Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità

Tornar
  • Títol
    Títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà
    Capítol
    Capítol 4t. Zones
    Secció
    Secció 2a. Zona de nucli antic (12)
    Article
    Article 320 - Condicions d'edificació

Article 320 - Condicions d'edificació


1a. Alineacions.

L'edificació s'ha d'ajustar a l'alineació del vial en tot el frontal de la parcel·la que té caràcter obligatori excepte quan es produeixi la reculada de l'edificació segons alguna de les modalitats previstes a l'article 244; malgrat tot, la reculada serà obligada quan existeixin jardins i patis la preservació dels quals sigui preceptiva. Les reculades hauran de complir, pel que fa a la separació de paraments, les dimensions mínimes establertes per als patis de llums i celoberts.
Les parets mitgeres al descobert hauran d'acabar‑se amb materials de façana. Es prohibeixen els acabats en envà plu­vial vist i els arrebossats i revestiments superficials de mal comportament a la intempèrie.

2a. Profunditat màxima edificable

A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, la profunditat edificable resultarà d'una ocupació, a l'alçada reguladora, del 60 per 100 de la superfície de l'illa. Les majors restriccions per efecte de la grandària de l'espai lliure interior, o els casos particulars resultants d'illes totalment edificables, es regiran pel que és regulat amb caràcter general per al tipus d'ordenació segons alineació de vial. A les agrupacions d'edificació en filera sense zonificació uniforme de tota l'illa, la profunditat màxima edificable serà la corresponent a la majoria dels edificis antics existents entre dos carrers consecutius.
L'espai lliure interior d'illa no serà edificable en planta baixa. Es permetrà la construcció de soterranis per a aparcaments, sempre que s'asseguri la possibilitat d'enjardinament sobre la seva coberta.
A la subzona II, de conservació del centre històric, la profunditat edificable serà, com a màxim, la de les edificacions contigües existents, mentre es redacti la determinació en particular i en detall al pla especial. Mentre no s'aprovi el Pla Especial, i per als casos de substitució de l'edificació, en el càlcul de la profunditat edificable, només es tindrà en compte la de les finques confrontants quan siguin iguals o inferiors a la que resultaria d'aplicar les normes del pla sobre la zona; en tot cas caldrà complir l'establert sobre dimensions mínimes de patis de parcel·les i espai lliure interior d'illa. El límit de la profunditat edificable ha de tenir en compte de manera especial, la forma i disposició de les parcel·les i l'existència de patis interiors. Als casos de parcelplació irregular i no normal a l'alineació, aquest límit podrà rea­justar‑se per mitjà de l'esmentat pla especial o d'un estudi de detall.

3a. Alçades

A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, l'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes es deter­minen segons l'amplada del vial al qual doni l'edificació d'acord amb el quadre següent:

Amplada de vial (metres) Alçada reguladora màxima (metres) Nombre màxim de plantes
De menys de 8 m 7,55 PB + 1 P
De 8 a menys de 12 m 10,60 PB + 2 P
De 12 a menys de 15 m 13,65 PB + 3 P
De 15 metres en endavant 16,70 PB + 4 P

Això no obstant, als solars amb una longitud de façana infe­rior a 6,50 m., l'alçada màxima permesa mai no podrà depassar la de 10,60 m., corresponent a planta baixa i dos pisos.
L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà l'establerta de manera general a les disposicions comunes al tipus d'ordenació segons alineacions de vial. L'alçada mínima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referència de l'alçada reguladora a la qual fa referència l'article 225‑3 serà de 4 m., excepte pel cas d'habitatges unifamiliars als quals podrà reduir‑se fins a 3,30 m. L'alçada total mínima, inclòs el forjat, serà per planta pis de 3,05 m.
L'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes establerts al quadre anterior hauran de respectar‑se conjuntament, això no obstant, es permetrà reajustar el valor d'aquella fins a un màxim del 10 per 100 per tal d'aconseguir una millor integració de l'edifici tot mantenint la unitat de tancaments existents amb els adjacents l'interès dels quals així ho aconselli.
A la subzona II, de conservació del centre històric, l'alçada en un tram de vial serà la mitjana de les edificacions existents, sense que entrin al còmput les façanes dels solars no edificats. El nombre màxim de plantes admès serà, un cop fet el còmput de l'alçada, el que resulti per defecte de suposar una alçada mínima de planta baixa de 4 m. i una alçada mínima, inclòs el forjat, de 3,05 m. per planta pis.

