Àrea Metropolitana de Barcelona

"L'Àrea Metropolitana de Barcelona té el repte d'esdevenir una institució amb ànima, capaç d'aportar intel.ligència i reflexió en l'ordenació i desenvolupament del seu territori". Amb aquest plantejament, Antonio Balmón, vicepresident executiu de la institució, va obrir ahir l'acte formal de llançament dels treballs d'elaboració del Pla director urbanístic metropolità (PDU).

El primer pas en el procés de redacció del PDU que ara s'inicia va tenir la forma d'un workshop celebrat ahir al Citilab de Cornellà en el que varen prendre part activa un centenar de tècnics i experts urbanistes, arquitectes, enginyers, economistes, juristes i ambientalistes.

Prevista a la Llei de constitució de l'AMB, el PDU és una nova figura del planejament urbanístic general però arrelada en una llarga experiència urbanística, de la qual forma part destacada el Pla general metropolità d'ordenació urbana de 1976, conegut generalment com a PGM.

En el marc d'un primer torn d'intervencions d'experts que va conduir Ramon Torra, gerent de l'AMB,  el catedràtic de la UAB Joan Subirats va descriure els canvis en el marc polític i social que constituiran el nou context que haurà de tenir en compte el PDU.

Subirats va remarcar que els canvis en els valors vigents –i la velocitat d'aquests-, les incerteses i les diversitats, i les noves tensions socials derivades de la globalització i la crisi fan difícil imaginar les respostes que caldrà donar des de les polítiques públiques.

El secretari general de l'AMB, Sebastià Grau, va plantejar una sèrie de reflexions com a jurista expert en urbanisme amb una llarga trajectòria professional a les administracions públiques. Va destacar que, avui, el planejament urbanístic ha d'apuntar a nous objectius (per exemple, la competitivitat de la ciutat metropolitana) per als quals no són adequats els instruments tradicionals. Grau va defensar la necessitat de buscar, amb el PDU, l'eficiència admninistrativa i la simplificació dels procediments. El nou planejament metropolità, va concloure, donarà plena virtualitat a la governança metropolitana i aportarà noves solucions dins del marc legal.

La contribució de Ramon Folch es va centrar en les noves exigències de la cultura ambiental que haurà d'enfrontar el PDU i que no tenien una vigència apreciable quan es va aprovar el PGM. Va subratllar els conceptes d'incertesa i canvi com a factors que havien substituït els elements tradicionalment considerats estables i que ara feien molt més arriscat l'esforç de planificació. Va posar de relleu que alguns dels fenòmens que haurà de tenir en compte el PDU es produeixen més enllà del territori metropolità estricte i, des d'una altra perspectiva, va apuntar també que "les qüestions ambientals no s'han de limitar als espais no urbans".

"El PGM és un pla anatòmic. El PDU haurà de ser un pla fisiològic", va concloure Folch.

L'arquitecte Josep Parcerisa, professor de la UPC, va fer una revisió a fons de l'experiència de les modificacions del PGM des de la seva aprovació fa trenta-set anys.  Va destacar en particular com les que va qualificar de "mossegades" havien tendit a concentrar-se en la zona del pla i dels deltes, però va jutjar molt positivament la tasca urbanitzadora de transformació que el PGM havia permès fer en uns territoris litorals que les visions tradicionals conservadores donaven per pràcticament perduts. Parcerissa va plantejar també la conveniència que el nou planejament recuperés la competència sobre el metro i el ferrocarril suburbà que sistemàticament ha quedat fora de les jurisdiccions local i metropolitana. 

Joan Busquets, catedràtic d'Urbanisme a la Harvard University, va descriure alguns dels trets i tendències més destacables de la cultura urbanística actual i la necessitat de consolidar el model de ciutat compacta propi del Sud d'Europa evitant, així, les derives privatistes i les seves conseqüències negatives. Busquets va posar sobre la taula el repte d'entendre el sentit de les modificacions que el PGM ha sofert durant els seus anys de vigència i la necessitat d'assegurar la legitimitat social del planejament, la seva capacitat de racionalització del creixement i, sobretot, d'una certa capacitat redistributiva. Busquets va deixar clar que avui podem tenir desenvolupament econòmic sense creixement físic, i va apuntar que el PDU haurà d'oferir possibilitats, més que no limitar-les, amb un nivell gran de llibertat en les formes.

La jornada de reflexió es va completar a la tarda amb uns grups de debat que varen permetre a tots els experts assistents fer la seves aportacions específiques.

El procés de preparació del PDU prosseguirà amb la realització de nous seminaris i workshops especialitzats als que s'invitarà a participar experts d'altres disciplines i que es desplegaran durant tot l'any que ve i la primera part de 2015.

El desenvolupament dels treballs de redacció del nou PDU s'estructurarà entorn de tres línies principals.

El procés de redacció pròpiament dit  serà assumit directament pels serveis tècnics de l'AMB que comptaran amb un equip de suport adequat. Una línia complementària de suport que endegarà una feina sistemàtica de  recuperació, actualització i redacció de nous documents de base, dirigida a afinar el diagnòstic i a aportar materials significatius al grup que elaborarà el PDU.

Finalment, una línia dita de seguiment de la que forma part el workshop celebrat ahir es configurarà a partir d'unes sessions de participació i debat  que es completaran amb seminaris, presentacions, conferències i altres accions anàlogues.

L'AMB s'ha proposat l'objectiu de disposar de l'Avanç del PDU cap al mes de maig de 2015, coincidint amb el final de l'actual mandat municipal.

Les diverses intervencions en el workshop varen posar de manifest l'extraordinària rellevància que ha tingut el PGM com a instrument urbanístic però també l'alteració substancial que ha registrat com a conseqüència dels centenars de modificacions a que ha estat sotmès per anar fent front a les necessitats canviants de la societat i del territori.

Es va posar de relleu, per exemple, que el PGM es va dissenyar amb un dependència molt clara de les infraestructures i que el PDU haurà d'identificar unes altres referències i paradigmes.  El nou instrument haurà de ser més un pla per a la transformació que per a la urbanització tenint en compte la caiguda dràstica en la superfície pendent d'urbanitzar.

Es va apuntar en aquest sentit que era fonamental que el nou PDU pugui combinar una autèntica eficàcia normativa amb un determinat grau de flexibilitat que permeti unes adaptacions raonables a les realitats canviants.

D'altra banda, el PDU es desplegarà en el marc d'una nova AMB de 36 municipis que, tot i ser continuadora de l'anterior, ha ampliat el seu àmbit territorial i competencial.

Premsa AMB
617.988.990
93.506.93.78
mverbon@amb.cat