Àrea Metropolitana de Barcelona

D'acord amb l'ICAEN[1], la inversió necessària per a la instal·lació fotovoltaica depèn de diferents factors, entre els quals s'hi inclou:

• La facilitat o complexitat a l'hora d'executar l'obra (l'accessibilitat de la coberta, el tipus d'estructura, el pas del cablejat, etc.): com més senzilla sigui la instal·lació, més econòmic serà el seu cost.
• La potència instal·lada: com més gran sigui la instal·lació –com pot ser el cas d'una instal·lació col·lectiva–, més baix és el cost per unitat de potència instal·lada.

Amb tot, per optimitzar els costos és important dimensionar correctament la instal·lació d'autoconsum a partir de dades del perfil de consum de les persones beneficiàries, que es poden sol·licitar a la companyia elèctrica distribuïdora, bé de forma directa o a través de la comercialitzadora.

Autoconsum individual

En un habitatge unifamiliar, la instal·lació de 7 plafons solars fotovoltaics de 410 Wp suposa una potència de 2,5 kWp i una generació anual d'aproximadament 4.200 kWh/any. Pot costar entre 5.000 i 8.000 €.

Autoconsum en un bloc d'habitatges

En un edifici d'habitatges, una instal·lació col·lectiva de 14 plaques solars fotovoltaiques de 410 Wp suposa una potència de 6 kWp i una generació anual d'aproximadament 8.000 kWh/any. Pot costar entre 9.000 i 12.000 €

El temps d'amortització de la inversió dependrà del preu de l'electricitat i del percentatge d'energia que es pugui aprofitar directament en funció de la corba de consum de la persona o persones usuàries. S'estima que aquest oscil·la entre els 6 i els 8 anys. Les subvencions públiques i les bonificacions fiscals a l'IBI afavoreixen la compensació econòmica quan s'aposta per aquest tipus d'instal·lacions.

Autoconsum fotovoltaic domèstic. Consells i bones pràctiques

En general, no. Una instal·lació fotovoltaica òptima cobreix el 50-60% dels consums de la casa. La resta de l'electricitat provindrà de la xarxa elèctrica.
Si es vol reduir al mínim el consum de la xarxa caldrà sobredimensionar la instal·lació fotovoltaica i instal·lar-hi també un equip de bateries.

És l'energia generada per la instal·lació fotovoltaica que no es consumeix al moment (ni s'emmagatzema en bateries) i s'aboca a la xarxa elèctrica.

Si l'energia generada és superior a la consumida (registrada en trams d'una hora), es bolcarà a la xarxa i la comercialitzadora pagarà per kWh venut segons la tarifa contractada (compensació simplificada). 

És el saldo net entre l'energia utilitzada de la xarxa i l'energia abocada a la xarxa, hora a hora.

En cas que es generi més energia que la consumida (i l'energia generada s'aboqui a la xarxa elèctrica) la comercialitzadora pagarà a la persona usuària el preu per kWh que indiqui la tarifa contractada (compensació simplificada).

Per contra, si el consum és més gran que l'electricitat generada, la comercialitzadora cobrarà l'energia consumida d'acord amb les seves tarifes de subministrament.

És un procediment simplificat que estableix que l'energia generada i no consumida al moment, ni descomptada fruit del balanç net horari, es compensa en la factura de la llum al preu acordat amb l'empresa comercialitzadora. La compensació és mensual i no acumulable.

La instal·lació de bateries és opcional, i només imprescindible en els casos en què la instal·lació d'autoproducció estigui aïllada de la xarxa, de manera que pugui tenir energia en tot moment, fins i tot quan no hi hagi generació (per exemple, durant la nit).

Comptar amb bateries permet, entre d'altres, incrementar la independència energètica i afavorir la descentralització del sistema elèctric; per contra, el cost de la instal·lació es dobla respecte a una instal·lació domèstica convencional.

Em convé instal·lar bateries o sistemes d'acumulació en una instal·lació d'autoproducció?

L'autoconsum rendeix al màxim quan es consumeix al mateix moment que es produeix electricitat. En cas que no sigui així, i es vulgui millorar la rendibilitat de la instal·lació, es pot optar per l'autoconsum col·lectiu (en xarxa interior o a través de la constitució d'una comunitat energètica) per tal que altres persones puguin aprofitar aquesta energia en cas que sí registrin consums durant el dia (equipaments, empreses, comerços, etc.).

En cas que s'opti per l'autoconsum individual, la instal·lació sortirà a compte a llarg termini degut a que el temps d'amortització s'incrementa. Amb tot, encara que no s'estigui a casa durant la major part de les hores diürnes, hi ha aparells que segueixen consumint, com la nevera, i d'altres electrodomèstics que es poden programar perquè funcionin durant aquestes hores del dia.

Una altra alternativa és la instal·lació de bateries per tal d'emmagatzemar a casa aquesta energia i usar-la posteriorment per les nits, quan la fotovoltaica no produeix.

No, qualsevol empresa distribuïdora i comercialitzadora ha d'assumir la gestió de l'autoconsum, sigui particular o col·lectiu.