4a. Façana mínima

La longitud mínima de façana serà de 6,50 m. excepte per a habitatges unifamiliars en els quals s'admet l'edificació en solars de façana no inferior als 4,80 m. Per a les parcel·les existents amb construccions laterals compostes com a mínim de planta baixa i un pis, que impedeixin els esmentats valors, s'admet una reducció de façana mínima fins a 4,50 m.

5a. Cossos i elements sortints

A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, es prohibeixen els cossos i elements sortints amb les excepcions següents:
a. S'admeten els balcons que no sobresurtin més de 20 cm. en carrers de menys de 6 m., i 45 m. en els de més de 6 m. i menys de 12 m.
b. S'admeten els sortints de cornises i ràfecs de coberta amb un vol màxim de 45 cm.
c. S'admeten els sortints de terrats i cobertes planes amb un vol màxim de 45 cm.
d. S'admeten cossos sortints a les edificacions que donen a vies de més de 12 metres d'amplada, sempre que no depassin de la línia de façana un vintè de l'amplada del carrer.
En projecció horitzontal, amb la finalitat que siguin miradors, no podran ocupar en la seva amplada total més de la meitat de la longitud de la façana, ni cadascun dels cossos sortints podrà tenir una amplada superior a 3,60 m.
A la subzona II, de conservació del centre històric, seran d'aplicació els criteris fixats a la subzona I, mentre no siguin objecte de regulació de detall basada en els caràcters compositius de cada part de carrer.

  • Modificació puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità en l'àmbit del municipi de Badalona.

    Municipi
    Badalona

    Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 6 de Juny de 2008. (DOGC núm. 5224 de 29/09/2008).

    Incorporant d'ofici que la possiblitat que la rasant de la planta baixa pugui estar 1m per sobre de la regulació fixada pel Pla General Metropolità només es donarà quan l'ús d'aquesta planta sigui el d'habitatge.

    ALÇADES I GRUIXOS DE FORJAT

    Art. 320. Condicions d'edificació (Es modifica l'apartat 3r)

    3a. Alçades

    A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, l'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes es determinen segons l'amplada del vial al qual doni l'edificació d'acord amb el quadre següent:

    Amplada de vial Alçada màxima (metres) Nombre màxim de plantes
    De menys de 8 m 7,90 PB + 1 P
    De 8 a menys de 12 m 11,25 PB + 2 P
    De 12 a menys de 15 m 14,60 PB + 3 P
    De 15 metres en endavant 17,95 PB + 4 P

    L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà l'establerta de manera general a les disposicions comunes al tipus d'ordenació segons alineacions de vial. L'alçada mínima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referència de l'alçada reguladora a la qual fa referència l'article 225-2 serà de 4 m., excepte pel cas d'habitatges unifamiliars als quals podrà reduir-se fins a 3,30 m. L'alçada total mínima, inclòs el forjat, serà per planta pis de 3,05 m.
    L'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes establerts al quadre anterior hauran de respectar-se conjuntament.
    Es prohibeix construir altells en planta baixa amb les excepcions següents:

    - Que estiguin expressament admesos i regulats en un pla especial, l'àmbit del qual es refereixi a un conjunt urbà unitari per les seves característiques dins del teixit urbà

    - En els àmbits que mitjançant l'ordenança que desenvolupa aquestes normes es defineixin específicament.
    A la subzona II, de conservació del centre històric, l'alçada en un tram de vial serà la mitjana de les edificacions existents, sense que entrin al còmput les façanes dels solars no edificats. El nombre màxim de plantes admès serà, un cop fet el còmput de l'alçada, el que resulti per defecte de suposar una alçada mínima de planta baixa de 4 m. i una alçada mínima, inclòs el forjat, de 3,05 m. per planta pis.

