Dipòsit controlat de la Vall d'en Joan


 


Aquest dipòsit es va clausurar l'any 2006 i actualment, les actuacions que es duen a terme de restauració persegueixen integrar el dipòsit al massís del Garraf. El tancament responia a un canvi en el model de gestió dels residus municipals.

Després de la seva clausura definitiva, ha estat sotmès a un procés de restauració ecològica que busca integrar la instal·lació dins l'espai protegit del Parc del Garraf.

Cronologia
Timeline RES_Vall_Joan

Puja
Adequació

La naturalesa càrstica de la vall d'en Joan va obligar a tenir una cura especial prèvia a l'explotació pel que fa referència a la impermeabilització i la preparació del terreny. En aquest sentit, les actuacions portades a terme foren les següents:

  • Esbrossada i anivellament del fons de l'explotació amb formació de pendents controlades cap a la sortida natural de la vall.
    • Instal·lació d'un sistema de drenatge de les aigües pluvials de les vessants i un col·lector de 2m de diàmetre sobre el que tributen 4 col·lectors de 1,6m de diàmetre que recullen les aigües pluvials de les conques hidrogràfiques dels 4 tàlvegs principals.
    • Recobriment de l'esplanada original (18 Ha) amb argiles de permeabilitat 10-8 cm/s d'un gruix mitjà de 2m amb màxim de 5m i mínim de 0,5m.
  • Impermeabilització de les vessants de la forma següent:
    • Esbrossada de la vegetació.
    • Afinament i regularització de la superfície.
    • Col·locació d'una malla metàl·lica i aplicació d'una capa de gunitat de 5cm de gruix mitjà.
    • Aplicació, mitjançant polvorització, d'una capa d'emulsió bituminosa elàstica de consistència gruixuda i d'1mm d'espessor.
    • De manera puntual, en aquelles zones més rocoses i de difícil afinament, on era dificultós garantir els gruixos esmentats, es van utilitzar geotèxtils i bentonita.

Puja
Explotació

L'explotació del dipòsit en prolongà fins el 31 de desembre de 2006 i les tones dipositades són 26.676.000 tones, desglossades per any en el gràfic següent:

Durant els anys d'abocaments sota gestió de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (actualment, AMB), el sistema d'explotació consistia en la formació de capes solapades de residus de 2,5 a 4 metres de gruix, sotmeses a un procés de compactació mitjançant compactadors tipus "pota de cabra" amb els que s'obtenien unes densitats de l'ordre de 0,8 tones/m3. Cada capa o tongada de residus es cobria amb una capa de 20 cm de terra sobre la qual es disposava la xarxa de drenatge de lixiviats de la tongada següent. Els lixiviats de les diverses zones d'explotació es conduïen cap a rases drenants profundes, que posteriorment desembocaven a la canonada de transport fins a la bassa de lixiviats.

En determinats punts del vas, per salvar el gran desnivell natural de la vall i ajudar a contenir la massa abocada, es construïen dics de terra, encavallats entre ells. L'extradós d'aquests dics disposava de drenatge per als lixiviats que quedaven reconduíts cap a les estructures de conducció mencionades anteriorment.

Els lixiviats del dipòsit es tractaven a la planta depuradora de la part baixa i el biogàs, captat per pous distribuïts per tot el vas, es valoritzava energèticament mitjançant motors de cogeneració.


Puja
Gestió AMB

A partir de l'1 de gener de 2001, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (ara AMB) va assumir la titularitat i la gestió del dipòsit, tot subrogant els bens, drets i obligacions de l'Ajuntament de Barcelona envers la instal·lació i el contracte de concessió a l'empresa TIRSSA.

En aquest moment, l'AMB assumí compromisos encaminats a millorar la situació de l'abocador a nivell tècnic i ambiental. Aquests compromisos foren:

  1. Adequar l'abocador a la normativa vigent en matèria d'abocadors (aplicació del Decret 1/1997, Directiva 1999/31/CE i Real Decreto 1481/2001 de transposició).
  2. Aplicació del Programa Metropolità de Gestió de Residus que havia de permetre el tancament de l'abocador a curt termini.
  3. Iniciar les obres de segellament i restauració per recuperar el paisatge afectat.
  • Aplicació de la normativa

    En compliment del que requeria la Directiva 1999/31/CE i el Decret 1/1997, el més de març de 2000, el Consell Metropolità va aprovar el Projecte Bàsic de Restauració del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, l'execució del qual donava compliment a les prescripcions de les normes referides i permetia iniciar el procés de restauració de les zones 1 i 2.

