Àrea Metropolitana de Barcelona

El risc de solitud en l'envelliment

Viure sol no equival a percebre solitud, però és un factor de risc de patir soledat no desitjada. La solitud comporta no disposar de relacions socials significatives que reportin suport social en la vida quotidiana. La vivència de la soledat no és exclusiva de les persones grans, es pot experimentar en qualsevol moment del cicle vital, ja sigui a causa de circumstàncies conjunturals o permanents (canvi de lloc de residència, ruptures sentimentals o pèrdua de vincles laborals, entre d'altres). El fet, però, és que el risc de solitud s'incrementa entre les persones grans perquè en aquesta etapa vital s'encadenen riscos de debilitament de vincles socials, per exemple a causa de la mobilitat residencial dels fills, la inactivitat laboral, la pèrdua d'amistats o de la parella per defunció, l'increment de les situacions de dependència funcional i les dificultats de mobilitat, entre d'altres.

La detecció de casos de solitud ha de combinar aproximacions objectives (evidència de debilitat o manca de relacions) i subjectives (expressió del sentiment de soledat).

Així, l'Estratègia municipal contra la soledat 2020–2030 de l'Ajuntament de Barcelona planteja un qüestionari de tres preguntes centrades en la percepció personal de l'aïllament, que s'incorporen a les enquestes periòdiques que realitza el consistori. Són:

1. Amb quina freqüència sents que et falta companyonia?
2. Amb quina freqüència et sents exclòs/a?
3. Amb quina freqüència et sents aïllat/ada de la resta de persones?

D'altra banda, l'Enquesta de relacions veïnals i convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ECAMB 2020 aborda les situacions d'aïllament reflectint més la manca objectiva de relacions que l'autopercepció del sentiment de solitud. Les tres preguntes són:

1. Habitualment té algú amb qui parlar de temes personals o del seu dia a dia?
2. Pot comptar amb els seus familiars o amics quan els necessita?
3. Sol parlar o veure's amb els seus familiars, amics o veïns?

Partint de les consideracions precedents i considerant el segment de població metropolitana de persones majors de 65 anys, en aquestes bases s'adopta la definició de solitud resultant de la situació que com a mínim presenta una de les tres mancances relacionals següents:

1. No disposar de ningú amb qui parlar quotidianament.
2. No tenir contacte de cap mena amb familiars o amics.
3. No poder comptar amb el suport de ningú en cas que es necessiti.

Criteris d'actuació en l'envelliment i la solitud

El denominador comú del conjunt de projectes locals que relacionen el procés d'envelliment i el risc de patir solitud és enfortir els vincles socials com a factor de prevenció de l'aïllament social. Des d'aquesta perspectiva, els criteris que els guien segueixen aquestes set línies d'actuació:

• Adequació dels serveis públics d'atenció a les persones.
• Formació del personal tècnic.
• Reducció de la bretxa digital.
• Desenvolupament d'estratègies comunitàries.
• Col·laboració amb les entitats que treballin en projectes d'acompanyament a les persones grans.
• Promoció dels equipaments de proximitat.
• Impuls d'estratègies habitacionals cooperatives i ideades en el valor de la convivència.
• Implementació d'estratègies d'intervenció urbana.

Bases locals d'envelliment i soledat (document ampliat)

L'objectiu constitutiu de l'àmbit d'Envelliment i Solitud és aprofundir en els projectes i les accions locals que tenen el denominador comú de desenvolupar accions de detecció i tractament dels casos d'aïllament relacional i solitud que afecten especialment les persones grans. Això permet reflexionar sobre la diversitat d'actuacions que es duen a terme a l'àmbit metropolità en relació amb el procés d'envelliment.

Reflexionar significa compartir informació i coneixements, plantejaments d'acció, models de gestió, reptes i dubtes; experiències exitoses i d'altres que no han reeixit. Així, en un mateix espai de deliberació, tothom pot fer créixer els seus projectes i millorar les experiències pròpies com a conseqüència del debat i l'assessorament d'igual a igual.