    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

    S'afegeixen les següents disposicions transitòries.

    Disposició transitòria primera

    Planejament en curs: Els documents de planejament que hagin assolit la seva aprovació inicial abans de l'entrada en vigor de la present modificació normativa es continuaran tramitant d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva aprovació inicial.

    Disposició transitòria segona

    Planejament aprovat definitivament: Els documents de planejament aprovats definitivament abans de l'entrada en vigor de la present modificació normativa regiran d'acord amb la seva normativa específica, i en tot allò que no estigui expressament especificat d'acord amb la nova normativa modificada del Pla General Metropolità.
    Per els usos diferents als d'habitatge, en tot allò que en el planejament no estigui expressament especificat regiran els paràmetres del Pla General Metropolità vigent en el moment de la seva aprovació definitiva.

    Disposició transitòria tercera

    Llicències en tràmit: Les llicències sol·licitades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present modificació normativa regiran d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva sol·licitud. Mitjançant les oportunes sol·licituds de modificació de llicència serà factible acollir-se a les determinacions de la nova normativa en aquells aspectes que convingui.

    Disposició transitòria quarta

    Per a aquells edificis amb llicència però amb obres d'edificació en execució i pels edificis existents, ambdós casos que no estiguin subjectes a planejaments específics, mitjançant les oportunes sol·licituds de llicència o de modificació de llicència serà factible acollir-se a les determinacions de la nova normativa en aquells aspectes que convingui.
    En el cas que estiguin subjectes a planejaments específics prevaldran les determinacions d'aquests planejaments i en tot allò que no estigui específicament regulat seran d'aplicació les determinacions assenyalades en el paràgraf anterior.

  • Modificació de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità per a la modificació de les alçades reguladores en el tipus d'ordenació segons alineació de vial, al terme muncipal de Barcelona.

    Municipi
    Barcelona

    Aprovada definitivament per la Subcomissió d'Urbanisme del Municipi de Barcelona, en la sessió de 2 de març de 2007. (DOGC núm. 4893 de 29/05/2007).

    Modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla general metropolità per a la modificació de les alçades reguladores en el tipus d'ordenació segons alineació de vial, de Barcelona

    Modificació de l'articulat: articulat proposat. En negreta, text afegit o modificat.

    Art. 320.- Condicions d'edificació

    1a. Alineacions

    L'edificació s'ha d'ajustar a l'alineació de vial en tot el front de la parcel-la que te caràcter obligatori, excepte quan es produeixi la reculada de l'edificació segons alguna deles modalitats previstes a l'article 244; aixó no obstant, la reculada serà obligatòria quan existeixin jardins i patis la consen/ació dels quals sigui preceptiva. Les reculades hauran de complir quant a separació de paràmetres les dimensions mínimes establertes per als celoberts i els patis d'il-luminació.
    Les parcel-les mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb materials de façana. Es prohibeixen les terminacions amb envà pluvial vist i els arrebossats i revestiments superficials de mal comportament a la intemperie.

    2a. Fondària màxima edificable

    A la subzona I de substitució de l'edificació antiga, la fondària edificable resultarà d'una ocupació, a l'alçada reguladora, del seixanta per cent (60 per 100) de la superficie de l'illa. Les mes grans restriccions per efecte de la mida de l'espai lliure interior, o els casos particulars
    resultants d'illes totalment edificables, es regiran per alló regulat amb caràcter general per al tipus d'ordenació segons alineació de vial. En les agrupacions d'edificació en filera sense zonificació uniforme de tota l'illa, la fondària edificable serà la que correspongui a la majoria d'edificis antics existents entre dos carrers consecutius.
    L'espai lliure interior d'illa no serà edificable en planta baixa. Es permetrà la construcció de soterranis per a aparcaments, sempre que se n'asseguri la possibilitat d'enjardinament sobre la coberta.
    A la subzona ll, de consen/ació del centre históric, la fondària edificable com a màxim serà la de les edificacions contigües existents, mentre no se'n redacti la determinació particular i en detall al Pla especial. Mentre no s'aprovi el Pla especial, i per als casos de substitució de l'edificació, en el càlcul de la fondària edificable nomes es tindrà en compte la de les finques confrontants quan sigui igual o inferior a la que resultaria d'aplicar el Pla sobre la zona: en tot cas caldrà atenir-se a alló establert sobre dimensions minimes de patis de parcel-les i d'espai lliure d'interior d'illa.
    El límit de la fondària edificable tindrà present, de manera especial, la forma i disposició deles parcel-les i l'existencia de patis interiors. En els casos de parcel-lació irregular i no normal a l'alineació, el dit limit es podrà reajustar a traves del Pla especial esmentat, o d'un estudi de detall.

