L'AMB ha sortejat 16 habitatges de lloguer a Sant Feliu de Llobregat
| Tema: Habitatge
La primera fase d'aquesta promoció s'emmarca en el Programa d'habitatge assequible AMB-IMPSOL 2017 que vol fer front a la manca d'habitatges assequibles, amb 785 habitatges amb protecció oficial en règim de venda i lloguer.
Es tracta d'habitatges dotacionals: edificis qualificats com a equipaments municipals que no es poden privatitzar, i, per tant, sempre compliran la funció d'habitatge públic i de lloguer.
L'IMPSOL ha impulsat la promoció tenint en compte dos criteris importants: sostenibilitat i cohesió social.
La rehabilitació ha obtingut la qualificació energètica A.
El passat dimecres 26 de febrer es va portar a terme el sorteig de 16 habitatges de Sant Feliu de Llobregat corresponents a la 3a planta d'un edifici del carrer del Pla. Es tracta d'una promoció que es divideix en dues fases: la primera fase correspon a la 3a planta i consta de 19 habitatges, mentre que la 2a fase fa referència a la 4a planta, de la qual s'està redactant el projecte i està previst que les obres s'iniciïn a finals del 2020. Estan previstos 15 habitatges: 10 de dos dormitoris i 5 d'un dormitori.
La primera fase d'aquesta promoció s'emmarca en el Programa d'habitatge assequible AMB-IMPSOL 2017 que pretén fer front a la manca d'habitatge assequible disponible a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la promoció de 785 habitatges amb protecció oficial en règim de venda i lloguer.
Aquest sorteig, fet a través d'un sistema d'urna i boles, té la finalitat d'establir l'ordre de tria dels sol·licitants per a aquests 16 habitatges.
Les persones que han volgut optar a aquests pisos de lloguer s'han hagut d'inscriure al Registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial, que forma part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Dels 16 habitatges protegits que s'adjudicaran, 14 tindran un sol dormitori i 2 tindran dues habitacions. De tot el conjunt, cal destacar que n'hi ha 3 d'adaptats per a persones amb algun tipus de discapacitat.
El preu mensual del lloguer oscil·larà entre els 240 i els 360 €, en funció dels metres quadrats, i els contractes seran de 7 anys.
L'IMPSOL ha rebut un total de 329 sol·licituds procedents del Registre de sol·licitants d'habitatges amb protecció oficial i les ha distribuït en 3 llistes:
- La llista A disposa de 12 habitatges d'un dormitori i d'un habitatge de 2 dormitoris, amb 305 sol·licituds.
- La llista B conté 2 habitatges adaptats amb un dormitori i 1 habitatge adaptat de 2 dormitoris, amb 4 sol·licituds.
- La llista C no té cap assignació d'entrada i només obtindran habitatge si no es cobreixen les altres dues opcions. Aquesta llista té 20 sol·licituds.
Aquesta és una promoció pionera pel que fa a la rehabilitació del parc d'habitatges existent, ja que aquest edifici havia de ser d'oficines, però l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va fer una modificació urbanística per transformar l'ús de la 3a planta i la 4a perquè es convertissin en habitatge públic de lloguer. En aquest sentit, són habitatges dotacionals, és a dir dificis qualificats com a equipaments municipals que no es poden privatitzar, i que, per tant, sempre compliran la funció d'habitatge públic i de lloguer.
L'IMPSOL ha impulsat la promoció tenint en compte dos criteris importants: sostenibilitat i cohesió social. En aquest sentit, les institucions públiques han de treballar per combatre l'emergència climàtica i erradicar la pobresa energètica, per tal de no comprometre el benestar de les generacions futures.
Per una banda, la sostenibilitat ha estat un dels eixos prioritaris de la promoció, ja que l'edifici pretén aproximar-se a les construccions NZEB (edificis de consum gairebé nul). D'aquesta manera, es redueix la petjada ecològica i es minimitzen les emissions de CO2, els residus generats durant el procés de construcció i la demanda energètica posterior.
Les estratègies per aconseguir l'eficiència energètica s'han basat en l'increment de l'aïllament de l'edifici, la ventilació creuada i l'ús instal·lacions d'alta eficiència energètica.
Un aïllament molt gruixut tant en la façana com en porxos i cobertes és bàsic per evitar que s'escapi la calor cap a l'exterior o que entri el fred a l'interior i així garantir l'estalvi energètic. La protecció solar també és un factor que s'ha tingut en compte per evitar l'excés de radiació a l'estiu, ja que la promoció incorpora uns tendals que contribueixen a fer més amable la imatge d'un edifici d'oficines transformat en residencial.
L'existència d'un passadís central amb dues finestres als extrems i la col·locació de 3 lluernes facilitaran la ventilació creuada, és a dir, un corrent d'aire que travessa l'edifici i exerceix de regulador tèrmic. A banda de la disposició estratègica del passadís i d'aquests elements, la tecnologia smart també contribuirà a l'estalvi energètic, ja que hi haurà sensors que obriran o tancaran aquestes finestres i lluernes en funció de la temperatura interior i exterior.
Pel que fa als subministraments, s'utilitzaran instal·lacions d'alta eficiència energètica mitjançant un sistema anomenat aerotèrmia per a la calefacció i la producció d'aigua calenta. També s'ha previst un sistema centralitzat de ventilació dels habitatges amb recuperació de calor, així com la monitorització remota de l'edifici, fet que permetrà avaluar el funcionament i els consums de l'edifici.
Totes aquestes estratègies han contribuït a l'obtenció d'una etiqueta energètica A.
Per altra banda, la cohesió social és un dels altres criteris emprats. Aquest fet s'ha aconseguit amb un disseny i construcció pensats per millorar les relacions socials, la inclusivitat i la perspectiva de gènere.
Les relacions socials es veuran enfortides entre la comunitat de veïns a través dels espais comunitaris, on es col·locaran aparcabicicletes, una bugaderia compartida i una sala per fer reunions, actes i esdeveniments, a banda d'enjardinaments interiors.
En referència a la inclusivitat, la construcció s'ha pensat tenint en compte l'accessibilitat d'espais. Per exemple, s'han construït banys amplis pensant en l'accessibilitat de persones d'edat avançada que puguin tenir algun tipus de dificultat en la mobilitat.
La perspectiva de gènere també ha tingut un paper clau a l'hora de dissenyar la disposició i la distribució dels espais interiors. Tots els habitatges tenen un espai diàfan que posa en valor les tasques domèstiques, en què no hi ha una segregació entre la cuina i la sala d'estar, de manera que possibilita que dues persones facin les tasques de casa simultàniament.