Un 28,6 % de les llars de l'àrea metropolitana de Barcelona valoren millor el seu habitatge després del confinament per la covid-19 i un 14 % el valoren pitjor

| Tema: Habitatge

Les llars en lloguer valoren pitjor l'habitatge (22,9 %) que les que paguen hipoteca (17,8 %) o les que tenen la propietat pagada (5,7 %)

Dues persones amb mascareta

Un 79,9 % de les llars de l'àrea metropolitana de Barcelona valoren positivament el seu habitatge, segons les dades de l'enquesta Habitant en confinament que va portar a terme l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) entre el 6 de maig i el 7 de juny de 2020. Un 51,3 % el valora igual de bé que abans del confinament decretat arran de la covid-19 el mes de març de 2020 i un 28,6 % el valoren millor després del confinament.

Del 20,1 % de les llars que valoren malament el seu habitatge, un 14 % el valora pitjor que abans del confinament i un 6,1 % el valora igual de malament que abans.

La valoració negativa de l'habitatge arran del confinament és una mica més elevada a Barcelona ciutat (15 %) que a la resta de municipis de l'àrea metropolitana (12,8 %).

Pel que fa al règim de tinença, les llars més descontentes tant abans com després del confinament són les que estan en lloguer, entre les quals la valoració pitjor puja fins al 34,0 %, seguides de les llars que paguen hipoteca (22,1 %) i a molta distància dels qui tenen l'habitatge pagat (8,7 %).

Grau de satisfacció en l'habitatge segons el tipus de tinença

Grau de satisfacció en l'habitatge segons el tipus de tinença

Les llars enquestades han valorat les carències que perceben en el seu habitatge, essent les vinculades amb deficiències constructives de l'edifici les més destacades (entorn del 20 % respecte del total de carències), seguides per la relació de l'habitatge amb l'exterior (entorn del 10 %) i la mala accessibilitat (13 %). Però si només es tenen en compte les llars que valoren pitjor el seu habitatge després del confinament, les carències que destaquen són les vinculades amb la relació amb l'exterior, com problemes de ventilació (46,3 %), poca llum natural (43 %), males vistes (40 %) o que no veuen vegetació (39 %).

Tot i això, pràcticament la meitat dels enquestats no canviaria res del seu habitatge després de la fase de confinament (48 %), i de les llars que farien canvis, destaquen els vinculats amb la millora amb l'entorn i els espais exteriors. En concret, el 21,3 % crearia espais amb una relació més bona amb l'exterior i el 20,5 % demanaria un ús compartit més ampli dels espais comuns de l'edifici. Pel que fa als canvis vinculats amb la distribució de l'habitatge, els dos més destacats són més flexibilitat dels espais per tal que s'adaptin a diversos usos (el 19,2 %) i la creació d'espais més diàfans o amplis (15,6 %).

Canvis que faria a l'habitatge després del confinament

Canvis que realitzaria a l'habitatge després del confinament
Pel que fa a fer reformes, un 25,4 % de les llars enquestades voldria fer-ne després del confinament per adequar l'habitatge a noves necessitats o solucionar carències, però la gran majoria no s'ho pot permetre. Cal destacar que és aquest darrer grup també el que més demanda un nou habitatge (18,6 %), o que canviaria de casa si s'ho pogués permetre (39,6 %).

Activitats durant el confinament

En aquesta anàlisi dels efectes del confinament en la percepció de l'habitatge, cal tenir en compte que entorn del 55 % de les llars enquestades afirmen haver realitzat durant el confinament noves activitats dins de casa, majoritàriament treballar (54,2 %) i fer esport (55,4 %), seguit de la formació o escolarització (32 %). Per realitzar aquestes i altres activitats han modificat l'ús d'alguns espais; el menjador o sala d'estar ha patit la major part dels canvis (62,5 %), seguit de balcons i terrasses (33 %) i les habitacions (27,5 %).

Habitant en confinament

L'enquesta, que va recollir més de 6.000 respostes, la gran majoria en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va realitzar en col·laboració amb l'Agrupació AUS (Agrupació d'Arquitectura i Sostenibilitat) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i comptava amb el suport del Departament de Territori i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de l'Associació de Gestors d'Habitatge de Lloguer de Catalunya (GHS).

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) va ser creat l'any 2017 com una iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l'Associació de Gestors d'Habitatge Social (GHS). Des del 2018, és una unitat integrada en l'estructura de l'Institut d'Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB). La seva finalitat és ser un instrument d'àmbit supramunicipal per a l'anàlisi i la consulta de les dades relacionades amb l'habitatge i per donar suport al disseny i a l'avaluació de les polítiques públiques en l'àmbit metropolità de Barcelona.

L'O-HB fa una radiografia de l'habitatge a partir de la informació estadística disponible, i elabora estudis específics per a l'obtenció de nous indicadors. De fet, l'Observatori té com a objectiu convertir-se en una autèntica base de dades agregada sobre l'habitatge que eviti la duplicació innecessària de la informació, tot donant valor la tasca estadística i d'estudi que duen a terme de fa temps les diverses administracions que l'integren, i alhora actuar en xarxa amb totes aquestes administracions.

Enllaços relacionats
Prova: $provaURL