El Pla de treball de l'àmbit d'Envelliment i Solitud té la finalitat principal de generar la reflexió col·lectiva a partir de les diferents experiències que conformen els projectes locals, de manera que el resultat reverteixi en una evolució millorada de la diversitat de projectes i accions municipals. Ho farà acomplint tres funcions:

• Convocar sessions trimestrals d'informació i exposició deliberativa de projectes locals. [A continuació s'especifica l'estructura d'aquestes sessions].
• Recollir i exposar informacions rellevants dels principals agents en processos d'envelliment i aïllament relacional, com ara responsables de govern o tècnics de diferents administracions, principals entitats socials que treballen amb les persones grans o centres de recerca.
• Posicionar-se, si escau, respecte dels plantejaments i les pràctiques en les polítiques públiques i els serveis d'atenció a les persones grans, d'acord amb l'orientació de valor compartida de procurar que les accions en aquest àmbit facilitin la intensificació dels vincles socials com a factor de prevenció de la solitud no desitjada.

Sessions trimestrals d'informació, exposició deliberativa de projectes i repositori de documents

Estructura de les sessions

• Un primer bloc de darreres informacions d'interès en matèria d'envelliment i riscos associats a la solitud: projectes, recerques, posicionaments. En funció dels interessos i l'oportunitat, també es podran convidar persones expertes en processos demogràfics d'envelliment i polítiques públiques de prevenció de la solitud del món acadèmic, institucional o de l'acció social.
• Un segon bloc d'exposició pautada i debat de dues experiències locals, en funció de la resposta a aquestes quatre qüestions:
  • Breu descripció de les característiques més significatives del projecte.
  • Quins són els resultats obtinguts en el moment actual de desenvolupament del projecte, en termes de cobertura de les necessitats i capacitat de revinculació a xarxes socials significatives per part dels participants.
  • Relació amb les entitats que procuren acompanyament a les persones grans soles.
  • Quins han estat els obstacles o reptes originats en el projecte que s'han hagut d'afrontar i resoldre durant el procés de desenvolupament.

Per estandarditzar totes les exposicions amb aquests quatre qüestions, la Secretaria Tècnica de la Taula Social Metropolitana contactarà prèviament amb els ponents dels projectes per tal de preparar-ne l'exposició.

La part final de la sessió constarà d'un debat estructurat al voltant de les exposicions, segons un guió de debat que la Secretaria Tècnica proposarà i dinamitzarà per a cada jornada.

Fons documental

En acabat de les sessions, se n'elaborarà un informe conclusiu, que es distribuirà a tota la Taula juntament amb el material gràfic de les exposicions realitzades, de manera que es disposarà d'una informació sistematitzada que estarà disponible en línia a l'AMB.

El dret a l'alimentació en l'àmbit local

Les dificultats per accedir a una alimentació adequada són conseqüència de la pobresa severa. La UE defineix la pobresa com la situació en què es troben el conjunt de persones o llars que disposen d'una renda igual o inferior al 60 % de la renda mitjana d'un estat concret. Ara bé, és important precisar que actualment hi ha més problemes relacionats amb la qualitat de d'alimentació (dietes saludables i equilibrades) que no pas d'alimentació insuficient (dietes amb quantitat i valor energètic adequat). El fet és que les persones en situació de pobresa tendeixen a adoptar unes pautes alimentàries de baix cost i qualitat, més energètiques que nutritives, ja que les urgències quotidianes que comporta la manca de recursos econòmics fan que les persones que viuen en aquestes circumstàncies prioritzin l'obtenció d'aliments més barats, menys nutritius i amb més valor energètic.

