Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: jojaranzo
Anglès: hornbeam

Arbre que arriba a mesurar 15-25 m d'alçària, rarament 30 m, amb un tronc erecte.

L'escorça és llisa, verdosa, grisenca, fins i tot als exemplars vells: s'assembla a la del faig, però té sovint costelles i està acanalada verticalment.

Disposades a les tiges de manera alterna, de 5-10 cm de longitud, amb marges doblement serrats, el revers amb nervis prominents i quasi paral·lels i semblants a les de l'om, però no són tan asimètriques a la base.

És una planta monoica. Tant les flors masculines com les femenins s'agrupen en aments. Les femenines tenen bràctees, estructures semblants a fulles, amb tres lòbuls, que protegeixen el fruit fins el moment de la dispersió, a la tardor. Els aments masculins apareixen al mateix temps que les fulles noves i se situen en les branques de l'any anterior. En canvi, els aments femenins apareixen més tard i al final de les branques que han crescut aquell any.

Petita nou allargada, de 7 a 8 mm de longitud. Les llavors freqüentment no germinen fins a la primavera del segon any.

Natiu de l'oest i el centre d'Europa, s'estén fins a l'oest de Rússia i Ucraïna. Absent a Catalunya, arriba al Pirineu francès, prop de la Vall d'Aran. Molt rar al nord de Navarra.

La fusta, blanca, densa, s'ha usat per a la fabricació de pasta de paper, peces de pianos, parquets, tacs de billar, etc. També se n'obté carbó vegetal, pasta de paper, etc. Molt emprada com a espècie ornamental i arbre viari.