Àrea Metropolitana de Barcelona

Amb el projecte de reurbanització de la plaça i el carrer d’Azorín s’aconsegueix un triple objectiu:

1.    Retornar al vianant el seu indiscutible paper protagonista a l’espai públic dels carrers i places dels barris de les nostres ciutats, que durant anys ha hagut de cedir (quasi sempre de manera obligada) al cotxe. Per aconseguir-ho s’ha millorat l’accessibilitat amb l’eliminació d’un tram del carrer de Pérez Galdós (que travessava i fragmentava la plaça en dos espais inconnexos, un dels quals estava pràcticament inutilitzat amb un pendent superior al 4 %) i amb la transformació del carrer d’Azorín en plataforma única i prioritat invertida (que permet als vianants transitar per voreres més àmplies i travessar lliurement per qualsevol lloc, gràcies a la supressió dels dos cordons d’aparcament).

2.    Recuperar la identitat de la plaça i potenciar el sentiment de barri del tots els veïns amb l’obtenció d’un espai únic, continu i diàfan on tenen cabuda tot tipus d’activitats socials, culturals, educatives, festives i d’esbarjo. Amb un acurat estudi topogràfic es va establir la cota +43,5 m com la millor solució per optimitzar l’espai central i mantenir en tot moment una continuïtat física i visual apropiada amb els carrers del voltant. Aquesta decisió permet guanyar més superfície plana en una zona de la ciutat on la topografia és força pronunciada i incrementar quasi un 50 % la superfície plana de la plaça (de 350 m2 a 550 m2). D’aquesta manera s’aconsegueix una mena de «plaça major», un nou espai de trobada, d’intercanvi, de relació i de sociabilització entre els veïns, ampli i lliure, on poder celebrar diferents esdeveniments, i una zona de jocs infantils oberta, més gran i moderna, inclusiva i molt necessària per la gran presència d’escoles a l’entorn. En definitiva, un espai unitari polivalent que permet múltiples configuracions.

3.    Millorar l’accessibilitat amb la supressió de tots els murs i escales que limitaven i dificultaven la relació entre els diferents espais fragmentats, amb la utilització d’uns talussos vegetats amb una alçada inferior a 1,4 m com a nou límit de l’espai central, que ajuden a salvar la diferència de cota entre l’espai central i els carrers dels voltants i permeten sempre la continuïtat física i visual (dins-fora). Aquests talussos afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja i faciliten la recuperació del cicle de l’aigua a través de canals verds (SUDS) al peu dels talussos, que permeten recarregar els aqüífers d’una manera controlada (amb sobreeixidors connectats a la xarxa de clavegueram per garantir una evacuació ràpida en episodis de fortes pluges). L’augment de l’espai verd fins al 25 % de la superfície total fomenta l’increment de la biodiversitat, ja que s’introdueix una nova vegetació en estrats diferenciats: d’una banda, un prat sec i florit de requeriments hídrics quasi nuls i de mínim manteniment, i de l’altra una canòpia arbòria formada per quatre espècies diferents (que substitueixen els plataners envellits i malalts, causants d’una de les al·lèrgies més comunes). Amb aquesta varietat s’aconsegueix una vistosa floració a la primavera, una ombra fresca i agradable a l’estiu i una coloració intensa a la tardor, fet que permet apreciar el pas del temps i de les estacions.

Potser us pregunteu si no hi ha res negatiu en aquest projecte… Doncs sí: no vam poder aconseguir convèncer els veïns de treure un cartell que diu «Prohibit jugar a pilota». Però aquesta és una altra batalla que continuarem lliurant...