Reducció de l'ús de fitosanitaris

| Tema: Parcs

Els tractaments químics han disminuït un 82%

Imatge d'un prat florit en un parc metropolità

L'ús de fitosanitaris en la gestió de la vegetació dels parcs metropolitans s'ha reduït notablement. Mitjançant tot un seguit de mesures, en els darrers anys els tractaments químics curatius han disminuït un 73 % i els preventius un 58 %, situant-los gairebé al mínim possible. Si fem la comparativa de l'any 2010 al 2017 amb la resta de tractaments, podem dir que els químics s'han reduït un 82 % mentre que els biològics han crescut un 70 % i l'endoteràpia un 48 %.

La reducció de l'ús de fitosanitaris és una de les mesures incloses en el Pla de millora de la biodiversitat, ja que els herbicides o plaguicides sovint són poc selectius i afecten la fauna i la flora de manera general. A més a més, l'aposta pels mètodes biològics ha aportat un augment notable de la fauna útil que, alhora, també contribueix al control de plagues sense químics.

Criteris de gestió de la vegetació

Diversos canvis en els criteris de gestió de la vegetació han afavorit aquest descens en l'ús dels tractaments fitosanitaris. Per començar, els parcs es consideren un sistema natural on s'estableixen dinàmiques que regulen i equilibren els ecosistemes. En aquest sentit, es porta a terme un estudi acurat per a la tria i ubicació de les espècies vegetals i una planificació respectuosa amb els cicles biològics de les segues i podes. També s'hi han instal·lat refugis de biodiversitat, hotels d'insectes o jardins de papallones que promouen la presència d'espècies beneficioses en el control de plagues.

S'ha introduït en la gestió la lluita integrada amb control biològic mitjançant alliberaments d'insectes depredadors que permetin controlar la població de paràsits.

Pel que fa a l'aplicació de tractaments, es realitzen mitjançant l'endoteràpia, una tècnica que injecta el producte directament a la planta i així s'evita emetre substàncies químiques a l'atmosfera i es minimitza l'impacte sobre la resta de fauna i sobre les persones.

Els tractaments preventius són biològics i se'n fan els mínims imprescindibles.

La resistència de la vegetació ha millorat mitjançant adobs o millores estructurals del sòl i utilitzant les restes de poda com a encoixinat del terreny.

En el cas de les basses i els llacs, s'han retirat productes químics com els alguicides o el clor. D'aquesta manera s'aconsegueix un equilibri correcte de la vegetació i la fauna aquàtiques i s'afavoreix així la naturalització i la millora de la qualitat de l'aigua. 

Avisos fitosanitaris

A banda de les mesures tècniques, també ha millorat la informació a la ciutadania. Tots els tractaments fitosanitaris actuals i els realitzats en mesos anteriors es poden consultar al web de l'AMB. Cada mes es publica la planificació per als 30 dies següents i també els tractaments puntuals, amb 72 hores d'antelació.

L'AMB també disposa d'un butlletí de notificacions que informa dels tractaments mensuals i de les modificacions puntuals, un servei que és especialment útil per a les persones que pateixen sensibilitat química.

Totes aquestes mesures reforcen el concepte dels parcs com a espais de salut. Per una banda, per la reducció de productes químics i, per altra banda, perquè se'n potencia la biodiversitat, un fet que, segons molts estudis, millora i equilibra les relacions entre els éssers vius. Aquest aspecte és fonamental per mantenir a ratlla les plagues i patògens que els afecten. La gestió sostenible dels parcs metropolitans els converteix en punts estratègics de gran importància social i ambiental. Són espais clau als municipis amb més densitat de població, sobretot en temps de confinament i de mesures preventives per la COVID-19.

Documents relacionats