En l'àmbit local, els serveis socials són responsables de procurar la inclusió de les persones i famílies que es troben en risc o en situació d'exclusió. En funció de la seva cartera de serveis, disposen d'un conjunt de recursos diversos per fer front als casos de pobresa severa, que poden variar entre municipis. A grans trets, poden classificar-se en prestacions econòmiques d'urgència en diferents modalitats (transferències regulars per al consum quotidià, subvencions del lloguer, ajuts per al consum energètic, prestacions alimentàries en forma de transferència monetària), o apoderament de la persona en el marc de la comunitat (serveis de formació i inclusió laboral, serveis d'acompanyament a la criança, equipaments i serveis d'atenció al sensellarisme, dispositius socials d'alimentació en espècie).

Aquestes bases se centren en els projectes, les accions i els serveis específics d'atenció alimentària, amb la consciència que el conjunt de dispositius d'atenció que fan front a les situacions de pobresa tenen un gran impacte en la capacitat alimentària de les persones i famílies.

Així, les bases d'acció local per a la garantia del dret a una alimentació adequada s'ajusten, a priori, a un doble requisit: d'una banda, a l'experiència municipal en el marc de l'AMB en diferents projectes d'alimentació; de l'altra, a l'aspiració normativa àmpliament compartida de dignificar els serveis alimentaris, així com procurar i potenciar l'autonomia de les persones que els fan servir. Exposades sintèticament, les orientacions de valor de les bases són tres:

1. Promoure la inclusió de les persones que participen en projectes i serveis de caràcter alimentari. Vetllar per preservar-ne i potenciar-ne l'autonomia en el marc de la comunitat.
2. Impulsar el treball col·laboratiu i en xarxa entre les entitats i els diferents sectors implicats en l'alimentació, de manera que s'estableixi una governança pública local dels recursos alimentaris que es tradueixi en capacitat de resposta integral i en ajudes més eficients.
3. Procurar que els circuïts de garantia alimentària segueixin criteris d'adaptació a les diferents necessitats socials, d'hàbits saludables, de relacions de proximitat i de sostenibilitat i respecte al medi ambient.

Categories d'atenció alimentària

L'atenció alimentària es presta seguint dues orientacions que no són mútuament excloents: la distribució d'aliments en espècie i la transferència monetària a les persones que requereixen atenció.

• Les ajudes en espècie: Comporten la distribució d'aliments secs o frescos i la d'aliments cuinats. Per regla general, es tracta d'ajudes definides per una oferta limitada d'alimentació. Les ajudes en espècie permeten cobrir urgències i són compatibles amb altres prestacions, particularment les que comporten transferències monetàries. En els sistemes de distribució en espècie, el mètode de distribució és tan important com el contingut que es distribueix.
• Les transferències monetàries: Hi ha diversos tipus de transferències monetàries (xecs, efectiu, targetes moneder, beques i pagament de rebuts o despeses). La més referenciada i practicada actualment és la targeta moneder. Aquestes ajudes agilitzen la logística del lliurament d'aliments i faciliten la normalització del consum en termes de dret alimentari, ja que proporcionen autonomia a les persones que se'n beneficien a l'hora de gestionar el dret a l'alimentació en supermercats, mercats municipals i comerç de proximitat. 

Criteris d'actuació en garantia alimentària local

Segons els plantejaments precedents, les actuacions locals en matèria de garantia alimentària han de conjugar tres trets bàsics:

• Lideratge municipal en la gestió operativa de les accions i els serveis.
• Impuls d'un sistema públic local de governança dels recursos.
• Dignificació integral de les ajudes alimentàries.