    3a. Alçades

    Ala subzona l, de substitució de l'edificació antiga, l'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes es determinaran en funció de l'ample de vial a que doni front l'edificació d'acord amb el quadre següent:

    Amplada de vial Alçada reguladora màxima Nombre màxim de plantes
    De menys de 8 m 7,90 PB i 1 pis
    De 8 a meny de 12 m 11,25 PB i 2 pis
    De 12 a menys de 15 m 14,60 PB i 3 pis
    De 15 metres en endavant 17,95 PB i 4 pis

    L'alçada lliure mínima dela planta baixa sera l'establerta de manera general a les disposicions comunes al tipus d'ordenació segons alineació de vial. L'alçada mínima del sostre dela planta baixa, sense incloure-hi el gruix del forjat, sobrela cota de referència de l'alçada reguladora a que es refereix l'article 225-2 serà de quatre metres (4 m), excepte per al cas d'habitatges unifamiliars, en que es podrà reduir fins a tres metres trenta centímetres (3,30 m). L'alçada total mínima, inclós el forjat, sera per planta pis de tres metres cinc centímetres (3,05 m). No s'admetrà la construcció ďentresolats en planta baixa.
    L'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes establerts al quadre anterior s'hauran de respectar conjuntament.
    Ala subzona ll, de conservació del centre históric, l'alçada en un tram de vial serà la mitjana de les edificacions existents, sense que entrin en el còmput les façanes dels solars no edificats. El nombre màxim de plantes admes serà, un cop fet el còmput de l'alçada, el que resulti per defecte de suposar una alçada mínima de planta baixa de quatre metres (4 m) i una alçada mínima, inclosos forjat i paviment, per planta pis, de tres metres cinc centímetres (3,05 m).

    4a. Façana mínima

    La longitud mínima de façana serà de sis metres i mig (6,50 m) excepte per a habitatges unifamiliars, en que s'admet l'edificació en solars de façana no inferior als quatre metres vuitanta centímetres (4,80 m). Per a les parcel-les existents amb construccions laterals compostes com a mínim de planta baixa i un pis que impedeixin els dits valors, s'admet una reducció de la façana mínima fins als quatre metres i mig (4,50 m).

    5a. Cossos i elements sortints

    A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, s'hi prohibeixen els cossos i elements sortints amb les excepcions següents:

    a) S'admeten els balcons que no sobresurtin mes de vint centímetres (20 cm) en carrers de menys de sis metres (6 m), i quaranta-cinc centímetres (45 cm) en aquells de mes de sis metres (6 m) i de menys de dotze metres (12 m).
    b) S'admeten els sortints de les cornises i ràfecs de coberta amb una volada màxima de quaranta-cinc centímetres (45 cm).
    c) S'admeten els sortints de terrats i cobertes planes amb una volada màxima de quaranta-cinc centímetres (45 cm).
    d) S'admeten cossos sortints en les edificacions que recauen a vies de mes de dotze metres (12 m) d'ample, sempre que no sobrepassin la línia de façana d'una vintena part de l'ample del carrer.

    En projecció horitzontal, a fi que siguin miradors, no ocuparan en llur amplada total mes de la meitat de la longitud de la façana, ni cadascun dels cossos sortints tindrà una amplada superior a tres metres seixanta centímetres (3,60 m).
    A la subzona ll, de conservació del centre históric, seran d'aplicació els criteris fixats per a la subzona I, mentre no siguin objecte de regulació de detall basada en els caràcters compositius de cada part de carrer.