Jornada Natura i ciutat: gestió sostenible de la vegetació metropolitana

Tornar

| Tema: Natura

La jornada virtual ha servit per exposar els beneficis de la natura i els criteris de gestió de l'AMB en l'espai públic metropolità. S'han constatat els grans beneficis que aporten la vegetació i la biodiversitat en la salut i la qualitat de vida de les persones en el marc de ciutats habitables amb espais verds més saludables, sostenibles i resilients. Des de l'AMB es treballa per a la millora contínua dels projectes i la gestió de l'espai públic metropolità mitjançant accions basades en la natura i també en la sensibilització i informació a la ciutadania per explicar aquests beneficis socioambientals.

L'AMB ha organitzat la jornada virtual Natura i ciutat, amb l'objectiu de posar en valor el disseny i la gestió de la vegetació metropolitana

La jornada ha comptat amb la participació d'Antonio Balmón, vicepresident executiu i responsable de l'Àrea d'Administració i Territori de l'AMB, i les intervencions d'Albert Gassull, director de Serveis de l'Espai Públic; Cati Montserrat, cap de l'Oficina d'Espais Verds; Dina Alsawi, cap del Servei de Parcs, i Isabel Martín, cap de la Secció de Control de Qualitat i Medi Ambient.

Albert Gassull ha afirmat que la crisi sanitària ens ha fet descobrir noves maneres d'utilitzar l'espai públic i ens ha ofert una nova visió de la vegetació urbana. Cada dia hi ha més proves científiques que la vegetació i la biodiversitat milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. En aquest sentit, és important invertir en espais verds de qualitat i, per fer-ho possible, cal crear les condicions idònies perquè la vegetació pugui créixer adequadament.

Cati Montserrat ha explicat les estratègies per potenciar els beneficis que ens proporciona la natura. "Les plantes no han de tenir només un objectiu ornamental, sinó que cada cop més necessitem aquesta connexió amb la natura, ja que les zones verdes i l'arbrat fan que les ciutats siguin més habitables, més amables i ajuden a mitigar el canvi climàtic."

En aquest sentit, Montserrat ha fet referència a tots els avantatges de la vegetació:

  • Millora la salut i el benestar de les persones.
  • Incrementa la cohesió social.
  • Regula la temperatura.
  • Minimitza l'erosió provocada per les pluges.
  • Capta CO2 i millora la qualitat de l'aire.
  • Redueix el soroll.
  • Incrementa la biodiversitat.
Montserrat també ha destacat que cal incrementar la presència de vegetació en la planificació urbanística i en els projectes urbans. "El gran desafiament és com aconseguir una convivència harmoniosa entre el desenvolupament urbà i la natura i buscar el màxim benefici de la vegetació."

Algunes estratègies per millorar la vida de les plantes a la ciutat són: mantenir el port natural dels arbres, proporcionar un volum de sòl fèrtil suficient, reutilitzar l'aigua per regar, infiltrar la pluja i incrementar la diversitat de la vegetació.

Finalment, Montserrat ha comentat que és imprescindible poder transmetre aquests nous valors a la ciutadania i explicar els beneficis d'uns arbres que potser també generen algunes molèsties. Així doncs, convé "explicar els canvis de gestió en la vegetació perquè s'entenguin no com una deixadesa sinó com a elements imprescindibles per a una nova ciutat més verda i saludable".

Dina Alsawi ha fet èmfasi en la gestió sostenible de la vegetació que porta a terme el Servei de Parcs. L'AMB es basa en la premissa que els parcs metropolitans ofereixen un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones, ha afirmat. Seguint aquest full de ruta, el Servei de Parcs de l'AMB ha implementat un conjunt de criteris per millorar cada tipologia de vegetació: arbres, plantes arbustives i cobertes herbàcies.

Aquesta gestió sostenible té com a objectius disposar d'arbres grans, sans i segurs; potenciar la diversitat d'espècies i el respecte pel seu port natural i la seva floració i fructificació, i fomentar la presència de prats florits en les cobertes herbàcies. "Es fan segues selectives als prats florits i se'n respecta el cicle natural, fet que en potencia la floració i això enriqueix el banc de llavors, que alhora esdevé una atracció per als pol·linitzadors com les abelles", ha detallat.   

A més, també ha destacat la naturalització de les làmines d'aigua o llacs i la creació de jardins de papallones i de plantes remeieres.

Finalment, Isabel Martín, ha exposat el Pla de millora de la biodiversitat de l'AMB, que es va presentar el 2018. Aquest document recopila un conjunt de solucions basades en la natura i integrades dins la gestió i el manteniment d'aquests espais públics. Aquest full de ruta proposa 27 accions per implementar als parcs, 21 a les platges i 18 actuacions enfocades a l'educació ambiental i a la ciència ciutadana.

Isabel Martín també ha fet referència a l'estudi científic del 2019 per analitzar la gestió sostenible dels prats florits dels parcs metropolitans, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Regionals Metropolitans (IERMB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). A banda, ha mencionat el Visor de fauna de l'AMB, una de les eines que permet fer observació i seguiment de la biodiversitat en parcs i platges metropolitans.

Finalment, Martín ha afirmat que una de les lliçons apreses durant aquesta pandèmia és la importància de la biodiversitat, ja que contribueix a la salut i al benestar de les persones. La diversitat d'espècies propicia ecosistemes més equilibrats i, alhora, actua com una barrera de protecció que evita que moltes malalties infeccioses puguin arribar a les persones.

Publicacions relacionades

Prova: $provaURL