Consum

Plat a taula

A l'AMB hi ha 99 mercats municipals, 16 mercats de pagès i sis mercats itinerants, a més de desenes d'hipermercats, supermercats, cooperatives i grups de consum. La diversitat és una de les característiques de l'aprovisionament d'aliments arreu del territori, si bé per comoditat una part important de la compra es duu a terme en supermercats i hipermercats.

La Generalitat distingeix dos circuits de venda al detall:
  • Circuit curt de comercialització: els aliments es comercialitzen amb, com a mínim, un intermediari entre el productor/elaborador i el consumidor.
  • Venda directa: no hi ha cap intermediari entre el productor/elaborador i el consumidor.
Aliments frescos com la fruita i la verdura s'acostumen a comprar en mercats, fires, cooperatives i grups de consum o directament als productors.

El 77 % dels aliments que es comercialitzen als circuits curts de l'AMB són aliments primaris, sense transformar, com fruita i verdura, carn i peix. La resta són productes elaborats, com amanides envasades, melmelades o conserves.
Mercats
Els 99 mercats municipals de l'AMB es reparteixen entre 22 municipis, amb Barcelona com el gran nucli (n'hi ha 39).

L'aprovisionament dels productes que es poden comprar als mercats prové, sobretot, de Mercabarna, tot i que gran part de la carn arriba de petits i mitjans productors.

L'impuls que des de les administracions s'ha donat als mercats municipals els últims anys ha incidit positivament en la qualitat de vida de la ciutadania: han creat un espai social al seu voltant i promouen una alimentació sana i equilibrada.

Des del 2015, Barcelona promou la Xarxa de Mercats Verds, una iniciativa per fer-los més sostenibles i per potenciar el consum del producte de proximitat. Vuit equipaments ja formen part de la xarxa, que es basa en tres eixos:
  • Sostenibilitat: es fan accions per fomentar la responsabilitat mediambiental, el reaprofitament alimentari i la millora de la gestió dels residus.
  • Promoció del producte de proximitat: es venen aliments procedents d'un radi de 150 quilòmetres al voltant de la ciutat.
  • Producte ecològic: se'n vol augmentar la presència a les parades.
  • Mercats de pagès i itinerants
    L'àrea meropolitana també compta amb 16 mercats de pagès, que s'agrupen en tres zones: Parc Agrari del Baix Llobregat, zona del Vallès i Barcelona ciutat.

    Es tracta d'espais públics on els productors i elaboradors artesanals d'aliments van a vendre els seus productes de manera regular, directament als consumidors i en parades desmuntables. Són setmanals, quinzenals o mensuals i estan distribuïts de la manera següent:
    • Àrea Parc Agrari del Baix Llobregat: Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, el Papiol i Sant Feliu Llobregat.
    • Àrea del Vallès: Sant Quirze, Cerdanyola, Barberà, Rubí i Sant Cugat del Vallès.
    • Barcelona ciutat: Fort Pienc, Esquerra de l'Eixample, Ciutat Vella, Sants, Vallcarca, Poblesec i Guinardó.
    Aquests mercats enforteixen l'economia local de pagès, visibilitzen la professió, ajuden a recuperar hàbits que incideixen en l'alimentació saludable, de proximitat i de temporada, donen vida als barris i enforteixen altres iniciatives de consum responsable i economia social i solidària en altres sectors econòmics.

    Els sis mercats intinerants es reparteixen entre Tiana, Montgat, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, la Palma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat. Com els mercats de pagès, afavoreixen la venda directa entre productors i consumidors, així com el producte fresc, de temporada i de proximitat.

Puja
Fires
A més de produir, transformar i vendre productes alimentaris, l'AMB compta amb dues fires en què l'alimentació i la gastronomia en són les protagonistes: Alimentaria i el Fòrum Gastronòmic.
  • Alimentaria
    És un dels grans esdeveniments del sector i se celebra cada dos anys.

