Producción
El área metropolitana de Barcelona es una zona densamente urbanizada donde la producción d'aliments ocupa el 6 % del territori, bàsicament amb el conreu de fruites i hortalisses. La ramaderia hi té menys pes (amb 315 explotacions) i la pesca és testimonial. Com a resultat, cada any s'hi produeixen 38.752 tones d'aliments d'origen agrícola, 3.181 tones de pesca i 4.238 unitats ramaderes.
Tot i que en conjunt el pes del sector primari és petit, l'àrea metropolitana de Barcelona compta amb un dels millors exponents d'agricultura periurbana (l'agricultura que es desenvolupa al voltant de les ciutats), responsable en part dels aliments que es consumeixen a la zona: el Parc Agrari del Baix Llobregat.
La pagesia metropolitana també s'estén per Collserola, la serralada de Marina i les muntanyes del Baix Llobregat. En aquests casos amb explotacions més petites i amb una agricultura també molt lligada a les ciutats dels voltants. En conjunt, els principals aliments que es conreen al territori metropolità són la carxofa, el tomàquet, la patata, l'ordi, la vinya i les cireres.
L'interès creixent pel medi ambient i per una alimentació més sana ha empès part de la ciutadania a interessar-se pels horts urbans: s'han creat espais de conreu en solars buits enmig de les ciutats, cada cop hi ha més escoles que mantenen el seu hort, els municipis creen horts comunitaris i les verdures i hortalisses es multipliquen en molts balcons particulars.
Espais productius
L'àrea metropolitana de Barcelona manté un patrimoni agrari periurbà de gran valor estratègic i multifuncional, que malauradament no està exempt de pressions urbanes i altres dinàmiques d'escala més global.
Una de les amenaces principals per mantenir el patrimoni agrari periurbà és la forta pressió urbanística, causada per la proximitat del sistema urbà. Des de mitjans de la dècada de 1950 i fins a finals de la primera dècada del segle XXI s'ha destruït el 78 % de la superfície agrària: s'ha passat d'unes 24.600 hectàrees el 1956 a unes 5.400 el 2009.
Per protegir els conreus del delta del Llobregat i dinamitzar les xarxes de consum de proximitat des de les polítiques públiques, a principis de la dècada dels noranta es va crear el Parc Agrari del Baix Llobregat. Amb els mateixos principis es van reconèixer, més tard, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc de la Serralada de Marina.
Agricultura i ramaderia
L'activitat agrícola i ramadera té un valor estratègic per a la producció d'aliments, el manteniment del cicle natural de l'aigua i la prevenció de riscos naturals. L'objectiu és mantenir una producció metropolitana que garanteixi el desenvolupament sostenible.
L'agricultura professional, que representa el 8,5 % de la superfície metropolitana, conviu amb altres tipus d'agricultura d'autoconsum, com horts a precari, horts urbans de promoció municipal i horts comunitaris. Els aliments que més es conreen són les hortalisses (72 %), els fruiters i l'arbrat mixt (24 %), la vinya (2,1 %) i l'olivera (1,6 %).
Malgrat la reducció de terrenys i del nombre de treballadors, actualment a l'àrea metropolitana la mà d'obra dedicada al treball agrari és d'unes 1.500 persones.
L'agricultura professional destaca per la seva funció en el manteniment dels serveis ecosistèmics i la producció d'aliments. Al territori metropolità s'hi reconeixen quatre àrees:
- Parc Agrari del Baix Llobregat (2.264 ha agrícoles).
- Parc de la Serralada de Marina (20 ha agrícoles).
- Parc de la Serra de Collserola (413,6 ha agrícoles).
- Muntanyes del Baix
La ramaderia es reparteix entre 315 explotacions, amb clar predomini de cavalls, seguits de cabres, ovelles, gallines i pollastres, la majoria dels quals es troben al Parc Agrari del Baix Llobregat.
La pesca és residual: representa un 12 % del volum total de Catalunya, i es duu a terme a través de la Confraria de Pescadors de Barcelona.
-
Parc Agrari del Baix Llobregat
3.348,02 ha repartides entre 14 municipis conformen aquest espai, que és el centre neuràlgic de l'agricultura de l'àrea metropolitana de Barcelona. Està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, i en formen part Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.
