Empadronament actiu
| Tema: Societat
Sessions informatives als municipis sobre polítiques d'empadronament
L'Oficina de Polítiques Socials de l'AMB ha organitzat, dimarts 13 d'abril, una sessió formativa i de treball sobre l'empadronament actiu davant la crisi social i econòmica generada per la covid-19.
L'objectiu ha estat veure les experiències de diferents municipis en aquest àmbit i veure quins canals i itineraris estableixen per formalitzar l'empadronament.
Unes 90 persones de perfils diversos han assistit a la sessió: tècnics municipals de l'àmbit de la ciutadania i de l'atenció social, responsables de regidories, i representants d'entitats i col·lectius del tercer sector social.
Ponències i debat a la sessió
L'obertura de la sessió ha estat a càrrec del coordinador programes de polítiques socials de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Guillem Espriu, i del regidor de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, qui ha fet incís en tres idees bàsiques de les instruccions que l'INE va plantejar el passat febrer del 2020: l'absència total d'habitatge no pot impedir l'empadronament d'una persona; l'empadronament no pot estar condicionat pel règim de tinença de l'habitatge (relloguer d'habitacions o infrahabitatge, per exemple), i el dret a l'empadronament està per sobre de la situació administrativa de les persones. També ha recordat la necessitat d'homogeneïtzar i estandarditzar els procediments d'empadronament entre els municipis metropolitans.
Per altra banda, Erika Torregrossa, vicepresidenta de la Comissió de Justícia Penal Internacional del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), ha fet una explicació històrica del concepte d'empadronament, i com ha anat evolucionant al llarg dels segles, en tant que element de coneixement sobre els habitants d'un territori, amb finalitats fiscals o bé per al sistema de lleves dels exèrcits. En l'actualitat, que una persona estigui empadronada en un territori s'hauria de veure com un fet de normalitat democràtica.
Actualment, l'empadronament està emparat en tractats internacionals, en la Constitució, en l'Estatut d'Autonomia i en la normativa concreta que regula l'acte de l'empadronament. El dret a ser empadronat i la realitat municipal ha de ser una eina fonamental per disposar d'una radiografia de la situació del municipi i poder planificar els serveis municipals, la inclusió social, etc. Les persones susceptibles d'empadronament han de veure'l com un dret per instrumentalitzar altres drets, com per exemple l'accés a la sanitat, als serveis socials o, fins i tot, a les candidatures a les eleccions municipals.
Experiències dels ajuntaments
Posteriorment, tècnics municipals dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Barcelona han explicat les casuístiques i els procediments que segueixen per formalitzar l'empadronament de persones que no poden acreditar accés a l'habitatge o bé persones sense domicili fix. Cal tenir en compte el creixement exponencial d'aquestes casuístiques en els darrers anys arran de la crisi econòmica de la dècada passada.
Aquesta sessió dona continuïtat a l'acord a què va arribar el Consell Metropolità del passat maig de 2020 pel qual l'AMB faria sessions informatives dirigides als 36 municipis sobre polítiques d'empadronament actiu, que incloguessin l'empadronament ordinari, l'empadronament sense domicili fix i l'empadronament amb comprovació de domicili.
El passat 28 d'octubre ja es va organitzar una primera jornada sobre aquest tema, que va comptar amb la presència de representants de la Generalitat de Catalunya, de l'AMB i de l'Ajuntament de Barcelona.