Les estratègies metropolitanes de lluita contra el canvi climàtic, presents en diversos projectes d'investigació a escala europea
L'AMB participa als projectes europeus TeRRIFICA i Nanosen-AQM, centrats en la lluita contra el canvi climàtic i el desenvolupament de tecnologies per mesurar la qualitat de l'aire. El Pla clima i energia 2030, de l'AMB, preveu la potenciació de les energies renovables al territori, la naturalització d'espais i la millora de les instal·lacions metropolitanes, entre altres.
L'AMB té com un dels seus objectius estratègics la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, dos dels principals problemes mediambientals que afecten el territori metropolità. Així, participa en diversos projectes d'investigació a escala europea, que busquen estratègies de mitigació i adaptació d'aquests fenòmens.
Durant el 1r Congrés Català de Qualitat de l'Aire, que va tenir lloc a Sabadell els dies 24 i 25 d'octubre, l'AMB va posar a disposició dels assistents informació sobre dos dels principals projectes internacionals en què està implicada: els projectes TeRRIFICA i NanoSen-AQM.
Europa desafia el canvi climàtic
Amb l'objectiu de mitigar els impactes del canvi climàtic i adaptar-se als canvis ja produïts o impossibles d'evitar, el 2018 la UE va publicar una nova estratègia a llarg termini per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, en què marca prioritats clares per aconseguir una economia de zero emissions de carboni el 2050.
Iniciat el gener del 2019, amb una duració de tres anys i mig i seguint aquesta estratègia europea, el projecte TeRRIFICA (Territorial Responsible Research and Innovation Fostering Innovative Climate Action) té com a objectiu reconèixer i compartir estratègies per aplicar l'adaptació i mitigació al canvi climàtic a escala local i regional. És per això que reuneix, dins dels socis del projecte, tant administracions públiques com una important representació d'institucions universitàries, entre les quals es troba l'Associació Cataluna d'Universitats Públiques (ACUP).
El projecte TeRRIFICA s'articula a través de tallers i conferències amb la reunió dels socis i col·laboradors. Ja han tingut lloc diverses d'aquestes trobades, l'última de les quals es va celebrar a Belgrad, Sèrbia, el passat mes de juliol. En aquella ocasió, el debat entre els socis va permetre identificar quins són els indicadors d'una estratègia d'èxit en la lluita contra el canvi climàtic.
L'àrea metropolitana de Barcelona és un dels territoris pilot, juntament amb cinc àrees metropolitanes i regions d'Europa. En el cas de la metròpolis de Barcelona, els resultats del projecte demostraran l'efectivitat de les estratègies que impulsin l'adaptació i mitigació del canvi climàtic en un territori amb una densitat de població molt elevada i que combina una gran quantitat d'infraestructures (port, aeroport, nusos viaris) amb més d'un 51 % d'espais verds i lliures.
Per part de l'AMB, les estratègies per fer-hi front s'articulen en el Pla clima i energia 2030. Aquest "pla de plans" incorpora tres estratègies amb les quals l'AMB ja fa anys que lluita contra el canvi climàtic: l'Estratègia de gestió del carboni, el Full de ruta per a la transició energètica i el Pla d'adaptació al canvi climàtic.
Sota aquest paraigua, l'AMB té en marxa nombrosos projectes, com la promoció d'energies renovables a tot el territori (amb la instal·lació de 480 cobertes solars i fotolineres laborals amb horitzó 2030), millores en les instal·lacions metropolitanes i la potenciació dels espais verds metropolitans (parcs, rius i infraestructura verda).
Esforç col·laboratiu contra el canvi climàtic
TeRRIFICA també ha posat en marxa un projecte de crowdmapping, per tal que la ciutadania ajudi a construir, de manera col·laborativa, un mapa on s'identifiquin les principals amenaces climàtiques del territori. El projecte consisteix en una enquesta voluntària, durant la qual es demana als participants que indiquin dos tipus de llocs significatius en el mapa per a aspectes del canvi climàtic seleccionats: temperatura de l'aire, circulació de l'aigua, vent, qualitat de l'aire i del sòl. El primer lloc haurà de ser un bon exemple d'activitats que tenen un impacte positiu en el medi ambient. El segon tipus de lloc haurà de ser un exemple negatiu, és a dir, punts del territori on el canvi climàtic tingui efectes perjudicials. També es demana als participants que recomanin solucions per millorar els llocs avaluats com a negatius. Els participants poden afegir comentaris propis i poden enviar una fotografia que il·lustri la rellevància del lloc o del problema. D'aquesta manera, s'espera obtenir un mapa que indiqui les prioritats d'actuació per part d'administracions i ciutadania per lluitar contra el canvi climàtic.
