Àrea Metropolitana de Barcelona

Avui dimarts, 27 d'octubre de 2020, el Consell Metropolità de l'AMB ha aprovat definitivament el Pla metropolità de mobilitat urbana PMMU 2019-2024, l'instrument de planificació i programació de polítiques i línies d'actuació sobre la mobilitat de la metròpolis de Barcelona que l'AMB preveu impulsar i executar en els propers cinc anys, en col·laboració amb els ajuntaments metropolitans i les administracions competents.

El PMMU dibuixa un model de mobilitat metropolitana, fonamentat en 4 pilars estratègics (mobilitat saludable, sostenible, eficient i equitativa), els objectius del qual estan alineats amb els que s'estableixen al Pla clima i energia 2030 de l'AMB, a l'Acord de París sobre canvi climàtic i als objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU.

"El PMMU és un nou punt d'inflexió i ens ha d'ajudar a culminar el desplegament d'una mobilitat metropolitana, potent i veritablement sostenible, que ja fa uns quants anys que impulsem i que ja ha començat a donar el seus primers fruits. És el gran full de ruta de la nova mobilitat. Ha de permetre afrontar els reptes presents i futurs del transport públic, resoldre les infraestructures necessàries, que tanta falta ens fan, i, en general, avançar decididament cap a la sostenibilitat", ha explicat el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda. També ha recordat que aquest ha comptat amb una "col·laboració àmplia i plural d'experts en mobilitat" i s'ha enriquit amb les aportacions obtingudes del procés participatiu realitzat, entre altres, amb el Consell de Mobilitat de l'AMB i amb els ajuntaments metropolitans.

"Després d'un ampli debat i un cop aprovat el PMMU de forma definitiva, és el moment d'afrontar amb valentia les mesures contingudes al Pla, i treballar braç a braç amb les administracions i els actors implicats. Però també amb la mateixa ciutadania, les empreses i el tercer sector, en un acte de corresponsabilitat. El futur de la metròpolis de Barcelona i de tots així ho demanen", ha afegit Poveda.

El cost estimat de les actuacions previstes en el PMMU, sense tenir en compte el desenvolupament d'infraestructures, és de 1.354 milions d'euros, dels quals l'AMB n'assumirà el 27 % (369,9 M€). La resta, l'assumiran altres administracions en funció de les seves competències (ajuntaments, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Estat). La quantificació econòmica prevista per a l'execució de la part de les infraestructures és de 8.922 milions d'euros. Així doncs, globalment, l'execució de totes mesures incloses al PMMU suposaria un cost aproximat de 10.276 milions d'euros (389,2 M€ assumits per l'AMB).

Objectius per una mobilitat metropolitana saludable, sostenible, eficient i equitativa

Entre els objectius del PMMU en l'àmbit de la mobilitat saludable, destaca la reducció del 50 % de la població exposada al soroll i a una baixa qualitat de l'aire, prenent com a referència el NO₂. D'altra banda, el PMMU també planteja com a objectiu incrementar en un 10 % els desplaçaments a peu, en bicicleta i en vehicles de mobilitat personal (VMP) els dies feiners.

D'altra banda, pel que fa a la mortalitat associada a l'exposició als nivells d'immissió de NO₂, l'escenari proposat pel PMMU redueix un 10 % la mortalitat anual.

En termes de mobilitat sostenible, el PMMU planteja que es vagin incorporant els vehicles elèctrics i de baixes emissions (híbrids i gas), per tal que arribin a un 5 % del parc censat. També preveu un creixement notable de la Bicivia (la xarxa pedalable de la metròpolis de Barcelona), amb més de 500 quilòmetres nous de vies pedalables. L'objectiu és arribar a 2.000 quilòmetres l'any 2024. També, el PMMU inclou la reducció d'un 5 % de les emissions de CO₂ derivades del transport i la mobilitat, així com la reducció dels desplaçaments en vehicle privat en dia feiner en l'àmbit metropolità (del 29,8 % al 27 %). Aquest darrer objectiu suposaria el traspàs de gairebé un 3 % de tota la mobilitat que es fa en vehicle privat motoritzat cap al transport públic i cap a modes més sostenibles.

