Àrea Metropolitana de Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha participat en l’edició del Congrés Nacional de Medi Ambient reservada a administracions i institucions de caràcter local CONAMA Local 2025 que s’ha celebrat a Viladecans els dies 2, 3 i 4 de desembre. 

Aquest congrés, que fa més de 20 anys que se celebra i que té com a objectiu impulsar solucions ambientals a escala estatal, es consolida com el gran espai de referència per debatre els reptes mediambientals del país. Cada edició ha posat el focus en els temes més actuals, combinant coneixement tècnic amb experiències pràctiques. Des de l’economia circular i la mobilitat sostenible, fins a l’adaptació al canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la innovació tecnològica per a la sostenibilitat.

Polítiques metropolitanes a CONAMA Local 2025

El passat dia 2, Frederic Ximeno, director de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB, va participar en la taula rodona sobre el nou marc normatiu pel que fa a l’autoconsum d’energia elèctrica i d’impuls a l’emmagatzematge distribuït. Els canvis recents impulsen l’autoconsum compartit a través de diverses millores de caràcter tècnic, empoderen la ciutadania amb més informació sobre l’autoconsum a la seva factura energètica i, per primer cop, regulen l’emmagatzematge distribuït, cosa que possibilita l’execució de projectes en aquests àmbits. 

En aquest sentit, Ximeno va exposar com totes aquestes novetats que introdueix el projecte de reial decret permeten reforçar l’estratègia metropolitana de generació d’energia renovable local i descentralitzada vinculada a l’autoconsum, tant municipal com d’equipaments propis de l’AMB, així com focalitzar els aspectes en què cal posar més èmfasi perquè aquesta implementació tingui èxit als projectes metropolitans.

També el 2 de desembre, David Guerrero, cap de la Secció de Transició Energètica de l’AMB, va presentar davant dels assistents la pèrgola fotovoltaica a l’aparcament del centre comercial Alcampo a Sant Boi de Llobregat, que una vegada en marxa serà la instal·lació fotovoltaica amb més potència del territori metropolità, i la cinquena a Catalunya pel que fa a l’autoconsum. 

La pèrgola té potencial per generar anualment 4,42 GWh. Aquesta quantitat equival al consum elèctric anual de 1.200 llars, o al de 2.400 cotxes elèctrics. L’energia que anualment generarà la instal·lació permetrà estalviar 1.155 tones de CO2 eq, que són les emissions de gasos amb efecte hivernacle que produirien 257 vehicles de gasolina en un any.

La instal·lació abastirà inicialment 39 equipaments públics i hi incorpora la perspectiva de gènere, especialment pel que fa al sistema d’il·luminació, que inclou característiques superiors als estàndards marcats per la normativa, atenent a aspectes de seguretat a l’espai públic. 

El dia 3 de desembre, Ana Romero, directora dels Serveis d’Acció Climàtica de l’AMB, va moderar dues taules, en què es va presentar l’Avaluació de riscos i impactes derivats del canvi climàtic a Espanya (ERICC), elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. En aquestes sessions també es van exposar estratègies de resiliència urbana, amb una mirada especial cap a la justícia climàtica, és a dir, tenint en compte les persones vulnerables, la creació d’ocupació que compensi els llocs de feina dels sectors que cal descarbonitzar o l’increment de riscos per la calor en alguns llocs de feina, entre d’altres.

En una altra sessió, Brenda Saavedra, cap de la Secció Tècnica de Gestió de Projectes d’Acció Climàtica, va presentar l’estat actual de la xarxa metropolitana de refugis climàtics. Per a la temporada 2025, aquesta xarxa d’espais per fugir de les elevades temperatures ha arribat a més de 600 refugis (incloent-hi Barcelona). La recuperació del reg als parcs després dels episodis més greus de la sequera ha permès recuperar-los com a espais essencials per reduir l’efecte d’illa de calor.

A l’àrea metropolitana, unes 526.000 persones (un 16 % de la població) són especialment vulnerables a la calor, i un 30 % de la població vulnerable no pot pagar la factura energètica. Els nous escenaris climàtics mostren resultats més pessimistes que fa una dècada, amb un augment de fins a 3,7 °C el 2100 si no s’actua més decididament per frenar-ho.

Belén Lapardina, documentalista a la Biblioteca de l’AMB i membre de la Xarxa de Centres d’Informació i Documentació Ambiental RECIDA va participar en una altra de les sessions per presentar-hi una guia de referències bibliogràfiques que té com a objectiu posar en valor el patrimoni i la cultura vinculats als rius. Com a gestora dels espais fluvials de la metròpolis (rius Llobregat i Besòs) i del seu entorn, l’AMB compta amb un gran fons de coneixement, teòric i pràctic, sobre aquest tipus d’estratègies.

El darrer dia del congrés, el 4 de desembre, Joan Miquel Trullols, director dels Serveis de Prevenció i Gestió de Residus, ha presentat la nova estratègia de tractament dels residus metropolitans amb horitzó 2035. Per acompanyar el canvi progressiu dels municipis cap a nous sistemes de recollida selectiva individualitzada, l’estratègia de futur preveu la construcció de fins a 10 noves instal·lacions i la remodelació de les actuals, per prioritzar la prevenció de residus i el tractament de la fracció orgànica. El model futur planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica i augmentar la seva capacitat de tractament (150.000 tones anuals addicionals) i de generació de recursos: del model actual de producció de compost i biogàs es passarà a generar adobs i fertilitzants a la carta, i biometà, que té un gran potencial energètic i pot considerar-se una energia renovable.

Amb l’increment de recollida selectiva també se simplificaran les línies de tractament de la fracció resta i s’incorporà una planta de posttractament per reduir la quantitat de rebuig que acaba en dipòsits controlats o a valorització energètica. Els objectius normatius per al 2035 exigeixen, entre d’altres, una reducció del 10 % en la generació de residus respecte al 2010, una taxa de reciclatge del 65 % i un enviament de rebuig de menys del 10 % a dipòsit controlat.

Per la seva banda, Maite Pérez, cap del Servei de Planificació de Mobilitat Sostenible, ha exposat com passar de la planificació de la mobilitat (amb el Pla metropolità de mobilitat urbana, PMMU, de l’AMB) a l’aplicació pràctica en experiències metropolitanes de mobilitat compartida, i de quina manera es poden vehicular. Ha posat els exemples de l’AMBici, el Bicibox o la regulació metropolitana de la moto elèctrica compartida, i ha compartit algunes reflexions sobre el primer any d’aquesta regulació i els reptes que s’han detectat.