Crowdmapping de TeRRIFICA
Nanosensors per mesurar la qualitat de l'aire
La tecnologia per monitoritzar la qualitat de l'aire té un elevat cost econòmic, i aquest fet dificulta la possibilitat de disposar de dades significatives fiables i en temps real. Actualment, les administracions disposen de xarxes d'estacions de mesurament, que tot i que proporcionen uns resultats acurats del punt on estan situades, no abasten la totalitat del territori.
El projecte NanoSen-AQM, en el qual participa l'AMB, es basa en el desenvolupament de nanosensors de gas de baix cost per mesurar i mostrar la qualitat de l'aire en temps real, cosa que facilita el monitoratge de la qualitat de l'aire de forma massiva.
Atès que l'àrea metropolitana de Barcelona és un territori amb una alta afectació pel que fa a la contaminació de l'aire, servirà com a escenari de les primeres proves pilot amb els nous nanosensors que resultin del projecte NanoSen-AQM. Aquests s'instal·laran en les bicicletes que utilitzen en els seus desplaçaments algunes empreses de missatgeria en diferents municipis de l'AMB. També es faran campanyes localitzades de sensibilització sobre la qualitat de l'aire a l'àrea de Barcelona, amb la instal·lació de panells informatius i mesures amb sensors unipersonals, entre altres.
D'aquesta manera, no només s'augmentarà el nombre de sensors que recullen informació sobre la qualitat de l'aire, sinó que aquests seran mòbils i permetran cobrir una part més àmplia del territori. L'objectiu és obtenir dades respecte de contaminants atmosfèrics com (CO, NOx, NO2, O3, PM10 i PM2,5).
En una fase posterior, les dades de tots els territoris participants s'integraran en un núvol comú, gestionat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques a Madrid.
Actualment ja s'han desenvolupat uns primers sensors pilot que s'estan provant. Un cop validats, es farà la producció de les unitats necessàries per iniciar de cara al mes de maig o juny les campanyes de mesura i sensibilització.
Durant el 1r Congrés Català de Qualitat de l'Aire, que va tenir lloc a Sabadell els dies 24 i 25 d'octubre, l'AMB va posar a disposició dels assistents informació sobre dos dels principals projectes internacionals en què està implicada: els projectes TeRRIFICA i NanoSen-AQM.
Europa desafia el canvi climàtic
Amb l'objectiu de mitigar els impactes del canvi climàtic i adaptar-se als canvis ja produïts o impossibles d'evitar, el 2018 la UE va publicar una nova estratègia a llarg termini per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, en què marca prioritats clares per aconseguir una economia de zero emissions de carboni el 2050.
Iniciat el gener del 2019, amb una duració de tres anys i mig i seguint aquesta estratègia europea, el projecte TeRRIFICA (Territorial Responsible Research and Innovation Fostering Innovative Climate Action) té com a objectiu reconèixer i compartir estratègies per aplicar l'adaptació i mitigació al canvi climàtic a escala local i regional. És per això que reuneix, dins dels socis del projecte, tant administracions públiques com una important representació d'institucions universitàries, entre les quals es troba l'Associació Cataluna d'Universitats Públiques (ACUP).
El projecte TeRRIFICA s'articula a través de tallers i conferències amb la reunió dels socis i col·laboradors. Ja han tingut lloc diverses d'aquestes trobades, l'última de les quals es va celebrar a Belgrad, Sèrbia, el passat mes de juliol. En aquella ocasió, el debat entre els socis va permetre identificar quins són els indicadors d'una estratègia d'èxit en la lluita contra el canvi climàtic.