    L'última edició d'Alimentaria (2018) va tenir 150.000 visitants, 4.500 empreses expositores i 100.000 m2 de superfície neta d'exposició.

    Durant quatre dies s'hi presenten productes innovadors d'arreu del món, s'afavoreix l'intercanvi de relacions comercials i s'hi duen a terme nombrosos tallers i demostracions impartits per cuiners de primer nivell.

    Al darrere d'aquest saló hi ha Fira Barcelona, un consorci format per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, que al llarg de l'any organitza altres fires en què l'alimentació n'és la protagonista, com Hostelco.

    Enllaços relacionats
    Alimentaria
    Hostelco
    La dimensió econòmica del sistrema alimentari metropolità
  • Fòrum gastronòmic
    El Fòrum Gastronòmic és un espai ideat perquè empresaris i professionals de la gastronomia es trobin i interactuïn. Va néixer a Vic el 1999 i es va convertir en un dels esdeveniments pioners dels congressos gastronòmics, ara estesos arreu del món. Més tard es va traslladar a Girona i, des del 2014, cada dos o tres anys se celebra a la capital catalana.

    La fira acull des d'empreses líders del sector de l'alimentació, equipaments, serveis i distribució, fins a petits productors del sector primari i artesania alimentària. També compta amb un programa de tallers i demostracions amb cuiners de renom internacional.

    Enllaços relacionats
    Fòrum Gastronòmic

Puja
Centre d'Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP)
El CIAP és un projecte nou en desenvolupament. Impulsat per administracions públiques barcelonines i Unió de Pagesos, contribuirà a avançar cap a una alimentació més sana, justa i sostenible. S'alinea amb els compromisos adquirits amb el Pacte de Milà (2015) i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (2020). A més, es considera un projecte estratègic en el marc de la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021.

És un servei pensat per facilitar la logística de productors i comercialitzadors de proximitat. Un espai físic on la pagesia, convencional o ecològica, podrà deixar-hi els productes perquè es distribueixin fins al client detallista que els ha adquirit o perquè aquest mateix els pugui recollir, mentre entre tots comparteixen els costos logístics.

Els punts forts del CIAP són els següents:
  • Tracte directe pagesos-detallistes.
  • Model col·laboratiu, inclusiu, no especulatiu i obert a tota la pagesia catalana.
  • Traçabilitat del producte des de l'origen.
  • Aliments de temporada i de proximitat.

Puja
Restauració
Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia el 2016, té un gran atractiu per als gurmets. Hi ha una gran oferta d'establiments, amb un ventall de propostes diferents per a tots els gustos, i alguns dels millors cuiners del món.

A l'AMB hi ha 16.758 bars i cafeteries (2015), 25 restaurants amb, com a mínim, una estrella Michelin, i 1.992 hotels. La restauració és un canal molt important per a l'aprovisionament local: el 31 % dels productors l'utilitza dins el territori metropolità per donar sortida als seus productes. Darrerament s'està fent un esforç per vincular els restaurants amb els conceptes de salut, proximitat, temporada i sostenibilitat, com una manera de posar en valor les possibilitats del territori.

És un sector amb diferents nivells d'organització:
  • Segons el nombre d'establiments, pot ser restauració individual o agrupada (cadenes).
  • Segons la finalitat, pot ser comercial (a peu de carrer) o col·lectiva (escoles, centres sanitaris, residències...).
  • Gestió directa: restaurants i hotels petits o negocis individuals.
  • Gestió concertada: comprèn els serveis necessaris per a la preparació i el lliurament d'àpats a persones que treballen o viuen en una col·lectivitat
Últimament el menjar per emportar o a domicili ha crescut, sobretot arran de la pandèmia de la covid-19. És una forma de negoci que va començar amb rostisseries i pizzeries, però actualment hi ha una oferta molt àmplia de menjar que arriba a casa a través de diferents plataformes i serveis.

Puja