L'AMB amplia els usos d'equipaments per donar resposta a l'emergència d'habitatge, recerca i investigació i salut

| Tema: Equipaments, Urbanisme

La modificació del Pla general metropolità (MPGM) possibilitarà la implantació d’allotjaments per a col·lectius vulnerables i centres vinculats a la recerca i el coneixement, entre d’altres.
La nova regulació facilitarà els tràmits de les administracions públiques per implantar nous equipaments i serveis.
La modificació ha estat redactada i tramitada per l’AMB, en un marc de col·laboració i consens amb els 28 ajuntaments afectats i la Generalitat de Catalunya.
La regulació, que té incidència en les 3.819 hectàrees de sòl actualment reservades per a equipaments, era vigent des de l’any 1976.

Mapa

Aquesta setmana la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona (MPGM) en relació amb la regulació del sistema d’equipaments que afecta els 28 municipis inclosos dins l’àmbit del Pla general metropolità de Barcelona. La MPGM s’ha redactat en coordinació amb el Pla director urbanístic metropolità (PDUM), aprovat inicialment el passat 21 de març i que actualment es troba en fase d’informació pública.

La MPGM actualitza la regulació dels sòls qualificats com a sistema d’equipaments, que és on es troben les edificacions que presten serveis públics com ara hospitals, escoles, centres culturals i administratius, comissaries de policia o punts verds. La nova regulació amplia els usos admesos i possibilita que s’hi implantin allotjaments per a col·lectius vulnerables, centres de recerca i centres de foment de l’ocupació i l’emprenedoria, entre molts d’altres.

La MPGM també simplifica els tràmits de les administracions públiques per implantar nous equipaments i serveis, garanteix la qualitat ambiental i paisatgística dels nous centres i suprimeix l’obligació de preveure places d’aparcament en els equipaments que presten serveis de proximitat, per afavorir la mobilitat sostenible.

A més, la nova regulació permet implantar activitats complementàries als equipaments, com ara bars i petits comerços que millorin l’experiència dels usuaris, espais per a emprenedors i empreses emergents en universitats o centres d’investigació en centres hospitalaris.

Finalment, la MPGM permet que els ajuntaments completin o restringeixin la regulació dels equipaments dins del seu municipi, atenent a les seves circumstàncies particulars.

La MPGM va ser redactada i tramitada per l’AMB en un marc de col·laboració i consens molt ampli en el qual van participar tots els ajuntaments afectats (entre els quals, Barcelona) així com la Generalitat de Catalunya i altres agents del territori, com les universitats. Posteriorment, el Pla ha estat aprovat el 25 d’abril del 2023 pel Consell Metropolità de l’AMB i el 12 de desembre del mateix any per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, formada per representants de la Generalitat de Catalunya i de l’AMB. Amb l’aprovació per part de la Subcomissió d’Urbanisme del Municipi de Barcelona, prevista el 21 de desembre, es culminarà un procés que es va iniciar el primer trimestre de l’any 2022.

La documentació de la MPGM es pot consultar al pla urbanístic relacionat.

També es podrà consultar al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, una vegada se’n publiqui l’aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Plans urbanístics relacionats
  • Superfície total del sistema d’equipaments
    Superfície:
    3.821 hectàrees
    Equip redactor:

    Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU: Jordi Vila, Raül Retuerta, Rhona Okafor, Anna Fabregat, Mario Cuevas, Núria Acosta.

    Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA: Marc Montlleó, Miquel Pybus, Anna Belén Sanchez.

    Duatis Arquitectes: Jordi Duatis.

    Amb la col·laboració dels serveis tècnics dels 27 ajuntaments de l’àmbit PGM.

    Direcció i coordinació:

    Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques: Xavier Mariño i Loles Herrero