L'àrea metropolitana de Barcelona és un dels territoris pilot, juntament amb cinc àrees metropolitanes i regions d'Europa. En el cas de la metròpolis de Barcelona, els resultats del projecte demostraran l'efectivitat de les estratègies que impulsin l'adaptació i mitigació del canvi climàtic en un territori amb una densitat de població molt elevada i que combina una gran quantitat d'infraestructures (port, aeroport, nusos viaris) amb més d'un 51 % d'espais verds i lliures.
Per part de l'AMB, les estratègies per fer-hi front s'articulen en el Pla clima i energia 2030. Aquest "pla de plans" incorpora tres estratègies amb les quals l'AMB ja fa anys que lluita contra el canvi climàtic: l'Estratègia de gestió del carboni, el Full de ruta per a la transició energètica i el Pla d'adaptació al canvi climàtic.
Sota aquest paraigua, l'AMB té en marxa nombrosos projectes, com la promoció d'energies renovables a tot el territori (amb la instal·lació de 480 cobertes solars i fotolineres laborals amb horitzó 2030), millores en les instal·lacions metropolitanes i la potenciació dels espais verds metropolitans (parcs, rius i infraestructura verda).
Esforç col·laboratiu contra el canvi climàtic
TeRRIFICA també ha posat en marxa un projecte de crowdmapping, per tal que la ciutadania ajudi a construir, de manera col·laborativa, un mapa on s'identifiquin les principals amenaces climàtiques del territori. El projecte consisteix en una enquesta voluntària, durant la qual es demana als participants que indiquin dos tipus de llocs significatius en el mapa per a aspectes del canvi climàtic seleccionats: temperatura de l'aire, circulació de l'aigua, vent, qualitat de l'aire i del sòl. El primer lloc haurà de ser un bon exemple d'activitats que tenen un impacte positiu en el medi ambient. El segon tipus de lloc haurà de ser un exemple negatiu, és a dir, punts del territori on el canvi climàtic tingui efectes perjudicials. També es demana als participants que recomanin solucions per millorar els llocs avaluats com a negatius. Els participants poden afegir comentaris propis i poden enviar una fotografia que il·lustri la rellevància del lloc o del problema. D'aquesta manera, s'espera obtenir un mapa que indiqui les prioritats d'actuació per part d'administracions i ciutadania per lluitar contra el canvi climàtic.
Crowdmapping de TeRRIFICA
Nanosensors per mesurar la qualitat de l'aire
La tecnologia per monitoritzar la qualitat de l'aire té un elevat cost econòmic, i aquest fet dificulta la possibilitat de disposar de dades significatives fiables i en temps real. Actualment, les administracions disposen de xarxes d'estacions de mesurament, que tot i que proporcionen uns resultats acurats del punt on estan situades, no abasten la totalitat del territori.
El projecte NanoSen-AQM, en el qual participa l'AMB, es basa en el desenvolupament de nanosensors de gas de baix cost per mesurar i mostrar la qualitat de l'aire en temps real, cosa que facilita el monitoratge de la qualitat de l'aire de forma massiva.
Atès que l'àrea metropolitana de Barcelona és un territori amb una alta afectació pel que fa a la contaminació de l'aire, servirà com a escenari de les primeres proves pilot amb els nous nanosensors que resultin del projecte NanoSen-AQM. Aquests s'instal·laran en les bicicletes que utilitzen en els seus desplaçaments algunes empreses de missatgeria en diferents municipis de l'AMB. També es faran campanyes localitzades de sensibilització sobre la qualitat de l'aire a l'àrea de Barcelona, amb la instal·lació de panells informatius i mesures amb sensors unipersonals, entre altres.
D'aquesta manera, no només s'augmentarà el nombre de sensors que recullen informació sobre la qualitat de l'aire, sinó que aquests seran mòbils i permetran cobrir una part més àmplia del territori. L'objectiu és obtenir dades respecte de contaminants atmosfèrics com (CO, NOx, NO2, O3, PM10 i PM2,5).
En una fase posterior, les dades de tots els territoris participants s'integraran en un núvol comú, gestionat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques a Madrid.
Actualment ja s'han desenvolupat uns primers sensors pilot que s'estan provant. Un cop validats, es farà la producció de les unitats necessàries per iniciar de cara al mes de maig o juny les campanyes de mesura i sensibilització.