Àrea Metropolitana de Barcelona

La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'associació catalana promotora de polítiques del temps Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society BTUI han renovat el seu compromís amb les polítiques del temps per al període 2022-2023. Amb aquesta estratègia es vol posar en relleu la seva aposta per les polítiques públiques relacionades amb l'organització del temps, que ja treballen des de les diverses institucions per tal de donar resposta al malestar i les desigualtats que genera actualment l'organització del temps en la societat catalana.

L'estratègia estableix tres objectius per al període 2022-2023:

1. Consolidar la Time Use Week com un espai de trobada internacional de les polítiques del temps, i connectar la feina feta per agents socials, institucions, món de la recerca i ciutadania.
2. Promoure les polítiques del temps per aportar solucions a la crisi actual en els camps de les cures, el clima i l'economia, a través dels intercanvis de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps.
3. Desplegar i aconseguir més adhesions a la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que ja ha estat signada per més de 100 agents internacionals.

Els primers anys d'estratègia compartida ja han donat els seus fruits

L'any 2020 es va presentar públicament una estratègia de col·laboració interinstitucional entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la principal associació en polítiques del temps a Catalunya, la BTUI. L'objectiu d'aquella col·laboració era impulsar les polítiques del temps a les agendes internacionals i catalanes i dur a terme la Time Use Week 2020 i 2021. Pocs mesos després, l'Àrea Metropolitana de Barcelona també es va sumar a l'estratègia.

Aquella col·laboració establia tres grans fites que s'havien d'acomplir durant el període 2020-2021, les quals s'han aconseguit amb resultats superiors als esperats: la Time Use Week s'ha convertit en un espai de trobada de referència internacional per a l'impuls de les polítiques del temps; l'any passat Catalunya va ser la seu del Congrés Mundial de Recerca en Usos del Temps i l'ecosistema de recerca català va quedar ben posicionat en aquesta temàtica; i les institucions catalanes tornen a estar representades en el Consell Executiu i l'Assemblea de la  Xarxa Mundial de Ciutats i Regions per les Polítiques del Temps, la qual, el febrer passat, va escollir Barcelona com la primera capital mundial de les polítiques del temps.

El tema central de la Time Use Week d'enguany: temps i (des-)igualtats, amb actes per tot Catalunya

S'han presentat les principals novetats de l'edició d'enguany de la Time Use Week, la qual es tornarà a celebrar a Barcelona entre el 24 i el 28 d'octubre, amb ciutats, regions, organitzacions internacionals i grups de recerca d'arreu del món. L'edició d'aquest any abordarà les desigualtats en els usos del temps i s'analitzaran iniciatives i polítiques per combatre-les i garantir el dret al temps com un dret de ciutadania. A Llatinoamèrica es calcula que un 54 % de la població té pobresa de temps (PNUD, 2017), és a dir, no té temps lliure, i la majoria són dones i persones amb pocs recursos. A Europa, actualment, el 75 % de la població que treballa a temps parcial són dones, per així poder-se fer càrrec de les cures. A Catalunya, aquest percentatge és del 73,5 % (INE, 2022).

Com cada any, la Time Use Week inclourà actes amb perfils internacionals que se celebraran a Barcelona, però addicionalment aquest any es faran actes en gairebé totes les vegueries de Catalunya.

En la presentació hi han estat presents les principal autoritats de cada organització

Tània Verge Mestre, consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha reafirmat "el compromís del Govern amb les polítiques del temps i de cures, polítiques que són un eix fonamental de la transformació feminista del país". En aquest sentit, Verge ha destacat que "el gènere travessa de manera clara la possibilitat de disposar de temps propi; tal com demostren totes les enquestes d'usos del temps, la pobresa de temps de les dones s'explica per la desigualtat de gènere en la distribució del treball de cures". Per aquest motiu, la consellera ha subratllat que el Departament "aposta per la corresponsabilitat dels poders públics en les cures, entenent que són una qüestió política de primer ordre", i ho fa "amb una perspectiva d'equitat territorial". Per això, Verge ha posat en valor el fet que la Time Use Week d'enguany tingui un enfocament territorialitzat, "perquè les polítiques del temps han d'arribar arreu del país, es visqui on es visqui. El dret al temps ha de ser un dret de ciutadania, i estem compromeses a fer-lo efectiu", ha conclòs Verge.

