Àrea Metropolitana de Barcelona

El projecte està emplaçat enmig d’una antiga colònia industrial en procés de reconversió a través de diverses actuacions: el projecte d’un gran parc urbà, la rehabilitació de la nau més important del sector com a equipament i la incorporació de nous vials vinculats al futur creixement urbà.

A partir de reconeixement de la singularitat de la nova edificació dins del sector, situada dins del gran parc urbà i punt d’enllaç del futur eix de vianants entre el nou Conservatori de Música Can Falguera i el Mercat Municipal amb el nou centre, es tractava d’evitar que aquesta nova edificació suposés una barrera física i visual.

La proposta consisteix en dos edificis en forma de “L” encarats entre si, però lleugerament desplaçats l’un de l’altre, ocupant els dos angles oposats d’un rectangle. Aquestes dues “L” amb braços desiguals, configuren una plaça intermèdia comunicada físicament i visual amb l’espai de verd públic que envolta els edificis.

Volumètricament, cadascuna de les “L” es descompon alhora en dues parts que tenen alçades diferents. A les façanes perimetrals, predomina la planeïtat per tal d’expressar amb netedat el volum de les “L” base pels diferents buidats de la planta baixa i les plantes cinquena i sisena. El costat llarg de la “L”, amb planta baixa i sis plantes pis, s’orienta sempre en el sentit nord-sud per garantir d’aquesta manera que la major part dels habitatges gaudeixi d’una bona orientació. Al costat curt de la “L” es redueix l’alçada a planta baixa i quatre plantes pis, a fi de minimitzar l’impacte de l’edifici enfront dels habitatges unifamiliars, i alhora millorar la relació visual entre la nova edificació i la nau industrial.

La nau industrial és l’element de referència del projecte, i un dels motius pels quals els braços de la “L” amb major alçada mantenen la orientació de la nau.

La planta baixa es recolza en un dels costats de la "L", alliberant l’altra part mitjançant un porxo. D’aquesta forma, s’aconsegueix una permeabilitat visual i física cap a la plaça central que articula el conjunt.

Cadascun d’aquests edificis s’organitza amb dos nuclis d’escala amb sis i quatre habitatges per replà. Es projecten 170 places d’aparcament situades en dos plantes soterrani.

Les façanes tenen un tractament unitari pel que fa als materials, obra vista, però la composició varia en funció de l’espai on donen. A les façanes nord-sud que donen al carrer, predomina la planeïtat i els grans forats on ventilen diferents peces d’un mateix habitatge apareixen com a buidats al pla de façana, a mode de coves. Als testers amb orientacions nord-sud i est-oest, les obertures esdevenen franges de composició horitzontal.

Les façanes est i oest, combinen voladissos molt acotats amb les finestres individuals de dormitoris. En canvi, a la façana est-oest del pati interior, els sis balcons queden acotats entre dos pantalles als extrems, del tal manera que la façana defineix un sol forat.