Arbre catalogat d'interès local des de l'any 2003. Conegut com el Pi Dret destaca pel seu port elegant i les grans dimensions. A més, el seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, evidencia aquestes característiques. És un arbre centenari que es va plantar a finals del segle XIX. És dels pocs exemplars, juntament amb la bellaombra i algunes alzines, originaris del jardí romàntic.
Pi blanc (el Pi Dret)
Categoria: Vegetació catalogada
Municipis: Esplugues de Llobregat
Nom científic: Pinus halepensis
Família: pinàcies
Alçària: 18 metres
Edat estimada: 121 anys
Denominació
Castellà: pino carrasco
Anglès: aleppo pine
Port
És el pi menys robust de la península Ibèrica. Només arriba a fer 20 metres d'alçària. El seu tronc és dret, a vegades tortuós, i la capçada és irregular.
Escorça
És de color gris cendrós. Amb els anys s'esquerda i es torna de color marró vermellós.
Fulles
Tenen forma d'agulla (aciculars) i per això s'anomenen acícules. Són primes i flexibles, de 8 a 10 cm i de color verd clar. Es troben agrupades per parells.
Floració
Del març al maig. Les flors masculines i femenines es troben en un mateix arbre. Les femenines tenen forma de conus i es troben situades a la punta de les branques.
Fruit
Pinyes allargades, de 5 a 12 cm de longitud, amb un peduncle corbat que les acosta a la branca. A l'interior hi ha els pinyons, que són molt petits.
Origen i hàbitat
És una espècie mediterrània que s'adapta a terrenys pobres. Creix dels 0 metres als 1.000 metres d'altitud. Suporta molt bé la sequera.
Usos
La fusta és resinosa, dura i de qualitat mitjana. S'utilitza per a petites peces de fusteria i per fer fustes de conglomerat. De la resina se n'obté trementina i l'escorça, rica en tanins, s'utilitza per adobar pells.
Saps què?
A Catalunya hi ha diferents espècies de pins que es distingeixen per la mida i forma de les fulles i de les pinyes. Ara bé, tots els pins de la península tenen les acícules agrupades en parells. Els pins que provenen d'altres indrets les poden tenir en grups de tres (com el pi canari o el pi insigne) i fins a grups de cinc (com el pi de l'Himàlaia).