Àrea Metropolitana de Barcelona

El Jardí Botànic de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc, entre el castell i l'estadi olímpic Lluís Companys, sobre un terreny amb considerables desnivells (140 metres de cota màxima i 100 de cota mínima). La seva forma recorda la d'un gran amfiteatre orientat cap el nord-oest i té una superfície d'unes 14 hectàrees, que durant anys ha estat abocador de residus urbans i ara s'ha convertit en un dels grans espais verds de la ciutat. Ofereix magnífiques vistes sobre el delta de Llobregat, l'Anella Olímpica, i gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb les muntanyes del massís del Garraf i les serres de Collserola i de Marina com a teló de fons.

La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics el 1986 va afectar seriosament l'antic Jardí Botànic Històric, emplaçat a les pedreres de la Foixarda de Montjuïc. Aquesta situació va afavorir l'avanç de la proposta de construir un nou jardí botànic que, a més, allotgés un nou edifici per a l'Institut Botànic i les seves col·leccions, i pogués convertir-se en un centre de referència per a la conservació de la flora mediterrània.

El projecte del Jardí es genera a partir d'una malla triangular fracturada de camins de formigó, que s'adapta al terreny i organitza els itineraris, les construccions i les infraestructures, i alhora permet la distribució harmònica de les unitats de vegetació. El sistema constructiu que fa possible fracturar la xarxa consisteix en un conjunt de dobles murs triangulars còncaus o convexos que van variant d'alçada, de longitud i de radi de gir. Amb aquests murs el paisatge adquireix ordre i s'organitza des de l'irregular o el fraccionat. Les plantacions assosseguen l'excessiva virtualitat inicial, i l'estructura roman únicament com un ordre inherent a la construcció del Jardí.

El Jardí mostra una representació de la flora de les regions del món amb clima mediterrani, amb dos objectius principals: contribuir a la preservació de les espècies vegetals de cara al futur i efectuar-ne la divulgació per augmentar la sensibilitat ciutadana envers el respecte a la natura i el valor de la biodiversitat. Les col·leccions de plantes mediterrànies es presenten distribuïdes segons la seva procedència geogràfica (Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica i la conca mediterrània) i, a la vegada, agrupades d'acord amb els paisatges que formen a la natura. Aquestes agrupacions, denominades fitoepisodis, són les unitats expositives i de gestió del Jardí Botànic.

Pel que fa a la intervenció, aquesta darrera fase completa la intervenció en el Jardí mitjançant l'ampliació de la xarxa de camins, les plantacions a les zones de Xile, Califòrnia i el Mediterrani i la construcció de l'espai polivalent exterior. La lògica de la intervenció es produeix en absència d'escala, ja que als mecanismes de projecte utilitzats els és aliena la dimensió final de les intervencions. El traç inicial i la mesura no són necessaris per anar profunditzant en el projecte. És la utilització de la xarxa triangular la que ha anat afaiçonant el paisatge, al temps que ha donat solució a les complexes demandes del projecte.