Millora del camí del riu Llobregat, fase 2

El camí del marge esquerre del riu Llobregat enllaça amb tot el front fluvial del municipi de Molins de Rei i connecta amb la xarxa de camins del riu Llobregat. L'actuació facilita l'accés al riu i alhora potencia la recuperació de l'ecosistema fluvial per tal d'afavorir-ne la biodiversitat de l'entorn.

Xuan Yin
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Febrer 2018
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Maig 2020
    Municipi:
    Molins de Rei
    Superfície:
    33.384 m²
    Cost:
    321.556,70 €
  • Autors:
    Mireia Monràs Beltrán (AMB)
    Direcció d'obra:
    Mireia Monràs Beltrán (AMB)
    Col·laboradors:
    Montserrat Arbiol, Albert Puigdellívol, Roser Garcia, Eduard Llargués i César Jiménez (AMB)
    Contractista:
    VORACYS
Finançament

El PSG (Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans) és un pla d'inversions que pretén millorar els espais ?uvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació.
Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB (75 %) i l'Ajuntament de Molins de Rei (25 %). També té finançament FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

UE Feder

Descripció

Aquesta segona fase del projecte dona continuïtat al camí del riu Llobregat amb la voluntat de millorar l'accessibilitat al riu des de tot el municipi, reforçar la relació entre la ciutat i el riu i potenciar la recuperació de l'ecosistema fluvial per tal d'afavorir-ne la biodiversitat.

Es proposa un camí fluvial que consisteix en una banda rodada de 3 metres de tot?u i sauló, amb un pendent transversal d'un 2 % dirigit cap al riu Llobregat. Aquesta manera de definir el camí s'estén al llarg de tot l'àmbit d'actuació i s'adapta al màxim al perfil longitudinal existent per minimitzar els moviments de terres i alhora corregir el ferm de tot el traçat.

El projecte de vegetació pretén implementar les condicions ambientals necessàries per al creixement òptim i el manteniment de la vegetació. Sempre es treballa amb espècies autòctones, pròpies de zones de ribera, per recuperar l'ecosistema fluvial.

Es configura la topografia per facilitar l'acumulació i la retenció d'aigua en els punts més baixos (cunetes i basses) i aprofitar els desnivells que proporcionen les motes per plantar-hi arbres en les parts més baixes. D'aquesta manera, la topografia i la vegetació conformen diferents graus d'humitat. 

On