Aparcament a l'illa del cementiri

La combinació de paviments, la vegetació i la forma del recorregut perimetral faciliten la integració del projecte amb l'entorn. Les jardineres longitudinals d’acer corten, que es troben en mig de cada dues franges d’aparcament, permeten suavitzar el desnivell del terreny.

Imatge dels arbres i paviment del cementiri
Foto: Joan Guillamat
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Gener 2018
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Gener 2019
    Municipi:
    Santa Coloma de Cervelló
    Superfície:

    3.896 m2

     

    Cost:
    298.154€
  • Direcció de projecte:
    Isidre Santacreu, Sandra Moliner (Santacreu-Moliner)
    Direcció d'obra:
    Joan Castellví, Laura Gálvez (AMB)
    Col·laboradors:
    EQUIP AMB: Jordi Bardolet
    EQUIPS SANTACREU-MOLINER: Víctor Navarro, Albert Rabaza EQUIP EXTERN: Eva Blanco
    Contractista:
    Civilstone
Finançament

AMB

Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Descripció

El cementiri de Santa Coloma de Cervelló se situa a l’entrada principal de la localitat. Al costat hi ha una bossa d’aparcament en una esplanada, que és l’objecte de la present intervenció. Aquest aparcament serveix principalment per a l’estacionament de veïns, per accedir al CAP proper o per anar a comprar als comerços del centre, motiu pel qual compta amb un ús intensiu i rotatori de més de cent vehicles.

Les condicions prèvies de l’aparcament són deficients. És un descampat de terra que amb prou feines serveix d’aparcament: té les places pautades per l’arbrat, en un pla fortament inclinat que pateix per l’escolament de l'aigua de pluja, que forma nombrosos reguerots. És per això que l’Ajuntament sol·licita una adequació provisional d’aquest àmbit, amb l’encàrrec afegit de contenir la pressió dels cotxes per estacionar més enllà dels límits de l’aparcament.

És una intervenció provisional –en el futur aquest terreny es destinarà a acollir equipaments– i implica una economia de mitjans encara més punyent que la dels projectes corrents. La proposta s’estructura acceptant, les pautes definides per l’arbrat existent. El següent pas és limitar el pendent mitjançant unes feixes paral·leles que tallen l’escolament. Aquests talls permeten suavitzar les plataformes i alhora interceptar les aigües. Les feixes, es materialitzen en unes jardineres d’acer Corten reblertes de graves drenants, que retornen l’aigua d’escolament al nivell freàtic. Estan enrasades al terreny pel límit superior i fan visible el desnivell, de manera que s’obtenen dues imatges gairebé oposades si es mira l’aparcament cap amunt o cap avall.
La zona de rodament la fem amb asfalt negre, i per l’estacionament  triem un paviment amb llambordes de junta oberta on hi pot créixer el verd.

Es defineixen uns passos lineals per a vianants, que s’interposaran entre l’asfalt i el paviment de junta verda. Són uns passadissos (enrasats al paviment envoltant) de formigó blanc. Aquestes bandes s’estenen més enllà de l’aparcament per connectar-lo amb l’espai verd envoltant.

On