L'empresa instal·ladora ha de donar d'alta la instal·lació al Registre d'Autoconsum de Catalunya (RAC). N'obtindrà el codi específic de la instal·lació (CAU).

Posteriorment, el titular ha de gestionar amb la seva pròpia comercialitzadora la compensació d'excedents. En el cas d'autoconsum col·lectiu, s'ha de comunicar a la comercialitzadora l'Acord de repartiment i el propi Coeficient de repartiment.

• Permet comptar amb autoconsum en els casos en què l'autoconsum individual no sigui possible o eficient (per exemple, en edificis amb orientació desfavorable o amb poca coberta lliure).
• Rendibilitzar millor la inversió fotovoltaica, ja que s'intenta que la participació de cada unitat sigui proporcional al seu consum durant les hores diàries de més generació.
• Foment del sentiment de comunitat i interrelació amb el veïnat.
• Reducció de la inversió inicial i, en general, del període d'amortització. Els costos de manteniment també es veuen reduïts.
• Possibilitat d'acollir-te a ajuts i subvencions específics destinats a instal·lacions col·lectives i comunitats energètiques.

Es pot constituir una comunitat energètica nova amb nous consumidors (i eventualment, altres edificis amb plaques fotovoltaiques) o adherir-se a una ja creada, sempre i quan la distància entre la instal·lació fotovoltaiques i els consumidors sigui igual o inferior a 500 m.

Qualsevol persona que visqui en un radi màxim de 500 metres de la instal·lació fotovoltaica, d'acord amb la normativa vigent (Reial decret 244/2019, d'autoconsum.

Reial decret 244/2019, de 5 d'abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica

Sí, precisament aquest és un dels avantatges principals de l'autoconsum col·lectiu i de les Comunitats energètiques: donar l'oportunitat a totes aquelles persones que volen participar en l'autoconsum i que, per motius infraestructurals, no els és possible instal·lar plaques solars a les seves cobertes.

Ser major d'edat, estar empadronat al municipi on es trobi la Comunitat energètica de la qual es vol formar part, viure a un radi màxim de 500 m de la seva instal·lació fotovoltaica, tenir un contracte de subministrament, i qualsevol altre requisit establert als estatuts de la Cooperativa, Associació, Societat mercantil o Agrupació d'interès econòmic que hagi constituït la Comunitat en qüestió.

No, cada participant es pot donar de baixa quan així ho desitgi, amb el període de preavís corresponent.

Aquesta persona pot ser substituïda per una altra, sense que cap participant es vegi perjudicat.

L'aprovació ha de ser per majoria simple, d'acord amb el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya (article 553.25, punt 2 i subapartat c).

És el document que recull el coeficient de repartiment d'energia de cada un dels participants de la instal·lació d'autoproducció col·lectiva, és a dir, que estableix el percentatge d'energia fotovoltaica generada que li correspon a cada una de les persones que hi participen, i ho fa a través del coeficient de repartiment. Aquest acord es pot modificar un cop cada 12 mesos.

El repartiment d'energia en autoproducció col·lectiva

És el percentatge d'energia generada que pertoca a cada participant de l'autoproducció col·lectiva, i que, per tant, podrà consumir. Així, si un punt de subministrament associat té un coeficient de 0,1 vol dir que li pertoca el 10% del total de l'energia generada cada hora.

Es poden donar situacions diferents:

• Si durant una hora concreta l'habitatge usa el total de l'energia assignada,  la casa consumeix òptimament, a cost zero.
• Si durant una hora concreta l'habitatge no utilitza el total de l'energia assignada, els kWh no utilitzats computen com a excedents de l'habitatge en qüestió.
• Per contra, si un habitatge consumeix més energia de la que té assignada, aquesta energia de més comptabilitza com a consum habitual de xarxa, i no es fa un repartiment proporcional entre els i les participants.

D'acord amb la legislació vigent, els coeficients de repartiments són estàtics i per tant es mantenen fixos i constants al llarg de l'any.

Els diversos coeficients de repartiment de cadascun dels participants en una autoproducció col·lectiva estan recollits en l'Acord de repartiment.

S'ha posat en marxa el servei d'assessorament metropolità "La Teulada". Aquest servei de l'AMB ofereix suport per calcular els costos de noves instal·lacions fotovoltaiques, facilitar l'accés a ajuts i subvencions i realitzar els tràmits per obtenir pressupostos.

La Teulada

També es pot trobar assessoraments a les oficines d'energia i habitatge municipals, que ja existeixen en una sèrie de municipis metropolitans:

Oficina de Transició Energètica de l'AMB | Barcelona
Servei d'Assessorament Energètic (SAE) | Barberà del Vallès
Punts d'assessorament energètic | Barcelona
Oficina d'Eficiència Energètica | Cornellà de Llobregat
Casa de l'Energia | El Prat de Llobregat
Oficina d'Atenció a la pobresa energètica i a la promoció de l'eficiència energètica | Sant Adrià del Besòs
Oficina Municipal d'Energia Sostenible (OMES) | Sant Boi de Llobregat
Oficina Sant Cugat Sostenible | Sant Cugat del Vallès
Vilawatt | Viladecans