El Consell Metropolità aprova dues mocions per perfeccionar els mecanismes d'aplicació del tribut metropolità i incorporar-hi millores, i per fomentar l'empadronament actiu

Tornar

| Tema: AMB - Institucional

· El Consell Metropolità aprova una moció en què l'AMB es compromet a oferir ajuts a la ciutadania i als comerços per pagar el tribut metropolità, com ja fa amb la tarifa social de l'aigua o amb les prestacions per fer front a l'impacte de la crisi de la COVID-19
· La moció també proposa reclamar al Govern de la Generalitat el traspàs de tots els contractes de transport públic, perquè l'AMB sigui l'única institució encarregada de gestionar aquest servei al territori metropolità
· Prèviament s'ha desestimat una altra moció presentada pel grup Ciutadans, en què es demanava la suspensió del tribut metropolità
· Una altra de les mocions aprovades impulsa l'empadronament de totes les persones residents als municipis metropolitans, independentment de si tenen llar o no, per garantir-los l'accés als serveis municipals

Durant el ple del Consell Metropolità, celebrat ahir 28 de maig de manera telemàtica, tant el grup metropolità Ciutadans com els grups de govern (PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya) van presentar mocions referents a la gestió del tribut metropolità, que constitueix una contribució a l'AMB per finançar el transport públic, el tractament de residus, el pla d'inversions i els plans d'ocupació, entre altres serveis prestats a tot el territori metropolità.

Històricament, aquest tribut que grava l'IBI només era pagat pels habitants dels 18 municipis que conformaven l'antiga Entitat Metropolitana del Transport (EMT). Quan es van establir les zones tarifàries de l'ATM (any 2001), aquests 18 municipis es van incloure en la primera corona tarifària (zona 1) i van continuar pagant aquest impost, mentre que els altres 18 municipis metropolitans es van incloure en la segona corona tarifària (zona 2) i estaven exempts de pagar-lo, ja que no disposaven dels mateixos serveis de transport públic que els municipis de la primera corona.

En crear-se l'AMB, l'any 2011, es va aplicar una mesura transitòria que mantenia aquesta situació i excloïa els 18 municipis metropolitans de la segona corona de pagar el tribut metropolità, mesura destinada a facilitar la progressiva incorporació d'aquests municipis en l'àmbit de la primera corona tarifària, i donar el temps necessari per desplegar-hi totes les competències de transport públic.

L'octubre del 2018 es van integrar tots els municipis metropolitans a la primera corona, una mesura que la ciutadania demanava des de feia anys. Aquest fet va suposar un estalvi tarifari en l'ús del transport públic i també era un pas previ a millorar-ne l'oferta. Arran d'això, es va establir el cobrament del tribut metropolità a les 36 poblacions que formen l'AMB, amb la voluntat d'igualar i equiparar els beneficis entre tots els municipis.

Moció del grup metropolità Ciutadans

El grup Ciutadans va presentar davant del Consell Metropolità una moció que demana la "suspensió del cobrament del tribut metropolità per a I'exercici 2020, fins que no es determinin les bases de càlcul de forma igual a totes les poblacions de l'AMB". En l'escrit, també sol•licita el retorn a la ciutadania dels rebuts cobrats l'any 2019. Segons ha exposat la portaveu del grup, Marilén Barceló, el motiu de la moció és que "la base de càlcul del tribut metropolità és errònia, i per això demanem que passi a calcular-se amb la renda com a valor de referència".

Un altre dels motius de la moció és que "Ia pandèmia de la COVID-19 i la declaració de l'estat d'alarma han deixat moltes persones sense uns mínims ingressos bàsics i a més es preveu una greu crisi econòmica de conseqüències imprevisibles". En aquest sentit, la moció també demana adaptar el pressupost de I'AMB per al 2020 a la nova realitat que surti de la COVID-19, "congelant tot tipus de taxes i impostos". El grup Ciutadans també va demanar l'establiment d'una taula de diàleg amb les agrupacions veïnals contra el tribut metropolità, coordinades en la Plataforma No Tribut AMB.