Gestionat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat (Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Generalitat de Catalunya, els 14 ajuntaments que formen part del Parc i la Unió de Pagesos), és un espai agrícola amb projecte propi on hi treballen més de 1.200 persones, la gran majoria agricultors professionals.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un espai agrícola d'alt valor productiu, ecològic i social gràcies al fet que compta amb bones condicions climàtiques i d'aprovisionament d'aigua. El 45 % de les terres són de propietat i el 55 % estan en règim d'arrendament.
La carxofa és el producte estrella del parc (405 ha), seguida del tomàquet (188 ha). També destaquen els conreus de patata (142 ha), coliflor (132 ha), préssec (114 ha), fava verda (111 ha), enciam (99 ha), bleda (97 ha) i ceba (87 ha).
Els aliments que produeix el Parc Agrari del Baix Llobregat es comercialitzen bàsicament a través de Mercabarna (70 %), tot i que hi ha un 30 % de la producció que arriba a la ciutadania mitjançant canals de venda directa (venda en línia, mercats, cooperatives). -
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
La serra de Collserola pertany a la Serralada Litoral Catalana. Ocupa una superfície d'11.000 ha, s'estén entre els rius Besòs i Llobregat i recorre nou municipis: Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.
Tot i que Collserola gaudeix de protecció oficial des del 1953, no va ser fins l'any 2010 que la Generalitat de Catalunya va declarar 8.000 ha com a parc natural.
Històricament, l'agricultura i la ramaderia han estat les principals activitats humanes a la serra de Collserola, però a partir de finals del segle XIX, amb la crisi de la fil·loxera, en va començar el retrocés. Els últims 50 anys la superfície agrària del parc ha disminuït, del 21 % al 4,19 %, però darrerament diversos agents socials vinculats a Collserola han començat a unir esforços per capgirar la tendència i promoure la recuperació de l'activitat agropecuària.
Actualment, l'agricultura i la ramaderia de la serra es reparteixen entre 20 explotacions. La majoria són de dimensions reduïdes, fet que es tradueix en un volum de producció d'aliments baix, tot i que de qualitat, i en gran mesura ecològic. Els arbres fruiters i les hortalisses són els principals productes que s'hi conreen, seguits de l'olivera i la vinya.
Amb la posada en marxa del projecte Alimentem Collserola! Promoció de la Transició Agroecològica a Collserola, l'any 2018, s'estan promovent sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles, així com la reactivació de l'activitat agropecuària en l'àmbit d'influència del parc.
I des de l'octubre del 2015, el xai, el tomàquet mandó, la mel, les cireres, el vi i les mandarines produïdes al Parc es comercialitzen amb el distintiu de marca de qualitat Producte de Collserola.
Enllaços relacionats
Alimentem Collserola! Promoció de la Transició Agroecològica a Collserola
Catàleg de productors del parc
Producte de Collserola -
Parc de la Serralada de Marina
La serralada de Marina ocupa la part sud de la serra de Marina, entre el massís de Sant Mateu i el riu Besòs. Té 4.000 hectàrees de superfície, 3.032 de les quals formen part del Parc de la Serralada de Marina, amb un pla especial aprovat el 2002. El gestiona el Consorci del Parc de la Serralada de Marina i comprèn els municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet i Tiana.
Actua com a espai verd, educatiu i de lleure dins de l'àrea metropolitana de Barcelona, i l'agricultura hi és residual, arran de l'abandonament sofert a partir de la segona meitat del segle XX (traduït en una recuperació important del mantell vegetal). Malgrat tot, 240 hectàrees estan qualificades com a sòls agrícoles. La meitat corresponen a vinya i la resta a horts, farratges i cereals, sense oblidar la importància econòmica del conreu intensiu de flor i planta ornamental. La ramaderia és una activitat poc rellevant i en regressió.
Avui, molts sòls agrícoles tradicionals corresponen a zones periurbanes, de rendibilitat i viabilitat difícils i sotmesos a una pressió urbanitzadora molt forta. -
Muntanyes del Baix
És un projecte en què 16 municipis del Baix Llobregat (Begues, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, Martorell, Pallejà, la Palma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Viladecans) i el Consell Comarcal del Baix Llobregat es coordinen i comparteixen estratègia i accions per gestionar-ne l'espai agroforestal.