    Entre els aspectes més rellevants portats a terme en aplicació de dit Projecte Bàsic es poden remarcar els següents:

    • Instal·lació de pous per fer el seguiment de nivells de lixiviats i, en cas necessari, poder extreure'ls.
    • Adequació i redimensionament de les rases perimetrals d'intercepció i drenatge d'aigües pluvials.
    • Ampliació i adequació de la bassa de decantació.
    • Ampliació de la capacitat d'emmagatzematge de lixiviats i aigües seminetes.
    • Ampliació de la planta depuradora de lixiviats.
    • Construcció de dics per a la contenció dels residus abocats.
    • Establiment d'una xarxa per a la desgasificació i tractament dels gasos de la fermentació dels residus.
    • Tancament perimetral de l'abocador.
    • Establiment i manteniment d'una xarxa de camins transitables pels vehicles.
    • Instal·lació d'una estació meteorològica.
    • Establiment de punts de seguiment de les aigües subterrànies

    Pel que fa a les condicions d'operació i al detall de les obres associades a l'explotació, aquestes quedaven definides en els corresponents plans anuals d'explotació. En aquests documents es feia una previsió de les zones de disposició del residu, de les estructures necessàries per al seu confinament i estabilització, de les xarxes de drenatge de lixiviats i aigües pluvials, del grau de compactació dels residus, les necessitats de terres de cobriment, la xarxa de camins, estructures provisionals, etc.

    Un altre aspecte rellevant que defineix la normativa i que s'ha atès directament des dels serveis tècnics de l'AMB, ha estat la tramesa de la informació de seguiment i control requerida per l'Agencia de Residus de Catalunya. Mentre el dipòsit controlat va romandre en estat d'explotació, l'AMB envià un informe anual de síntesi en el qual es donava resposta a tots els punts i qüestions definides a l'annex 4, punts IV-18 i IV-19 del Decret 1/1997 i a l'annex III del RD1481/2001 de transposició de la Directiva. A partir del tancament del dipòsit el 31 de desembre 2006, l'informe anual de síntesi s'ha tramés seguint l'annex 6, punt 4 del mateix Decret i a l'annex III del RD1481/2001 de transposició de la Directiva.

  • Aplicació del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, PMGRM 1997-2006

    La primera revisió bianual del programa va posar de relleu la necessitat de posposar el tancament de l'abocador més enllà de la data que hi havia fixada, 31/12/1999. Al mateix temps, però, fixava uns objectius clars: L'adequació del dipòsit controlat de la vall d'en Joan a la normativa vigent i iniciar la seva restauració.

    Finalment, la progressiva entrada en funcionament de les plantes metropolitanes de tractament de residus, va permetre tancar l'abocador el dia 31 de desembre de 2006, data que ja recollia la darrera modificació del Pla Especial del Garraf aprovat per la Diputació de Barcelona.

  • Obres de restauració i recuperació del paisatge

    El Projecte Bàsic de Restauració preveia una primera fase de segellament i restauració que, inicialment, afectava les anomenades zones 1, 2 del dipòsit.

    Aquesta primera fase de restauració física de l'abocador es va materialitzar entre els anys 2001 i 2003, íntegrament sobre terrenys pertanyents al T.M de Gavà.

    Posteriorment, entre els anys 2008 i 2010 s'executà una segona fase de restauració física sobre una part de l'anomenada zona 3.

    En el 2020 s'inicien les obres de segellat de les zones 3 i 4 (tota la superfície que restava per clausurar, unes 45 Ha), les qual es finalitzen l'octubre del 2021.


Puja
Seguiment

L'any 2022 es crea la Comissió Tècnica de Seguiment del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan pel seguiment i control, en relació amb les mesures relatives a la remediació de la Vall de Joan, formada per representants de les administracions competents i institucions, per prendre decisions en relació amb les accions de seguiment i correctores.

Per al seguiment de la possible afectació del dipòsit controlat al medi exterior es realitzen uns controls periòdics de les aigües subterrànies i dels gasos dels avencs de l'entorn del dipòsit. 

S'analitzen les aigües subterrànies, control piezòmetres i surgències properes al dipòsit controlat, i es controlen els gasos en les cavitats càrstiques de Garraf propers al DC (CH4, CO2, O2, H2S, CO).

Situació dels punts de la xarxa d'observació hidrogeològica i de les cavitats amb control de gasos


Anàlisi aire poblacions veïnes dipòsit controlat

Entre el 5/4/2022 i el 15/6/2022, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha realitzat l'Informe de la Qualitat de l'Aire a Olivella, la ubicació de l'estació ha estat a la Plana Novella concloent: Els nivells de diòxid de sofre (SO2), sulfur d'hidrogen (H2S), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO), ozó troposfèric (O3), partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), benzè (C6H6), metalls pesants i HAP mesurats durant el període de la campanya no han superat els valors de referència legislats.

Actualment la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic està realitzant les mesures de qualitat de l'aire a Castelldefels.


Puja
Manteniment

Encara que el Dipòsit controlat estigui clausurat, requereix un manteniment que inclou les següents tasques:

  • Manteniment de les zones clausurades i accessos (vialitat, drenatge, vegetació).
  • Manteniment del sistema de gestió d'aigües (xarxa de cunetes, xarxa de canonades, pous i arquetes de registre, basses i equips auxiliars).
  • Gestió de la depuradora de lixiviats i del biogàs.
  • Gestió de la depuradora de lixiviats

    Inclou l'extracció dels lixiviats del DC, conducció fins la depuradora, tractament i gestió del rebuig.
     

  • Gestió del biogas

    Biogàs que es produeix al vas del dipòsit. Inclou l'extracció del biogàs del DC a través de pous de captació, transport fins la planta i valorització energètica a la planta de valorització situada en la part baixa de la instal·lació. Els volums extrets i tractats són els següents:


Puja