Àrea Metropolitana de Barcelona

 L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) participa un any més a l’Smart City Expo World Congress SCEWC que se celebra del 4 al 6 de novembre del 2025 al recinte de Fira Barcelona Gran Via. L’AMB hi presenta les seves polítiques d’habitatge, que abracen transversalment les competències i els serveis que gestiona: abastament d’aigua, mobilitat, planificació territorial i millora dels espais públics i dels entorns naturals.
 
La presència de l’AMB en aquesta nova edició del congrés reforça el seu compromís amb la construcció d’un territori més habitable, eficient i inclusiu, on la digitalització i les polítiques públiques d’habitatge vagin de la mà per donar resposta als grans reptes metropolitans: l’accés a un habitatge digne, la transició energètica i la planificació urbana sostenible.
 
El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, ha apuntat aquest matí que la política de serveis públics de l’AMB “només pot succeir en l’àmbit de la regió metropolitana”. “La dignitat de les persones comença per les condicions dels espais on viuen. I és pel que hem de procurar els poders públics”, ha exposat Balmón, que ha recordat que l’AMB té uns instruments que, ben aplicats, fan possible que les persones puguin accedir a un habitatge de “qualitat impecable”.

Balmón ha afegit que, per respondre a les característiques del territori i a la pressió demogràfica, a l’hora de plantejar més habitatge social “hem de pensar menys en horitzontal i més en vertical”.

Quatre taules de debat al voltant de l’habitatge

L’estand de l’AMB ha acollit durant aquests dos dies de l’Smart City un seguit de xerrades, ponències i taules de debat, on experts i responsables públics han abordat els principals reptes de la gestió urbana i de l’habitatge metropolità. L’habitatge, l’urbanisme, la infraestructura verda, la mobilitat sostenible, l’activitat econòmica i la sostenibilitat han estat els principals eixos temàtics que s’han tractat. La periodista Montserrat Baldomà ha moderat i guiat el conjunt de sessions.

Taula 1 (dia 4) 

A la primera taula de debat sobre habitatge, planificació, construcció i rehabilitación han participat Miguel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i conseller delegat d’habitatge de l’AMB; Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; José Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH); Josep Maria Borrell, director gerent de l’IMPSOL; Donato Muñoz, conseller delegat d’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), i Alexandra Quesada, cap de l’Oficina d’Habitatge del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB.

Miguel Comino ha afirmat que “a Sant Vicenç dels Horts tenim el projecte de Can Costa, adreçat a la gent gran i basat en un model de cohabitatge. Rehabilitarem un edifici històric al barri de Vila Vella perquè les persones visquin en un pis propi però també gaudeixin d’espais comunitaris per fomentar la interrelació veïnal i la cohesió com a comunitat. És un cas evident de com la innovació permet preservar el territori, revitalitzar un barri clau i actuar dins del teixit urbà consolidat, evitant l’expansió descontrolada i reduint la contaminació”, ha explicat. A banda, també ha ressaltat que “a més, satisfem una necessitat social: lluitem contra la soledat no desitjada de molta gent gran. La situació estratègica de Can Costa, al centre del nucli urbà de Sant Vicenç dels Horts, permet resoldre les necessitats de la gent gran quant a mobilitat i proximitat de serveis”.

Taula 2 (dia 4)

La segona taula ha girat al voltant de l’habitatge, la infraestructura verda i els equipaments, amb Luis Tirado, alcalde de Ripollet; José Antonio Gras, quart tinent d’Alcaldia i president de l’Àrea de Territori Sostenible de Sant Adrià de Besòs; Xavier Tiana, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, i Albert Gassull, director dels Serveis de l’Espai Públic de l’AMB.

Tiana ha afirmat que la infraestructura verda està a l’ADN de l’AMB, ja que el 52% del territori metropolità són espais lliures i oberts i treballem per la continuïtat d’aquests espais entre els municipis, així com en una estratègia global d’infraestructura verda.

També ha destacat els diferents programes d’aquest àmbit, com el manteniment del riu Llobregat, amb la millora i conservació de 65 km de camins fluvials o els programes com el PSG amb una inversió al voltant de 40 milions d’euros i 66 projectes en els últims anys, amb actuacions de millora dels rius, transformació dels espais urbans i periurbans degradats o la integració d’infraestructures o barreres dins del paisatge. En aquest sentit, el coordinador general d’OTG va posar el focus en què l’àrea metropolitana és un territori amb la superposició de moltes infraestructures que exerceixen de barrera i provoquen la fragmentació territorial.

Precisament, des de l’AMB tenim aquesta estratègia per superar aquesta fragmentació territorial i reduir l’impacte d’aquestes barreres. Finalment, ha posat en valor que hi ha projectes que combinen innovació i solucions basades en la natura, com el refugi de biodiversitat del riu Besòs a Santa Coloma o el recent projecte anunciat Reviu Besòs, que permetrà renaturalitzar i recuperar la desembocadura d’aquest riu metropolità.

Taula 1 (dia 5)

Les sessions del dimecres 5 de novembre han destacat el paper de l’AMB com a referent en polítiques metropolitanes d’habitatge i innovació urbana, i com a agent actiu en la construcció d’un model de ciutat que combini transformació digital i cohesió social.