Les muntanyes del Baix es troben al marge dret del riu Llobregat, des dels nuclis urbans del delta del riu i el massís del Garraf-Ordal fins a les carenes que delimiten les conques de l'Anoia i el Llobregat. Són més de 120 km2, dels quals més de 10.000 ha corresponen a superfície forestal.
La proximitat amb els nuclis urbans que constitueixen aquesta zona origina un impacte positiu en la societat que hi resideix, per exemple amb l'aprovisionament de productes dels boscos i de les collites dels conreus.
També és positiu a l'hora de regular els cicles hidrològics i biogeoquímics: la vegetació dels vessants alts i mitjans de la serralada protegeixen el sòl contra l'erosió, fet que evita la pèrdua de nutrients i contribueix a laminar l'aigua de pluja i disminuir el risc de riuades a les valls baixes. La xarxa de torrents constitueix un drenatge natural que facilita la connectivitat biològica i les àrees boscoses actuen com a magatzems de carboni.
Pla d'accions de les Muntanyes del Baix (2019-2023)
Informe tècnic de les Muntanyes del Baix
Subir
Productes singulars
La carxofa i el pollastre pota blava del Prat de Llobregat, l'espàrrec de Gavà o la cirera de Torrelles de Llobregat són alguns dels aliments autòctons més destacats del territori metropolità. Des del 2011 al Parc Natural de Collserola s'hi ha recuperat el conreu del tomàquet mandó, originari de la zona.
Però el rebost d'aliments metropolitans amb alguna mena de reconeixement va més enllà, segons l'Inventari de productes de la terra del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural:
- Pollastre i capó del Prat: compten amb el segell d'indicació geogràfica protegida (IGP). Són animals de carn fina, poc greixosa i melosa.
- Carxofa del Prat: és l'hortalissa estrella dels camps del delta del Llobregat, amb més de 500 hectàrees. És suau, tendra i rica en vitamines del grup B.
- Espàrrec blanc de Gavà: és un fruit prim, saborós i lleugerament amarg.
- Cireres del Baix Llobregat: Sant Climent del Llobregat és la capital d'aquesta fruita dolça i de polpa ferma.
- Bledes del Baix Llobregat, sobretot de l'Hospitalet: són una de les verdures més consumides a Catalunya i una bona font de vitamines i nutrients.
- Porros del Baix Llobregat: menys coneguts que la carxofa i els espàrrecs, últimament aquesta hortalissa ha aconseguit fer-se una marca pròpia.
- Vins d'Alella: 550 ha amb denominació d'origen on sobretot s'hi elaboren vins blancs a partir de raïm pansa blanca, xarel·lo i garnatxa.
A més, des del desembre del 2016 al mercat hi ha els següents productes etiquetats amb el segell de la marca de garantia Producte de Collserola:
- Tomàquet mandó: és una varietat de tomàquet que des de fa generacions s'ha conservat a la masia Can Mandó de Collserola i que, en col·laboració amb la Fundació Miquel Agustí, s'ha recuperat des de 2011.
- Mandarines: Can Carlets és l'única explotació agrícola de mandarines de la Serra de Collserola. No es té constància de cap altre conreu de mandarines tan al nord ni tan a prop d'un gran nucli urbà com Barcelona.
- Cabrit: de raça Rasquera, són animals que viuen en llibertat i seguint criteris de producció agrària ecològica.
- Mel: La Rural i Melvida s'encarreguen de la mel de la serra, seguint els criteris de l'apicultura sostenible.
- Vi: Can Calopa de Dalt és l'única vinya de Barcelona, gestionada per la cooperativa L'Olivera, que treballa amb persones en risc d'exclusió social.
El pollastre i la carxofa del Prat, el tomàquet mandó de Collserola i el vins d'Alella també formen part de la Xarxa de Productes de la Terra.
Inventari de productes de la terra
Producte de Collserola
Xarxa de Productes de la Terra
Subir
Agricultura no orientada al mercat
L'horticultura ha aflorat els últims anys als municipis metropolitans. S'han multiplicat els horts fora dels espais destinats a l'agricultura productiva –l'anomenada agricultura informal–, un fenomen que es va iniciar als anys vuitanta del segle XX i que darrerament ha guanyat força. Es tracta de conreus que es duen a terme tant de manera individual com col·lectiva i que funcionen al marge de les normes urbanes i del mercat.
