Parc de Can Ginestar: de zona verda a parc urbà

El parc de Can Ginestar és un espai permeable amb jocs infantils, recorreguts assolellats i ombrívols i un bosc d'alzines, roures i pins. Tot plegat, amb un disseny que respecta el caràcter de la serra de Miramar.

Imatge del parc
Lourdes Jansana
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Gener 2009
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Desembre 2009
    Municipi:
    Viladecans
    Superfície:
    14.247 m2
    Cost:
    1.802.485,72 €
  • Autors:
    Montserrat Periel, Luisa Solsona (arquitectes – AMB)
    Direcció de projecte:
    Montserrat Periel (arquitecta – AMB)
    Direcció d'obra:
    Montserrat Periel (arquitecta – AMB), Jordi Colom (arquitecte tècnic – AMB)
    Col·laboradors:
    Virgínia Díaz del Río, Fernanda Escayola (arquitectes), Olga Mèliz (arquitecta tècnica), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Dina Hermoso, Gisela Traby (eng. tècnics industrials)
    Contractista:
    Corsán-Corviam Construcción SA
Premis i reconeixements

Seleccionat en els Premis FAD 2011 en la categoria Ciutat i Paisatge.
Seleccionat en la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011.

Descripció

L'última zona boscosa de la trama urbana de Viladecans requeria una intervenció respectuosa, integradora i sensible al lloc. La preservació del caràcter natural d'aquest fragment de la serra de Miramar és a l'origen de tot el projecte, des dels primers dibuixos fins a la definició de les tècniques constructives.

L'actuació havia de donar resposta a les exigències de nou parc urbà amb claredat i sobrietat i garantint la connectivitat i la permeabilitat entre els diferents àmbits reconeguts al projecte: d'una banda, la zona dels antics bancals de cultiu, assolellada i idònia com a lloc d'estada i àrea de jocs infantils; de l'altra, la zona boscosa amb alzines, roures i pins, fresca i ombrívola, i caracteritzada per forts desnivells.

Els recorreguts s'integren en el bosc: en preserven el caràcter natural, s'adapten a la topografia i respecten al màxim la vegetació rica en especies tant arbòries com arbustives. Un únic material, el pòrfir, s'utilitza de manera diferent segons el tipus de camí:

  • els camins longitudinals són recorreguts amb pendent suau en el seu sentit però elevat en sentit transversal. Una vorada de pòrfir resol el confinament transversal i en garanteix l'horitzontalitat. Les peces, de 15x120 cm de longitud, deixen 3 cm de junta per facilitar el drenatge.
  • els camins esglaonats són recorreguts amb pendent longitudinal elevat; unes franges de pòrfir de 30x90/60 cm de longitud, defineixen el traçat i s'encasten com a graons que estabilitzen el terreny.
El pòrfir utilitzat per configurar els camins es col·loca amb ancoratges puntuals d'acer inoxidable embotits en petits cilindres de formigó. Les adaptacions topogràfiques s'executen amb la llicorella extreta en el sanejament i estabilització dels talussos preexistents. Els recorreguts es completen amb unes escales de formigó prefabricat, amb trams de diferents orientacions per minimitzar l'impacte i afavorir la integració a la zona boscosa. Les escales salven el major desnivell del parc, el que hi ha entre la plataforma de jocs infantils i la cantonada dels carrers del Roure i del Salze.

Els límits del parc interactuen amb l'entorn de manera diversa. La trobada del parc amb els carrers de la trama urbana es resol amb murs de gabions vegetats que consoliden els talussos i desmunts preexistents. Els murs són de pedra llicorella i estan construïts en talús: s'eviten les gàbies geomètriques apilades que confereixen certa artificialitat. Els pendents varien segons el desnivell a salvar amb l'objectiu d'aconseguir una percepció de continuïtat entre el parc i la ciutat. El mallat de confinat es perllonga per formar la barana i suportar la vegetació. Als extrems, el mur s'enfonsa en el terreny fins a fondre's amb la topografia. Pel que fa al rerefons del bosc i per resoldre el desnivell amb el bancal dels jocs infantils, un mur revestit de pedra llicorella en sec apareix com un clàssic mur de marge. Finalment, al límit del parc amb la masia que li dóna nom, s'hi construeix un mur de formigó, que serveix de suport a una font.



Realització vídeo: El Pack

On
Enllaços relacionats
Equipaments relacionats