En funció d'aquestes tres característiques generals, les bases dels projectes de garantia alimentària als municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona prenen com a guia normativa aquests criteris:

• Promoure taules d'alimentació local (TAL).
• Homogeneïtzar el sistema d'atenció i els criteris d'accés a l'atenció alimentària en el marc de les TAL.
• Vetllar perquè l'alimentació en espècie sigui completa, equilibrada i cobreixi totes les necessitats socials.
• Desenvolupar projectes comunitaris vinculats a l'alimentació.
• Introduir formats de supermercat o botiga que afavoreixin el marge d'elecció de les persones en els serveis de distribució d'aliments.
• Promoure circuïts d'alimentació i sessions formatives d'interès general.
• Facilitar l'articulació de projectes d'activitat econòmica local en clau comunitària.
• Disposar d'un mitjà de pagament que permeti que les persones continuïn comprant en els establiments habituals.
• Introduir un sistema d'avaluació dels projectes i les accions locals en atenció alimentària.

Bases locals de garantia alimentària (document ampliat)

L'objectiu de la Comissió Intermunicipal de Garantia Alimentària és aprofundir en els projectes i les accions locals que tenen el denominador comú de concretar el dret a l'alimentació en l'àmbit municipal. Això permet reflexionar sobre la diversitat d'actuacions que es duen a terme a l'AMB en relació amb la garantia alimentària.

Reflexionar significa compartir informació i coneixements, plantejaments d'acció, models de gestió, reptes i dubtes; experiències exitoses i d'altres que no han reeixit. Així, en un mateix espai de deliberació, tothom pot fer créixer els seus projectes i millorar les experiències pròpies gràcies al debat i l'assessorament d'igual a igual.

En síntesi, el Pla de treball de l'àmbit de Garantia Alimentària té la finalitat principal de generar la reflexió col·lectiva a partir de les diferents experiències que conformen els projectes locals, de manera que el resultat reverteixi en una evolució millorada de la diversitat de projectes i accions municipals. Ho farà acomplint tres funcions:

• Convocar sessions trimestrals d'informació i exposició deliberativa de projectes locals.
• Recollir i exposar informacions rellevants dels principals agents en garantia alimentària, com ara responsables de govern o tècnics de diferents administracions, principals operadors socials (Creu Roja, Càrites, Banc dels Aliments, entre d'altres), o centres de recerca.
• Posicionar-se, si escau, respecte dels plantejaments i les pràctiques d'alimentació, d'acord amb l'orientació de valor compartida de procurar que les accions en garantia alimentària parteixin de la base de la dignitat dels usuaris i en promoguin l'autonomia.

Sessions trimestrals d'informació, exposició deliberativa de projectes i repositori de documents

Estructura de les sessions

• Un primer bloc de darreres informacions d'interès en matèria de garantia alimentària: projectes, recerques, posicionaments. En funció dels interessos i l'oportunitat, també es podran convidar persones expertes en garantia alimentària que siguin referents del món acadèmic, institucional o de l'acció social.
• Un segon bloc d'exposició pautada i debat de dues experiències locals, en funció de la resposta a aquestes quatre qüestions:
  • Breu descripció de les característiques més significatives del projecte.
  • Quins són els resultats obtinguts en el moment actual de desenvolupament del projecte, en termes de cobertura de les necessitats i capacitat d'apoderament dels usuaris.
  • Com es gestiona el projecte i de quin sistema de coordinació disposa en relació amb les entitats que procuren serveis d'alimentació i el teixit associatiu.
  • Quins han estat els obstacles o reptes originats en el projecte que s'han hagut d'afrontar i resoldre.

Per estandarditzar totes les exposicions amb aquests quatre qüestions, la Secretaria Tècnica de la Taula Social Metropolitana contactarà prèviament amb els ponents dels projectes per tal de preparar-ne l'exposició.

La part final de la sessió constarà d'un debat estructurat al voltant de les exposicions, segons un guió de debat que la Secretaria Tècnica proposarà i dinamitzarà per a cada sessió.

Fons documental

En acabat de les sessions, se n'elaborarà un informe conclusiu que es distribuirà a tota la Taula juntament amb el material gràfic de les exposicions realitzades, de manera que es disposarà d'una informació sistematitzada que estarà disponible en línia a l'AMB.

Accions i informació