La moció va ser rebutjada, amb els vots a favor de Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi, els vots en contra de PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya i les abstencions de Guanyem Badalona, Ara decidim Ripollet i Compromís i Acord per Torrelles.

Esmena dels grups PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya

Durant el ple també es va presentar, per part dels grups metropolitans PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya, una esmena alternativa a la moció del grup Ciutadans respecte al tribut metropolità.

Aquesta esmena posa de manifest el mecanisme pel qual les àrees metropolitanes poden establir un recàrrec sobre l'IBI, que en el cas de l'AMB pren el nom de tribut metropolità. Segons la legislació vigent, l'import que paguen els ciutadans no pot sobrepassar el 0,2% de la base imposable de l'IBI, i recau sobre el valor cadastral dels habitatges. Per tant, l'AMB ha calculat sempre l'import del tribut metropolità segons aquest mecanisme establert per llei, ja que no té llibertat per establir altres fórmules de càlcul.

El text de l'esmena subratlla que el tribut metropolità ha de constituir un dels principals instruments de finançament dels serveis que l'AMB presta a tots els municipis metropolitans, cadascun amb les seves particularitats i necessitats específiques, per aconseguir la seva cohesió i per corregir de les desigualtats existents.

Ada Colau, presidenta de l'AMB, va declarar després de presentar l'esmena que "el tribut metropolità ha generat des de l'inici de la seva aplicació una sensació de greuge comparatiu en alguns municipis, i és per això que tots els grups de govern presentem aquesta resolució, amb l'ànim de calmar els neguits que han anat sorgint, i buscar la millor solució per a cadascun dels casos". Va afegir, però, que "el cobrament d'aquest tribut és, ara com ara, imprescindible per assegurar que tota la ciutadania rep els serveis metropolitans, i aconseguir una metròpolis més justa i cohesionada".

En aquest sentit, el govern de l'AMB s'ha compromès a perfeccionar els mecanismes d'aplicació del tribut, amb la voluntat d'incorporar en l'ordenança per a l'any 2021 el màxim de millores, compatibles amb l'actual llei de l'AMB, i sota els principis d'equitat, justícia, igualtat, solidaritat i equilibri territorial.

L'AMB també establirà ajuts per al pagament d'aquest tribut, per a ciutadans i comerços, en la línia dels que ja té en marxa a favor de famílies en situació vulnerable, per exemple, com a resultat dels impactes socials i econòmics de la pandèmia de la COVID-19. Un altre dels compromisos és el d'accelerar la planificació i execució dels serveis de transport públic encara pendents als municipis que fins el 2018 formaven part de la 2a corona.

Pel que fa a la coordinació amb altres administracions, en l'esmena presentada l'AMB també s'ha compromès a reclamar al Govern de la Generalitat el traspàs dels contractes existents de transport urbà col•lectiu de viatgers, per tal que sigui l'AMB qui gestioni la totalitat d'aquestes competències al territori metropolità. Així mateix, s'instarà la Generalitat a ampliar la tarifació social –principalment targeta rosa i T-16– a tots els sistemes de transport integrats a l'ATM que formen part de la xarxa de transport metropolità.

El document signat pels grups de govern de l'AMB també es compromet a demanar al Govern de l'Estat que ampliï el finançament de l'AMB, o bé que modifiqui la legislació vigent per fer possibles altres vies de finançament que no siguin exclusivament el recàrrec sobre l'IBI.

Els grups PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya, que van votar a favor de l'esmena, van coincidir que "cal perfeccionar i aprofundir en els mecanismes de càlcul del tribut metropolità, amb una sensibilitat absoluta cap a les famílies en situació de vulnerabilitat, i alhora reclamar a l'Estat que augmenti la seva aportació a l'AMB, per buscar vies alternatives de finançament".

