Tercer workshop previ a la redacció del PDU
| Tema: Urbanisme
L'AMB organitza a ESADE CREÀPOLIS a Sant Cugat del Vallès el Tercer workshop de preparació del Pla Director Ubranístic Metropolità
El tercer workshop de preparació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU) es va celebrar ahir 28 de maig a Sant Cugat del Vallès, organitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La sessió va estar centrada en la relació entre l'urbanisme i les noves dinàmiques socials i productives.
L'acte va ser presentat per l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el gerent de l'AMB, Ramon Torra. Balmón va destacar el paper que ha de tenir l'urbanisme –com a reflexió i com a actuació- en la resposta de reequilibri econòmic i social a la crisi, mentre que Conesa va atorgar al PDU la responsabilitat de superar en el futur l'actual insuficient transparència en la documentació urbanística.
Més de dos-cents professionals de diverses disciplines van assistir al workshop i van participar activament en els quatre grups de debat en què es van organitzar a la segona part de la jornada.
El conferenciant principal va ser Ricky Burdett, professor d'Estudis urbans de la London School of Economics and Political Science, qui va parlar sobre desenvolupament urbà i cohesió social. Assessor en cap d'Arquitectura i Urbanisme de Londres 2012, Burdett va iniciar la seva conferència declarant que Barcelona en va ser la principal font d'inspiració. "Varem fotocopiar la metodologia i el plantejament de Barcelona".
Qualificant l'espai de la metròpolis com a espai d'oportunitats, Burdett va deixar constància de la rapidesa de les actuals dinàmiques de canvi. Entre elles, la gran diversitat social i cultura, que és un actiu enorme per a ciutats com Londres, tot i que evidentment també suposa problemes a gestionar.
L'aproximació al procés de planificació, segons va explicar Burdett, ha de tractar d'entendre els problemes i les oportunitats del territori. En el cas de Londres, el gran problema de fons es reflecteix en un "mapa de la privació" que mostrava unes diferències de renda molt acusades entre l'oest i l'est de la ciutat. Per lluitar contra aquest problema, la visió política –compartida pels dos primers alcaldes executius que ha tingut Londres, Ken Livingstone i Boris Johnson- que ha guiat l'urbanisme londinenc s'ha sintetitzat en el concepte de convergència entre la ciutat benestant i la ciutat de la pobresa.
Per ser efectiva, la planificació urbanística –en la visió de Burdett- ha de ser "descriptible, simple i flexible". En aquesta línia, Burdett defensa com a crítics la densitat urbana i un bon nivell d'accessibilitat de transport públic, així com la integració del creixement del parc d'habitatges amb el creixement en llocs de treball.
Amb tot això, després d'un llarg període d'estancament, Londres comença a resorgir. En aquest èxit, però, els imprevistos també juguen un paper important, segons va reconèixer el professor de la London School of Economics referint-se a la injecció massiva de capital procedent d'Orient Mitjà que va seguir a la crisi de l'11 de setembre de 2001.
Després de la conferència de Burdett, el workshop de Sant Cugat es va desplegar en quatre taules temàtiques de diàleg i debat amb participació de dos ponents a cadascuna:
- "Evolució de les dinàmiques socials i noves formes familiars". Amb Andreu Domingo, sociòleg i professor del CED (UAB), i Zaida Muixí, arquitecta i professora de la ETSAB (UPC).
- "Desigualtats socials, problemàtiques urbanes". Amb Sebastià Sarassa, sociòleg i professor de la UPF, i Sebastià Jornet, arquitecte.
- "Dinàmiques recents en el sòl industrial i productiu". Amb Néstor Duch, economista que treballa a la Càtedra de mercats i política industrial de l'IEB (UB), i Antonio Font, arquitecte i catedràtic d'Urbanística de la ETSAV (UPC).
- "Espais d'oportunitat a la metròpolis". Amb Miquel Morell, economista i consultor, i Amador Ferrer, arquitecte i professor d'Urbanisme de la URL.
En el marc de la sessió de Sant Cugat es va distribuir la tercera edició d'una nova col.lecció de quaderns específics que tenen l'objectiu de recollir els materials derivats de cadascun dels workshops i, també, estudis de caràcter monogràfic.
El PDU: tres línies d'acció.
Els treballs d'elaboració del PDU s'havien posat en marxa públicament en el marc d'un primer taller de treball i participació que va tenir lloc el 2 de desembre passat al CitiLab de Cornellà.
La preparació del nou PDU s'estructura entorn de tres línies principals (redacció, participació i estudis).
El procés de redacció pròpiament dit serà assumit directament pels serveis tècnics de l'AMB que disposaran d'un equip de treball propi dirigit per Josep M. Carreras, responsable de l'àmbit d'Urbanisme, que tindrà el suport de l'arquitecte urbanista Joan Busquets, catedràtic de la Universitat de Harvard.
Una línia complementària consistirà en una feina sistemàtica de recuperació, actualització i redacció de nous documents de base, orientada a afinar el diagnòstic i a aportar materials significatius al grup que elaborarà el PDU.
Finalment, s'ha configurat una línia de seguiment i participació de la que formen part els workshops de reflexió i debat, que es completaran amb seminaris, presentacions, conferències i altres accions anàlogues.