La sessió sobre habitatge, les xarxes de mobilitat i l’activitat econòmica, ha comptat amb Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB i alcalde de Cerdanyola del Vallès; Olga Morales, alcaldessa de Viladecans; Ester Pujol, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, i Marc Iglesias, director dels Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB.

“A les ciutats la gent ha de poder viure, treballar i conviure”, va exposar Cordón. “S’ha de donar una oferta d’habitatge que el país necessita i la mobilitat sostenible ens ha d’ajudar a crear espais mediambientalment segurs”, va afegir. També, va destacar que “cada avenç que fem, ha d’arribar amb justícia social. De la mà de tothom, no podem deixar ningú enrere”. 

L’aposta per la policentralitat a la metròpolis de Barcelona i la descongestió de la capital, va ser un dels grans temes d’acord entre tots els participants.

En aquest sentit, l’anàlisi de les noves àrees residencials, la priorització dels sectors econòmics i l’eficàcia i rapidesa del transport públic es va plantejar com a fonamental, i es va recordar el PDUM com a eina essencial. Durant la trobada, també es va posar de manifest la necessitat de millorar l’accessibilitat i la mobilitat als polígons d’activitat econòmica, i la col·laboració público-privada amb el teixit empresarial. En aquest sentit, es va destacar que calen plans de sostenibilitat, amb sistemes de micromobilitat i mobilitat elèctrica com a principal aposta.

Taula 2 (dia 5)

Finalment, la darrera taula de debat ha abordat l’habitatge, l’eficiència i la sostenibilitat, amb Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat; Belén García, alcaldessa de Sant Joan Despí i vicepresidenta de l'AMB; Martín Gullón, director de l’Àrea del Cicle de l’Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, i Frederic Ximeno, director de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB.

Belén García ha posat en valor la gestió que l’AMB fa d’un recurs tan escàs com imprescindible per al dia a dia de les persones. Segons García, “a diferència d’altres serveis, no només és important posar per davant l’eficiència i l’eficàcia en el servei, sinó que la sostenibilitat de tota la infraestructura és d’una importància cabdal".

La vicepresidenta també va defensar la necessitat d’avançar en la digitalització de les xarxes de distribució d’aigua, aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies “smart”, i ha fet referència a la sequera greu dels últims anys, i a l’èxit de l’estratègia de regeneració d’aigua, que ha evitat entrar en períodes de restricció, i que continuarà creixent en el futur.

Per la seva banda, Frederic Ximeno, director de l’àrea d’Acció climàtica i agenda estratègica metropolitana, ha parlat del “gir copernicà que l’AMB està aplicant al sistema de generació i consum d’energia a la metròpolis”. En els darrers anys, el creixement de les instal·lacions de generació solar fotovoltaica ha crescut exponencialment. Durant el primer semestre del 2026 l’AMB preveu arribar als 18,35 MWp de generació, cosa que equival al consum elèctric d'unes 7.000 llars.

Pel que fa al tractament de residus, Ximeno ha exposat l’estratègia de tractament amb horitzó 2030: “el gran canvi ja s’està donant als municipis, que estan adoptant sistemes de recollida individualitzada que permeten augmentar els índexs de reciclatge als nivells requerits per la UE. Pel que fa al tractament, l’AMB redissenyarà tot el seu sistema de plantes, prioritzant la prevenció, augmentant la capacitat de tractament de matèria orgànica, produint recursos d’alt valor com fertilitzants i biometà, i minimitzant la quantitat de residus que acaben als abocadors o a incineració”.

El model d’habitatge que promou l’AMB: de qualitat, innovador i inclusiu

L’AMB compta amb un model de construcció social propi basat en la qualitat arquitectònica, l’eficiència energètica, la innovació i la inclusió.

Els seus projectes incorporen estratègies passives d’estalvi i eficiència energètica, com ara galeries bioclimàtiques que actuen com a coixí tèrmic, ventilació creuada i doble orientació dels habitatges, fet que en millora el confort climàtic.

Els habitatges compten amb espais no jerarquitzats i flexibles que permeten múltiples usos i s’adapten als diferents tipus d’unitats de convivència. La línia de les promocions lliurades es caracteritza per espais lluminosos i amplis, una alta qualitat arquitectònica i un disseny amb perspectiva de gènere que, entre altres actuacions, ubica la cuina al centre de l’habitatge.

Pel que fa als espais comunitaris, els edificis s’han dissenyat de manera que els recorreguts fins a l’habitatge són amplis i fomenten la interacció social, amb llum natural i ventilació, per contribuir a l’estratègia energètica i a una gestió eficient dels espais col·lectius i privats.

Polítiques d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona

Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials, una clara mostra del seu compromís amb el dret a l’habitatge i la cohesió social. Amb vista al futur, fins a l’any 2030 l’AMB preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 habitatges socials nous, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa.

En total, doncs, l’Administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en una dècada aproximadament.

En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat més de 7.000 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys, la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats i donaran continuïtat a la política de rehabilitació prevista al Pla metropolità de rehabilitació d’habitatges (PMRH).