Els grups Ciutadans, PP i Barcelona pel canvi, que van votar en contra de l'esmena, van declarar que "la contraproposta presentada pels grups de govern només busca guanyar temps", i que "és el moment d'aturar el cobrament del tribut metropolità i explicar-lo bé a la ciutadania", i reclamen més capacitat de diàleg.

Finalment, els grups Guanyem Badalona en Comú, Ara Decidim Ripollet i Compromís i Acord per Torrelles, que es van abstenir en la votació, van lamentar que no es tingués en compte la proposta d'esmena presentada conjuntament per aquests 3 grups i van manifestar que "estem d'acord amb algunes de les mesures proposades, però el tema del tribut metropolità requereix diàleg, concreció en els calendaris de desplegament dels serveis i tenir en compte la veu de les agrupacions veïnals".

L'esmena dels grups de govern va ser aprovada amb els vots a favor de PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya, els vots en contra de Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi i les abstencions de Guanyem Badalona, Ara Decidim Ripollet i Compromís i Acord per Torrelles.

Al final del ple, durant el torn de precs i preguntes, va prendre la paraula Armand Capdevila, representant de la plataforma No Tribut AMB, que reuneix persones de 15 dels 18 municipis que el 2018 van passar a formar part de la primera corona tarifària. Segons Capdevila, "la plataforma, que no s'identifica amb cap grup polític en particular, demana la suspensió del tribut metropolità en considerar-lo un impost injust, especialment en el context de pandèmia de la COVID19". Va afegir que "els municipis de la segona corona estan molt lluny de disposar d'uns serveis de transport públic equiparables als de la primera, amb poca freqüència de pas i eliminació de línies". Finalment, va insistir en establir un diàleg entre la plataforma i el govern de l'AMB, per trobar noves formes de càlcul per al tribut metropolità.

Moció a favor de l'empadronament actiu als municipis metropolitans

Durant el ple d'ahir, el Consell Metropolità també va donar llum verda a una moció presentada pels grups PSC, En Comú Guanyem, ERC, Junts x Catalunya i Compromís i Acord per Torrelles, i signada també per Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona, amb l'objectiu de fomentar i impulsar el dret a l'empadronament actiu de la població metropolitana davant de la crisi econòmica i social provocada per la COVID-19.

Aquesta moció vol facilitar que la part més vulnerable de la ciutadania (persones sense llar o sense documentació, que són problemàtiques que s'han accentuat amb l'arribada de la pandèmia), puguin empadronar-se al municipi on viuen, ja que aquesta acció és, tal com assenyalen els membres de la campanya Padró Són Drets (Càritas, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el Consell Municipal d'Immigració de Barcelona, entre d'altres) la porta d'accés i garantia als drets socials de tota la ciutadania.

La legislació sobre la gestió del padró municipal, d'obligat compliment per a tots els municipis de l'Estat espanyol, especifica que "el padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí", i afegeix que "els infrahabitatges i fins i tot l'absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids al padró".

Donat que l'AMB té entre les seves missions vetllar per la inclusió social i lluitar contra la vulnerabilitat social i econòmica, en aquesta moció es demana que el padró de cada municipi reflecteixi la realitat total dels seus veïns, per garantir amb millors condicions d'igualtat l'accés al conjunt dels serveis municipals.

En col•laboració amb els ajuntaments metropolitans, l'AMB oferirà informació sobre les diferents formes d'empadronament (empadronament ordinari, empadronament sense domicili fix i empadronament amb comprovació de domicili), i facilitarà als municipis una guia sobre procediments, documentació explicativa i informació de les diverses modalitats de padró.

La majoria dels grups metropolitans van coincidir que, tot i no ser el padró una competència pròpiament metropolitana, el padró actiu és fonamental per garantir els drets bàsics a la ciutadania.

La moció va ser aprovada amb els vots a favor de PSC, En Comú Guanyem, ERC, Junts x Catalunya, Ciutadans, Compromís i Acord per Torrelles, Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona, i les abstencions de PP i Barcelona pel Canvi.