Està previst que el quart workshop es celebri a El Prat de Llobregat el dia 10 de juliol, dedicat al sistema urbà europeu i les infrastructures.
L'acte va ser presentat per l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el gerent de l'AMB, Ramon Torra. Balmón va destacar el paper que ha de tenir l'urbanisme –com a reflexió i com a actuació- en la resposta de reequilibri econòmic i social a la crisi, mentre que Conesa va atorgar al PDU la responsabilitat de superar en el futur l'actual insuficient transparència en la documentació urbanística.
Més de dos-cents professionals de diverses disciplines van assistir al workshop i van participar activament en els quatre grups de debat en què es van organitzar a la segona part de la jornada.
El conferenciant principal va ser Ricky Burdett, professor d'Estudis urbans de la London School of Economics and Political Science, qui va parlar sobre desenvolupament urbà i cohesió social. Assessor en cap d'Arquitectura i Urbanisme de Londres 2012, Burdett va iniciar la seva conferència declarant que Barcelona en va ser la principal font d'inspiració. "Varem fotocopiar la metodologia i el plantejament de Barcelona".
Qualificant l'espai de la metròpolis com a espai d'oportunitats, Burdett va deixar constància de la rapidesa de les actuals dinàmiques de canvi. Entre elles, la gran diversitat social i cultura, que és un actiu enorme per a ciutats com Londres, tot i que evidentment també suposa problemes a gestionar.
L'aproximació al procés de planificació, segons va explicar Burdett, ha de tractar d'entendre els problemes i les oportunitats del territori. En el cas de Londres, el gran problema de fons es reflecteix en un "mapa de la privació" que mostrava unes diferències de renda molt acusades entre l'oest i l'est de la ciutat. Per lluitar contra aquest problema, la visió política –compartida pels dos primers alcaldes executius que ha tingut Londres, Ken Livingstone i Boris Johnson- que ha guiat l'urbanisme londinenc s'ha sintetitzat en el concepte de convergència entre la ciutat benestant i la ciutat de la pobresa.
Per ser efectiva, la planificació urbanística –en la visió de Burdett- ha de ser "descriptible, simple i flexible". En aquesta línia, Burdett defensa com a crítics la densitat urbana i un bon nivell d'accessibilitat de transport públic, així com la integració del creixement del parc d'habitatges amb el creixement en llocs de treball.
Amb tot això, després d'un llarg període d'estancament, Londres comença a resorgir. En aquest èxit, però, els imprevistos també juguen un paper important, segons va reconèixer el professor de la London School of Economics referint-se a la injecció massiva de capital procedent d'Orient Mitjà que va seguir a la crisi de l'11 de setembre de 2001.
Després de la conferència de Burdett, el workshop de Sant Cugat es va desplegar en quatre taules temàtiques de diàleg i debat amb participació de dos ponents a cadascuna:
- "Evolució de les dinàmiques socials i noves formes familiars". Amb Andreu Domingo, sociòleg i professor del CED (UAB), i Zaida Muixí, arquitecta i professora de la ETSAB (UPC).
- "Desigualtats socials, problemàtiques urbanes". Amb Sebastià Sarassa, sociòleg i professor de la UPF, i Sebastià Jornet, arquitecte.
- "Dinàmiques recents en el sòl industrial i productiu". Amb Néstor Duch, economista que treballa a la Càtedra de mercats i política industrial de l'IEB (UB), i Antonio Font, arquitecte i catedràtic d'Urbanística de la ETSAV (UPC).
- "Espais d'oportunitat a la metròpolis". Amb Miquel Morell, economista i consultor, i Amador Ferrer, arquitecte i professor d'Urbanisme de la URL.
En el marc de la sessió de Sant Cugat es va distribuir la tercera edició d'una nova col.lecció de quaderns específics que tenen l'objectiu de recollir els materials derivats de cadascun dels workshops i, també, estudis de caràcter monogràfic.
El PDU: tres línies d'acció.
Els treballs d'elaboració del PDU s'havien posat en marxa públicament en el marc d'un primer taller de treball i participació que va tenir lloc el 2 de desembre passat al CitiLab de Cornellà.
La preparació del nou PDU s'estructura entorn de tres línies principals (redacció, participació i estudis).
El procés de redacció pròpiament dit serà assumit directament pels serveis tècnics de l'AMB que disposaran d'un equip de treball propi dirigit per Josep M. Carreras, responsable de l'àmbit d'Urbanisme, que tindrà el suport de l'arquitecte urbanista Joan Busquets, catedràtic de la Universitat de Harvard.
Una línia complementària consistirà en una feina sistemàtica de recuperació, actualització i redacció de nous documents de base, orientada a afinar el diagnòstic i a aportar materials significatius al grup que elaborarà el PDU.
Finalment, s'ha configurat una línia de seguiment i participació de la que formen part els workshops de reflexió i debat, que es completaran amb seminaris, presentacions, conferències i altres accions anàlogues.
Està previst que el quart workshop es celebri a El Prat de Llobregat el dia 10 de juliol, dedicat al sistema urbà europeu i les infrastructures.