Pujada al castell de Barberà

La nova pujada al castell s'inicia des del camí del riu Ripoll, passa per la font de Can Magí i connecta amb altres camins. Es milloren el paviment del camí i la integració paisatgística de la zona industrial, i alhora es recupera l'entorn natural. Les basses retenen l'aigua superficial, que altrament arribaria al riu, i permeten que l'aigua s'infiltri més lentament i que la vegetació es vagi consolidant.

Un home per un camí entre arbres
Marta Pérez
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Novembre 2014
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Març 2015
    Municipi:
    Barberà del Vallès
  • Autors:
    Jose Alonso (AMB)
    Direcció de projecte:
    Jose Alonso (AMB)
    Direcció d'obra:
    Clara Unzeta (AMB)
    Col·laboradors:
    Victor Ténez, Eloi Artau, Clara Unzeta, Montserrat Arbiol i Aida Munsó (AMB); Ángel Martin, Helena Arnaste.
Descripció

Per pujar al castell de Barberà des del camí del riu Ripoll, els vianants tenen dues alternatives: una pujada en rampa esglaonada des del torrent del Castell i una altra des de l'esplanada de Can Magí, que és l'objecte d'aquest projecte.

En l'àmbit d'actuació s'identifiquen 3 zones diferenciades: l'entorn de Can Magí, la pujada de la font i l'entorn de la font.

L'entorn de Can Magí

És un tram de camí que creua l'esplanada de Can Magí amb un pendent molt lleu i connecta amb el camí fluvial. Es recupera el corriol que hi havia i es transforma en un camí de terra estabilitzada, d'1,5 metres d'amplada, per millorar les condicions d'ús per a vianants i ciclistes. Al peu del talús, una bassa de retenció d'aigües permet que l'aigua s'infiltri més lentament i que la vegetació es nodreixi d'aigua.

La pujada a la font

És un tram de camí recte que, amb 110 metres de longitud, té un desnivell de 13 metres, amb un 15 % de pendent de mitjana. Com que el desnivell és tan pronunciat, quan plou es produeix una gran erosió a causa de la velocitat d'escorriment de l'aigua. Amb pluges intenses el clavegueram soterrat també és insuficient i es produeixen desbordaments superficials al voltant de les tapes dels pous. Per això, en els tres pous de registre s'hi han col•locat unes plataformes de formigó per tal de minimitzar l'erosió. El camí de terra s'estabilitza i s'instal•len interceptors de fusta de pi tractat cada 10 metres, que condueixen l'aigua cap a les cunetes que es disposen a banda i banda del camí, les quals recullen l'aigua tant del camí com de l'entorn de la font i la condueixen fins a la bassa situada davant de les naus industrials. Es planten espècies arbustives per formar una pantalla vegetal que minimitzi l'impacte visual i la contaminació acústica de les activitats industrials.

A l'entorn de la font

En el tram final de la pujada, hi ha una font on s'han dut a terme actuacions prèvies de senyalització i millora de l'accessibilitat. Es troba en molt bon estat de conservació i té una rica cobertura vegetal, tant d'espècies herbàcies com de grans arbres, que contribueixen a fixar el terreny. La presència d'aigua tant a la font com al canal, així com la humitat de l'ambient i del terreny, l'ombra i la vegetació, fa que sigui un lloc de gran identitat visual i gran valor ambiental. En aquest cas, el camí descriu una S fins a arribar a la passera de fusta per adaptar-se a la geometria de les basses. A partir d'aquest punt s'aconsegueix la continuïtat del recorregut fins al castell de Barberà a través dels camins existents, que es troben en bon estat de conservació.

On