Consum

Plat a taula

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi ha un centenar de mercats municipals, una vintena de mercats de pagès i mercats itinerants, a més de desenes d'hipermercats, supermercats, cooperatives i grups de consum. La diversitat és una de les característiques de l'aprovisionament d'aliments arreu del territori, si bé per comoditat una part important de la compra es duu a terme en supermercats i hipermercats.
La Generalitat distingeix dos circuits de venda al detall:

  • Circuit curt de comercialització: els aliments es comercialitzen amb, com a mínim, un intermediari entre el productor o elaborador i el consumidor.
  • Venda directa: no hi ha cap intermediari entre el productor o elaborador i el consumidor.

Aliments frescos com la fruita i la verdura s'acostumen a comprar en mercats, fires, cooperatives i grups de consum o directament als productors. De fet, tres quartes parts dels aliments que es comercialitzen als circuits curts de l'AMB són aliments primaris, sense transformar, com fruita i verdura, carn i peix. La resta són productes elaborats, com amanides envasades, melmelades o conserves.

Mercats

El centenar de mercats municipals de l'AMB es reparteixen entre 22 municipis, amb Barcelona com el gran nucli (n'hi ha 39). L'aprovisionament dels productes que es poden comprar als mercats prové, sobretot, de Mercabarna, tot i que gran part de la carn arriba de petits i mitjans productors.

L'impuls que des de les administracions s'ha donat als mercats municipals els últims anys ha incidit positivament en la qualitat de vida dels ciutadans: creen un espai social al seu voltant i promouen una alimentació sana i equilibrada.

Des del 2015, Barcelona promou la xarxa de Mercats Verds, una iniciativa per fer-los més sostenibles i per potenciar el consum del producte de proximitat. Ja formen part de la xarxa vuit equipaments, la qual es basa en tres eixos:

  • Sostenibilitat: es fan accions per fomentar la responsabilitat mediambiental, el reaprofitament alimentari i la millora de la gestió dels residus.
  • Promoció del producte de proximitat: es venen aliments procedents d'un radi de 150 quilòmetres al voltant de la ciutat.
  • Producte ecològic: se'n vol augmentar la presència a les parades.
  • Mercats de pagès i itinerants

    L'àrea metropolitana també té una vintena de mercats de pagès, que s'agrupen en tres zones: el Parc Agrari del Baix Llobregat, la zona del Vallès i Barcelona ciutat.

    Es tracta d'espais públics on els productors i elaboradors artesanals d'aliments van a vendre els seus productes de manera regular, directament als consumidors i en parades desmuntables. Són setmanals, quinzenals o mensuals i estan distribuïts de la manera següent:

    • Àrea Parc Agrari del Baix Llobregat: Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, el Papiol, Sant Feliu Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.
    • Àrea del Vallès: Sant Quirze, Cerdanyola, Barberà, Rubí i Sant Cugat del Vallès.
    • Barcelona ciutat: Fort Pienc, Germanetes, Sant Agustí Vell, Sants - Les Corts, Tres Xemeneies, Guinardó, Sagrada Família, Sagrera i Rocafort.

    Aquests mercats enforteixen l'economia local de pagès, visibilitzen la professió, ajuden a recuperar hàbits que incideixen en l'alimentació saludable, de proximitat i de temporada, donen vida als barris i enforteixen altres iniciatives de consum responsable i economia social i solidària en altres sectors econòmics.

    Els mercats itinerants es reparteixen entre Tiana, Montgat, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, la Palma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat. Com els mercats de pagès, afavoreixen la venda directa entre productors i consumidors, així com el producte fresc, de temporada i de proximitat.

Subir
Restauració

Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025 (que també ja va ser Regió Europea de la Gastronomia el 2016), té un gran atractiu des del punt de vista gastronòmic. Hi ha una gran oferta d'establiments, amb un ventall de propostes diferents per a tots els gustos, i alguns dels millors cuiners del món.

A l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha un elevat nombre de bars i cafeteries, així com de restaurants i hotels. La restauració és un canal molt important per a l'aprovisionament local: el 31 % dels productors l'utilitza dins el territori metropolità per donar sortida als seus productes. Darrerament s'està fent un esforç per vincular els restaurants amb els conceptes de salut, proximitat, temporada i sostenibilitat, com una manera de posar valorar les possibilitats del territori.

És un sector amb diferents nivells d'organització:

  • Segons el nombre d'establiments, pot ser restauració individual o agrupada (cadenes).
  • Segons la finalitat, pot ser comercial (a peu de carrer) o col·lectiva (escoles, centres sanitaris, residències...).
  • Gestió directa: restaurants i hotels petits o negocis individuals.
  • Gestió concertada: comprèn els serveis necessaris per a la preparació i el lliurament d'àpats a persones que treballen o viuen en una col·lectivitat.

En els darrers anys, el menjar per emportar o a domicili ha crescut significativament, sobretot arran de la pandèmia de la covid-19. És una forma de negoci que va començar amb rostisseries i pizzeries, però actualment hi ha una oferta molt àmplia de menjar que arriba a casa a través de diferents plataformes i serveis.

Subir
Fires

A més de produir, transformar i vendre productes alimentaris, l'àmbit metropolità té dues fires en què l'alimentació i la gastronomia en són les protagonistes: Alimentaria i el Fòrum Gastronòmic.

  • Alimentaria

    Alimentaria és un dels grans esdeveniments del sector. Es tracta del saló internacional de l'alimentació i begudes més important de l'Estat espanyol i un dels primers al món. Aquesta fira constitueix un punt de retrobament de la indústria alimentària internacional i la distribució, on es presenten les principals innovacions i tendències del sector. Edició rere edició s'ha posicionat com un referent internacional. Hi participen diferents països d'arreu del món, fet que la converteix en un centre internacional de negocis. 
    Aquesta fira, que se celebra cada dos anys, acumula més de 100.000 visitants professionals i al voltant de 3.000 expositors en una superfície d'uns 100.000 m2. Durant quatre dies, s'hi presenten productes innovadors d'arreu del món, s'afavoreix l'intercanvi de relacions comercials i s'hi duen a terme nombrosos tallers i demostracions impartits per cuiners de primer nivell.

    Enllaç relacionat
    Alimentaria

  • Fòrum Gastronòmic

    El Fòrum Gastronòmic és un espai ideat amb l'objectiu que empresaris i professionals de la gastronomia es trobin i interactuïn. Va néixer a Vic el 1999 i es va convertir en un dels esdeveniments pioners dels congressos gastronòmics, ara estesos arreu del món. Més endavant es va traslladar a Girona i, des del 2014, se celebra cada dos o tres anys.
    La fira acull des d'empreses líders del sector de l'alimentació, equipaments, serveis i distribució, fins a petits productors del sector primari i artesania alimentària. També té un programa de tallers i demostracions amb cuiners de renom internacional.

    Enllaç relacionat
    Fòrum Gastronòmic

Subir