Balanç total del temporal Glòria

| Tema: Playas, Residuos

S'ha recollit més d'1.000.000 de kg de residus, una quantitat superior al total de residus recollits el 2019

Platja residus plàstics

Una de les conseqüències més destacables del temporal Glòria a les platges metropolitanes ha estat la gran quantitat de residus i restes vegetals que han arribat a la sorra. Després d'aquest episodi, s'han recollit un total d'1.230.000 kg de residus amb equips i maquinària de reforç que han calgut per l'excepcionalitat de les circumstàncies. Aquesta xifra supera la dels residus recollits durant tot el 2019 sencer.

Del total de residus, gairebé 500 tones són canyes, elements vegetals i troncs que es van poder separar i van ser valoritzats en una planta de compostatge de l'AMB.

La platja més afectada va ser la de Sant Adrià de Besòs, ja que aquest tipus de fenomen s'agreuja perquè el riu Besòs arrossega restes fins al mar, que després tornen i s'acumulen a la platja. També ha estat elevada la quantitat de residus recollida al Prat de Llobregat, Badalona i Montgat. En menor quantitat, tot i que també important per l'extensió de les platges del Delta, hi ha hagut molts residus a Viladecans, Gavà i Castelldefels. En aquests casos, els residus provenien d'aigües pluvials, rieres i torrents del riu Llobregat.

Es va activar el protocol tradicional de gestió de residus, però també han estat moltes les accions que s'han dut a terme o s'han engegat durant els darrers mesos per fer més sostenible la gestió integral de les platges, a través de la valorització ambiental de les restes que ens porten els temporals: reduir la petjada de carboni, millorar la biodiversitat, etc.

El temporal Glòria ha estat el més intens dels últims 20 anys, i va tenir afectacions molt importants a l'espai públic metropolità, especialment a les platges, amb onatges de fins a 7 metres i vent sostingut durant dies, pluges superiors als 150 mm i ventades de més de 100 km/h. Les conseqüències més destacables van ser la mobilització d'una gran quantitat de sorra a totes les platges, la inundació de les platges fins als passeigs marítims, la inundació d'una part important dels sistemes dunars i els nombrosos danys en mobiliari i equipaments. 


Restes vegetals als espais dunars

A les zones dunars de les platges del Delta del Llobregat s'han retirat plàstics i altres residus d'origen antròpic que van arribar a causa del temporal. S'han recollit manualment i mirant de trepitjar al mínim possible la vegetació per tal de preservar aquests espais de gran valor ecològic. El que no s'ha retirat són les restes de canyes o restes vegetals amb l'objectiu que puguin actuar com a protecció dels sistemes dunars, reforçant així la retenció de la sorra i fent el sistema més resistent davant de futurs temporals. Per tal d'explicar a la ciutadania aquesta gestió més sostenible, s'han col·locat cartells d'informació al llarg de les zones dunars on s'ha produït aquesta acumulació. 

Refugis de biodiversitat

Amb l'onatge, també han arribat troncs de grans dimensions que ha calgut gestionar. Alguns d'aquests troncs han estat traslladats des de la vora del mar fins a les zones dunars, ja que hi poden aportar nous hàbitats i afavorir la presència de diferents grups faunístics, millorant així la biodiversitat dels sistemes dunars. Igual que les restes vegetals que deixem a les dunes, aquests elements també poden formar part del sistema dunar i són refugis de biodiversitat. Aquests refugis hi aporten estructura i nínxols ecològics escassos en els sistemes dunars i, per tant, són uns punts molt interessants que també es tenen en compte en el Pla de millora de la biodiversitat dels parcs i les platges metropolitans.

Restes de posidònia a la platja de Badalona

Amb el temporal i el posterior onatge, també van arribar a la platja de Badalona una altra tipologia de residus orgànics: restes de plantes marines, concretament posidònia, que es van dipositar al trencant d'ones. Aquestes restes vegetals no es consideren un residu, sinó un element més del sistema mar-platja i, per tant, s'ha optat per deixar que les restes segueixin el seu cicle a la sorra, ja que atenuen la força de les ones i retenen la sorra de la platja.

Prova pilot de trituració i soterrament de canyes

La platja del Fòrum de Sant Adrià va ser la més afectada per l'arribada de gran quantitat de canyes, brancam i soques d'arbres. En aquest cas es va aprofitar per dur a terme una prova pilot encaminada a millorar la gestió d'aquest tipus de residu.

La prova pilot va consistir a triturar in situ canyes, troncs i restes vegetals amb una trituradora de martell. Amb la trituració, o capolament, s'aconsegueix reduir la mida dels residus per poder incorporar-los i que els assimili més fàcilment el sistema de platja. Un cop triturats, es va delimitar una superfície de 50 m2 i es van enterrar a la sorra, a 40 cm de profunditat, un total de 18 m3 de les restes triturades.

Els principals objectius de la mesura eren reduir la petjada del carboni, perquè s'ha reduït el transport del residu des de la platja fins a la planta de tractament, incorporar a l'ecosistema de la platja part del material que hi arriba de manera natural i observar si es tracta d'una actuació compatible amb l'ús i gaudi dels usuaris de la platja.

Neteja manual a les platges ZEPA

Seguint en aquesta línia de gestió sostenible de residus, una altra acció que s'ha dut a terme i que ja es desenvolupa des de fa anys d'acord amb els diferents municipis i el Consorci del Delta del Llobregat, és la neteja manual de les platges que formen part de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Aquestes són la platja de l'Estany de Gavà, les platges de la Pineda de Cal Francès i la del Remolar de Viladecans i les platges del Remolar i la Roberta del Prat de Llobregat.

A la platja de la Pineda de Cal Francès i del Remolar no es fa neteja mecànica. Durant tot l'any, la neteja és manual i es retiren només sòlids inorgànics i perillosos, deixant sempre els residus vegetals a la sorra ja que afavoreixen l'alimentació de petits crustacis i aquests a la vegada afavoreixen la presència del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).*

A la resta de platges ZEPA esmentades, i que els usuaris freqüenten més intensivament, es fa una neteja exclusivament manual durant el període de cria del corriol camanegre comprès entre l'1 de març i el 31 de juliol. La resta de l'any es fa també una neteja mecanitzada amb el pas de la garbelladora per tal de fer compatible l'ús intensiu amb la conservació del medi ambient. 

*El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és una espècie nidificant en algunes platges de Catalunya. Està catalogada com a vulnerable (VU) en funció del projecte de Decret 2010 del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya.

Documentos relacionados