-
Horts a precari
A la metròpolis de Barcelona hi ha més de 250 hectàrees d'horts a precari: són parcel·les petites de conreus, dedicades a l'autoconsum de vegetals, que se situen al voltant de les zones urbanes com a resposta a una necessitat social d'alguns grups, sobretot com a activitat de lleure i per estar en contacte amb la natura.
També se'ls coneix com a horts informals perquè ocupen espais secundaris, suburbans, que han quedat lliures prop d'infraestructures viàries i ferroviàries o prop de les lleres dels rius (un 20 % es troba en aquesta situació), a les zones més pròximes a corrents d'aigua constants. No estan regulats normativament i solen incloure petites edificacions amb materials heterogenis i, sovint, reciclats.
Van proliferar als anys vuitanta del segle XX, però arran de la crisi econòmica del 2008 n'han continuat apareixent. Els solen iniciar i mantenir ciutadans de més de 60 anys amb molta relació amb el món rural, tot i que més recentment s'hi han incorporat nous perfils, més joves i amb motivacions mediambientals i agroecològiques.
Amb aquest nom també es coneixen alguns espais gestionats històricament per una comunitat de regants, però que no han estat regulats pels ajuntaments corresponents. En conjunt, la distribució dels horts a precari és desigual dins el territori metropolità, amb predomini a Ripollet i Montcada i Reixac.
La forta presència d'aquesta activitat va impulsar les primeres polítiques públiques d'implantació de zones regulades d'horts municipals. -
Horts municipals
Gairebé tots els municipis metropolitans han posat en marxa horts en espais públics de les ciutats amb l'objectiu de fomentar el valor social, educatiu i ambiental d'aquesta activitat. Així, actualment hi ha més de 20,850 hectàrees dedicades a aquesta funció. Solen estar en terrenys de titularitat pública i estan subjectes a una cessió temporal per a quatre o cinc anys als ciutadans que se n'ocupen. El 65 % dels terrenys ocupats per aquests horts corresponen a la qualificació de sòl no urbanitzable.
Per normativa són horts que només es poden dedicar al conreu hortícola i de plantes ornamentals, destinats a l'autoconsum de certs grups socials (gent gran, associacions, persones amb risc d'exclusió social, etc.) i el 71 % de la superfície ha d'estar dedicada a la producció agroecològica.
La primera experiència de regularització d'un hort urbà de promoció municipal a l'àrea metropolitana es va fer a Barcelona l'any 1986. L''Hort de l'avi' va néixer com una iniciativa veïnal autogestionada que l'Administració va acabar reconeixent el 1997, quan es va crear la xarxa d'horts urbans de Barcelona.
Fora de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Just Desvern va ser pioner entre la resta de municipis de l'AMB: el 1995 va crear Can Cardona, una zona d'horts municipals amb un funcionament semblant al model de Barcelona.
Durant la primera dècada del segle XXI, coincidint amb el boom immobiliari, es van succeeir iniciatives d'horts de promoció municipal.
Horts municipals
Enllaços relacionats
Llista d'horts urbans metropolitans -
Horts comunitaris
Són terrenys petits, normalment situats en zones urbanes destinades a la producció hortícola amb finalitats d'autoconsum i provinents d'iniciatives socials. Són espais autogestionats, en espais no utilitzats (públics o privats) en zones urbanes (sobretot solars abandonats).
A banda de l'activitat hortícola pròpiament dita, es caracteritzen per centrar-se en la creació de llaços comunitaris i en el desenvolupament local mitjançant activitats de formació i autoocupació. Són horts que solen aparèixer arran de processos d'ocupació, tot i que en alguns casos s'ha arribat a acords amb els propietaris dels espais.
Espais com Can Masdeu, els Jardins del Pou de la Figuera i alguns projectes del Pla BUITS de l'Ajuntament de Barcelona són exemples de les característiques dels horts comunitaris.
Així doncs, són horts ubicats en zona urbana o suburbana, amb finalitat d'autoconsum, amb diferents tipus de relació amb l'Administració.
Pla BUITS -
Horts individuals al jardí
Són terrenys productius ubicats en jardins o patis privats dels habitatges. La titularitat és privada, no està regulada, solen ser de dimensions reduïdes i els productes obtinguts són per a l'autoconsum i l'oci.
Els balcons també són espais que s'han habilitat per a la plantació d'hortalisses en testos, taules de cultiu i, darrerament, amb estructures hidropòniques.
Subir