Àrea Metropolitana de Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat aquest dijous, a la Casa de la Arquitectura, a Madrid, el llibre Habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona. IMPSOL 2015-2024, una monografia de les promocions fetes al territori durant els últims deu anys per part de l’AMB a través de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), organisme que executa la política d’habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El llibre posa de manifest els principals criteris de construcció assolits durant aquest període, que defineixen el model propi i de qualitat de l’AMB, basat en l’excel·lència arquitectònica, l’eficiència energètica, la innovació tipològica i la inclusió. Els seus projectes incorporen estratègies passives d’estalvi i eficiència energètica, com ara galeries bioclimàtiques que actuen com a coixí tèrmic, ventilació creuada i doble orientació dels habitatges, fet que millora el confort climàtic.

Els habitatges compten amb espais no jerarquitzats i flexibles que permeten múltiples usos i s’adapten als diferents tipus d’unitats de convivència. La línia de les promocions lliurades es caracteritza per espais lluminosos i amplis, una alta qualitat arquitectònica i un disseny amb perspectiva de gènere que, entre altres actuacions, ubica la cuina al centre de l’habitatge.

Pel que fa als espais comunitaris, els edificis s’han dissenyat de manera que els recorreguts fins a l’habitatge són generosos i fomenten la interacció social, amb llum natural i ventilació, contribuint així a l’estratègia energètica i a una gestió eficient dels espais col·lectius i privats.

La presentació del llibre ha comptat amb la presència de David Lucas, secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero, arquitecte i secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura, i Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB i president de l’IMPSOL.

El secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, ha reivindicat la col·laboració institucional com una de les claus per solucionar el problema de l’habitatge. En aquest sentit, ha destacat com a exemple d’èxit la cooperació entre el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha permès impulsar 1.200 habitatges que ja són una realitat.

Lucas ha fet una crida a avançar per aquest camí per continuar augmentant l'oferta, impulsant la rehabilitació que dignifica els barris i per lluitar contra l’especulació, ja que “els habitatges han de ser per viure-hi”.

El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada: “La crisi de l’habitatge no la pot resoldre l’Administració pública en solitari, si volem anar de debò i avançar, hem de treballar de bracet amb el sector privat”. També ha apuntat que “una de les claus és la disponibilitat de sòl. Davant d’un augment de la població, cal fer esforços per augmentar la quantitat de sòl disponible, així com assumir que, de vegades, caldrà créixer en vertical”.

Marta Poch, arquitecta i editora del llibre, ha presentat l’obra com un element de transmissió de coneixement que compila una llarga història d’avenços tècnics adquirits durant anys.

Per reflexionar sobre com afrontar el futur de l’habitatge des de la perspectiva de l’emergència climàtica i d’habitatge, també s’ha celebrat una taula rodona on han participat Ramon Torra, arquitecte, gerent de l’AMB i conseller delegat de l’IMPSOL, Josep Maria Borrell, arquitecte i director-gerent de l’IMPSOL, i els despatxos d’arquitectura Estudio Herreros, Maio i Peris+Toral Arquitectes.

Col·laboració interadministrativa: protocol entre el Ministeri, l’AMB i la Generalitat de Catalunya per a la construcció d’habitatge de lloguer assequible

El desembre del 2020, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), la Generalitat de Catalunya i l’AMB van signar un protocol de col·laboració per fomentar la promoció d’habitatges en règim de lloguer assequible a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de construir 1.206 habitatges nous al llarg de quatre anys. El protocol compta amb una aportació de 21,6 milions d’euros del Govern central a l’AMB. La forta demanda d’habitatge de lloguer assequible fa que no només s’hagi prorrogat aquest protocol per a l’any 2025, sinó que fa necessària la continuïtat de la col·laboració entre les institucions públiques, amb un nou protocol per fomentar l’habitatge de lloguer assequible per al període del 2026 al 2030.

Polítiques d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona

Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials, una clara mostra del seu compromís amb el dret a l’habitatge i la cohesió social. Amb vista al futur, fins a l’any 2030 l’AMB preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 habitatges socials nous, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa.

En total, doncs, l’Administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en una dècada aproximadament.

En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat més de 7.000 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys, la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats i donaran continuïtat a la política de rehabilitació prevista al Pla metropolità de rehabilitació d’habitatges PMRH.