En l'àmbit de l'eficiència, el PMMU planteja el repte d'incrementar en un 10 % la velocitat comercial del Bus Metropolità i la millora de la puntualitat dels serveis ferroviaris de Rodalies. Actualment, els busos de gestió indirecta de l'AMB circulen a una mitjana de 13,97 km/hora i els de gestió directa, a 12,08 km/h. D'altra banda, aposta per un increment notable de la cobertura dels serveis de microplataformes de distribució urbana de mercaderies (DUM), que passaria dels 7,8 km² on actualment es fa aquest tipus de distribució als 30 km² el 2024. El Pla també incorpora l'increment del transport ferroviari de mercaderies que entren o surten del port de Barcelona, per tal de reduir el transport per carretera, que és més contaminant i menys sostenible.

Finalment, entre els darrers objectius, però no menys importants, hi ha l'adaptació de les parades de Bus Metropolità i de les estacions ferroviàries per a persones de mobilitat reduïda (PMR).

102 mesures per assolir una mobilitat saludable, sostenible, eficient i equitativa

Per assolir els seus objectius en l'horitzó dels propers cinc anys, el PMMU ha previst 102 mesures, englobades en 6 eixos estratègics i 29 línies d'actuació.

Les principals mesures que l'AMB ha determinat de cara a la consecució dels objectius del PMMU, són les següents:

• Millora dels serveis de transport públic:
  • ?Implementar la xarxa de bus metropolità d'altes prestacions (AMB Exprés i AMB Metrobús).
  • Impulsar els serveis de transport a demanda.
  • Posar en pràctica un programa de millores a la segona corona metropolitana (inclourà el traspàs de línies de bus en favor de l'AMB i la millora dels serveis).
  • Impulsar accions que millorin l'accés sostenible als punts on es genera mobilitat (com ara els polígons d'activitat econòmica).

• Establiment d'una xarxa viària prioritària per als serveis d'autobús. El desenvolupament dels carrils bus-VAO als principals accessos a Barcelona, com per exemple el carril bus VAO B-23, i altres d'urbans.

• Foment i millora de la intermodalitat en el transport públic:
  • Desenvolupar un pla d'intercanviadors d'autobús metropolità.
  • Ampliar el nombre d'aparcaments d'intercanvi metropolitans (P+R).

• Actuacions que faciliten la mobilitat a peu. Millora dels itineraris de connexió entre municipis metropolitans i millora de l'accessibilitat, particularment en l'entorn de parades i estacions de transport públic.

• Impuls de l'ús de la bicicleta: continuar el desplegament de la xarxa Bicivia, dels aparcaments segurs (Bicibox) i del servei de bici elèctrica compartida metropolitana (e-Bicibox).

• Impuls a les zones de baixes emissions: gestió de la ZBE Rondes BCN, impuls de zones de baixes emissions locals i ZBE metropolitana.

• Política metropolitana de tarifació viària per a ús, congestió i contaminació: reconversió dels peatges de concessió que han de vèncer en els propers anys a l'entorn de l'AMB, cap a una taxa de congestió i contaminació per al vehicle privat, per reduir l'impacte del vehicle privat en la qualitat de l'aire. El model s'ha de consensuar amb les administracions competents.

• Optimització del transport urbà de mercaderies. Establir nous punts de recollida de mercaderies en espais públics, impulsar la distribució nocturna i en hores vall o crear noves microplataformes de distribució urbana. Així mateix, regular l'aparcament DUM, a través de l'app SPRO.

• Impuls continuat a la introducció de vehicles de baixes emissions (VBE)

Infraestructures i xarxa viària bàsica metropolitana (XVBM)

Pel que fa a les infraestructures, el PMMU incorpora les actuacions que l'AMB considera prioritàries en la xarxa ferroviària i viària per a la mobilitat de persones i mercaderies, que cal impulsar o executar a la metròpolis barcelonina durant els propers anys. En referència a les actuacions, que han de dur a terme les respectives administracions competents, aquestes poden ser tant infraestructures com instal·lacions, o millores en l'operació i la gestió.

D'altra banda, al PMMU es defineix la xarxa viària bàsica metropolitana (XVBM), que ha de comportar l'assumpció progressiva de noves responsabilitats per part de l'AMB, concretament, sobre la programació i gestió del trànsit, tot assumint un enfocament més holístic a l'hora de planificar-lo i gestionar-lo.