Àrea Metropolitana de Barcelona

El repte d’aquesta promoció ha estat definir un volum d'habitatges unitari en un solar fragmentat; d'una banda la volumetria de dues altures reguladores diferents (una més alta al carrer principal i una inferior al carrer posterior) i d'altra banda la geometria en planta del solar pel xamfrà a la cantonada del carrer principal.

En definitiva, s’ha buscat proporcionar la màxima qualitat arquitectònica possible a un teixit urbà existent i la màxima qualitat de vida possible als usuaris d'uns habitatges de reduïdes dimensions.

La solució ha estat definir una façana unitària, especialment als carrers principal i posterior formada a partir d'una doble pell; una construïda per la façana en si i l'altra, definida per les mampares de protecció de vistes i d'irradiació solar enmig de les quals es desenvolupa l'activitat semi-exterior dels habitatges, les balconades-terrasses i estenedors. La diferència de cota entre el carrer Prat de la Riba i el carrer Atlàntida, la consolidació del final de l’illa on es disposa, la geometria de xamfrà, i la resposta acurada de la normativa urbanística (alineació a vials i altura reguladora) són les condicions geomètriques d'integració de l'edifici a l'entorn.

La solució ha estat també definir dos cossos edificats amb altures diferents separats per un pati central on s'aboquen els dormitoris de tots els habitatges i els nuclis verticals de comunicació. Les condicions ambientals com l'orientació del solar i les condicions de sostenibilitat i d'igualtat entre els habitatges donen com resultat la decisió d'optar per l'organització del projecte al voltant d'un pati.

La diferència d'altures entre els dos volums permet que el pati interior entre els habitatges es retalli contra el cel de forma fragmentada i sigui molt més lluminós.

Als accessos de les plantes més altes s'incorporen les espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat. La diferència d'altures entre els dos volums principals ha estat també la manera de qualificar la volumetria de l'edifici que s'expressa com un conjunt de dos volums adossats que llisquen verticalment. El seu desplaçament en vertical dóna a entendre la presència del pati interior des de l'exterior.

Les façanes del conjunt es mostren a la ciutat des de la sobrietat i d'un tractament acromàtic. La imatge de l'edifici es confia exclusivament a la naturalitat amb que es mostren els diferents materials i els diferents volums que ho componen. En canvi a l'interior del pati comunitari algunes pinzellades de color terra relacionen aquest espai veïnal amb el paisatge que formen les cobertes dels edificis de Pallejà, visibles des del mateix pati a les plantes superiors. Sempre pensem que aquest pati havia de tenir una clara vocació d'espai urbà, com si es tractés d'un fragment de carrer o d'un passatge semipúblic.


Els nuclis d'ascensors i escales (cadascun accés a 4 habitatges, dos de la banda edificada del c/ Prat de la Riba i dues del c/ Atlántida) se situen al pati, de manera que amb només 2 nuclis es pugui accedir a tots els habitatges sense que l'ús comunitari i l'ús privat és creuin.

ELS HABITATGES

Els habitatges se situen al voltant d'aquest pati, de manera que s'accedeix a traves de passadissos que surten dels nuclis i fan possible accedir als habitatges per la seva banda central; deixant façana en pati i façana en carrer en cadascun d'ells. Per tant els habitatges disposen de ventilació creuada a través del pati.

Respectant el programa de nit i dia dels habitatges, aquests s'han entès com un àmbit de perímetre regular que disposa les habitacions cap al pati i la zona de dia, cuina i estar cap al carrer. Els serveis s'agrupen en una franja que se situa en el lateral de l'habitatge, de manera que la seva disposició no fracturi l'espai de l'habitatge i les possibles modificacions d’aquest. Un sistema de lames uniformitzen i controlen el tipus d'entrada de llum i permeten el control solar dels espais interiors. Els habitatges estan dimensionades perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin utilitzar l'habitatge.