Jaume Collboni, primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, ha celebrat "la renovació de l'estratègia entre les institucions catalanes i la Barcelona Time Use Initiative per fer de Barcelona i Catalunya, una vegada més, l'epicentre de les polítiques del temps. Enguany, amb la voluntat d'avançar en la reivindicació del dret al temps com a garantia d'igualtat, de treball de qualitat i d'oportunitats per a tots els barcelonins i barcelonines".

Per la seva part, Lluïsa Moret, diputada d'Igualtat i Sostenibilitat Social, ha assenyalat que "des de la Diputació de Barcelona creiem que les polítiques locals d'usos del temps han de formar part de les agendes locals, per la seva incidència evident en les condicions i la qualitat de vida de les persones, la generació d'oportunitats i progrés i l'impacte en les desigualtats socials". Moret ha destacat el programa Respir, que proporciona un temps de descans a les famílies cuidadores i dos projectes estratègics del conjunt de suports que s'ofereixen al món local: el projecte "Barris i Comunitats: motors de transformació social", que impulsa nous espais de sociabilitat i usos del temps als barris, i "Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat", que desplega, entre d'altres, un model de "municipi cuidador". Per Moret "cal una nova generació de polítiques del temps que abordi l'organització de les cures en clau de corresponsabilitat; que creï espais de vincle social als barris; repensi l'urbanisme en clau d'accessibilitat, proximitat i de perspectiva de gènere i treballi per la convivència inclusiva".

Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha remarcat la utilitat d'un pacte metropolità del temps que tingui com a escala de treball la Barcelona real, més enllà dels límits municipals. "Per l'AMB, el dret al temps és un pilar clau del benestar quotidià de totes les persones, de la reactivació social i econòmica, sempre vinculat als objectius de desenvolupament sostenible", ha exposat.

Joan Francesc Pont, president de la Barcelona Time Use Initiative ha emfatitzat que "queda, encara, molt camí per recórrer per aconseguir que el dret al temps, sigui un dret de tota la ciutadania de Catalunya. En els dos darrers anys, hem tingut un inici prometedor i per això volem continuar apostant per aquesta manera col·laborativa de treball i avui formalitzem una nova estratègia".

ANNEX:

Exemples de polítiques del temps

Les quatre institucions públiques fa temps que treballen en el marc de les polítiques del temps. Han posat en marxa diversos programes, els quals han estat compartits amb la Xarxa de Governs Locals i Regionals en Polítiques del Temps.

Temps x Cures: és un programa de canguratge de la Generalitat de Catalunya per a municipis de més de 20.000 habitants destinant a infants de 0 a 14 anys. Té com a objectiu avançar en la corresponsabilitat per consolidar el dret a les cures de nenes i nens, alliberar temps per a les famílies —especialment per a les dones—, acreditar l'experiència adquirida i generar nova ocupació de qualitat en el sector.

Xarxa NUST: és una xarxa d'empreses organitzada per l'Ajuntament de Barcelona que busca ser un espai d'intercanvi i aprenentatge amb l'objectiu de facilitar una millor gestió del temps i conciliació i corresponsabilitat en la vida laboral, familiar, personal i social. Les mesures de conciliació i corresponsabilitat afavoreixen la productivitat i generen un clima de confiança que beneficia tant l'empresa i l'organització com qui hi treballa, i alhora contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones.

Cap a un nou sistema públic de cures, de la Diputació de Barcelona, és un projecte d'impuls de polítiques locals d'usos del temps per afavorir la corresponsabilitat, la socialització de les cures cap a l'àmbit públic i el suport de les famílies, principalment de les dones que assumeixen les cures, de manera remunerada o no.

Taula de Municipis pel Pacte Metropolità del Temps: impulsada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, és un espai de trobada, intercanvi i governança entre municipis per transferir bones pràctiques i compartir aprenentatges per continuar avançant en les polítiques del temps en clau metropolitana.