleta, que també s’ha monetitzat per calcular la rendibilitat per hora d’estalvi de temps.
• La disminució de la mortalitat i els canvis en la salut com a conseqüència de l’augment d’exercici físic.
• La disminució de les emissions contaminants, en funció de la reducció de tones de CO2 .

Segon estudi d’aquest tipus a Espanya

Les anàlisis cost-benefici (ACB) serveixen per mesurar la relació que existeix entre els costos d’un projecte i els beneficis globals que genera. Els ACB són un procés estandarditzat que requereix un gruix important de dades de partida, com les que s’han esmentat anteriorment. Un cop s’obtenen els costos i beneficis estimats, se’ls s’assignen valors monetaris i s’estableix un període d’anàlisi. Finalment, es comparen costos i beneficis i, si els beneficis són superiors, és indicatiu que el projecte o la política pública és rendible. 

Els ACB en projectes d’infraestructures són habituals arreu d’Europa. Tanmateix, a  Espanya només es coneix una referència prèvia aplicada a infraestructura ciclista, a Sevilla. En el cas de la metròpolis de Barcelona, es tracta de la primera avaluació que s’hi fa. 

Infraestructures i increment de l’ús quotidià de la bicicleta

La Bicivia és la xarxa pedalable de la metròpolis de Barcelona dissenyada per l’AMB, d’acord amb els municipis, i que actualment està executada en un 65 %. Amb nou eixos principals i més de 550 km, quan estigui enllestida permetrà creuar el territori de nord a sud i d’oest a est de manera directa, ràpida i còmoda.

La millora en les connexions metropolitanes per a la bicicleta i altres mitjans de transport, com els vehicles de mobilitat personal, ha possibilitat l’augment del seu ús quotidià, segons han demostrat les darreres anàlisis. L’AMB recorda que, entre l’any 2019 i el 2021, es va detectar un augment global de l’ús de la xarxa Bicivia del 49 %  (un 34 % de bicicletes i un 123 % de vehicles de mobilitat personal).