Àrea Metropolitana de Barcelona

Espais productius

• Parc Agrari del Baix Llobregat

  Professional, viable, competitiu, innovador i preocupat per la sostenibilitat ambiental: així és com es defineix el Parc Agrari del Baix Llobregat, on se situa un dels sòls agronòmicament més fèrtils de tota la comunitat catalana, que permet produir una gran varietat de conreus d’horta i fruiters.

  Les 3.473 hectàrees repartides entre 14 municipis conformen aquest espai, que és el centre neuràlgic de l’agricultura de l’àrea metropolitana de Barcelona. Està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, i en formen part Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. 

  La situació estratègica que té dins de l’àrea metropolitana de Barcelona fa que sigui de vital importància per a l’abastiment d’aliments a la ciutat, ja que els productes són d’origen local i permeten reduir la petjada ecològica. Aquest fet remarca la importància de conservar-lo i gestionar-lo adequadament. A més, l’espai és una suma entre parc agrari i parc natural, fet que només es dona a aquesta regió i li atorga una importància agronòmica i ambiental molt important. Es tracta del pulmó verd de la ciutat de Barcelona, en què l’activitat agrària afavoreix la preservació dels ecosistemes agroambientals.

  Gestionat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat (Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Generalitat de Catalunya, els 14 ajuntaments que formen part del Parc i la Unió de Pagesos), és un espai agrícola amb projecte propi on treballen més de 1.200 persones, la gran majoria agricultors professionals, i s’hi produeixen aproximadament 35.500 tones/any d’horta i fruites.

  Té un alt valor productiu, ecològic i social gràcies al fet que compta amb bones condicions climàtiques i d’aprovisionament d’aigua: disposa de l’aportació del riu Llobregat, l’aqüífer de la Vall Baixa i el delta, a més de fer servir aigua regenerada. El 45 % de les terres són de propietat i el 55 % estan en règim d’arrendament.

  La carxofa és el producte estrella del parc (entorn de 400 hectàrees), seguida del tomàquet (entorn de 200 hectàrees). També destaquen els conreus de patata, coliflor, préssec, fava verda, enciam, bleda i ceba.

  Els aliments que produeix el Parc Agrari del Baix Llobregat es comercialitzen bàsicament a través de Mercabarna (70 %), tot i que hi ha un 30 % de la producció que arriba a la ciutadania mitjançant canals de venda directa (venda en línia, mercats, cooperatives).

  Enllaços relacionats
  Parc Agrari del Baix Llobregat

• Parc Natural de la Serra de Collserola

  La serra de Collserola pertany a la serralada Litoral Catalana. Ocupa una superfície d'11.000 ha, s’estén entre els rius Besòs i Llobregat i recorre nou municipis: Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.

  Tot i que Collserola gaudeix de protecció oficial des del 1953, no va ser fins a l’any 2010 que la Generalitat de Catalunya va declarar 8.000 ha com a parc natural.

  Històricament, l’agricultura i la ramaderia han estat les principals activitats humanes a la serra de Collserola, però a partir de finals del segle XIX, amb la crisi de la fil·loxera, en va començar el retrocés. Els últims 50 anys la superfície agrària del parc ha disminuït, del 21 % al 4 %, però darrerament diversos agents socials vinculats a Collserola han començat a unir esforços per capgirar la tendència i promoure la recuperació de l’activitat agropecuària.

  Actualment, l’agricultura i la ramaderia de la serra es reparteixen entre una vintena d’explotacions. La majoria són de dimensions reduïdes, fet que es tradueix en un volum de producció d’aliments baix, tot i que de qualitat, i en gran mesura ecològic. Els arbres fruiters i les hortalisses són els principals productes que s’hi conreen, seguits de l’olivera i la vinya.

  Amb el projecte “Alimentem Collserola! Promoció de la transició agroecològica a Collserola”, des de l’any 2018 s'estan promovent sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles, així com la reactivació de l’activitat agropecuària en l’àmbit d’influència del parc. Consisteix en una estratègia d’intervenció al territori que incorpora i articula tant els diferents tipus de coneixements i visions que tenen els agents locals com les qüestions socioeconòmiques, ecològiques i culturals. Mitjançant un procés participatiu ampli i transversal, s’intensifiquen els reptes i es dissenyen i s’implementen accions per millorar el sistema alimentari local. La producció agropecuària, el consum de proximitat i ecològic, l’educació agroecològica o el patrimoni agroalimentari són alguns dels àmbits que treballen al llarg del procés del projecte.

  I des de l’octubre del 2015, el xai, el tomàquet mandó, la mel, les cireres, el vi i les mandarines produïdes al Parc es comercialitzen amb el distintiu de marca de qualitat “Producte de Collserola”, que reconeix els productes agroalimentaris de qualitat, proximitat, garantia, territori, identitat i de temporada que es produeixen dins de l’àmbit del Parc.

  El Parc de Collserola disposa del Pla agropecuari, que té per objectiu la recuperació dels usos i aprofitaments agrícoles i ramaders i el seu desenvolupament de manera ordenada i compatible amb la protecció de l’espai natural i que afavoreixen la conservació de la qualitat ambiental i paisatgística del Parc. Amb el Pla es vol donar lloc a una planificació adequada per fomentar l’establiment d’una agricultura i una ramaderia econòmicament rendibles i ecològicament sostenibles. Això es vol aconseguir mitjançant directrius per tal de coordinar l’ordenació agropecuària d’aquest territori. Entre les seves línies d’actuació, en destaquen les següents:

  • Dirigir els mètodes de conreu cap a una agricultura respectuosa amb el medi i ecològica.
  • Potenciar la pastura controlada.
  • Dirigir les explotacions ramaderes cap a mètodes de producció ecològica.
  • Promoure una xarxa de comercialització i divulgació que mantingui la marca de garantia “Producte de Collserola”.
  • Afavorir la recuperació de varietats tradicionals i races autòctones.

   

  Enllaços relacionats
  Parc Natural de Collserola
  Alimentem Collserola! Promoció de la Transició Agroecològica a Collserola
  Producte de Collserola
   

   

• Parc de la Serralada de Marina

  La serralada de Marina ocupa la part sud de la serra de Marina, entre el massís de Sant Mateu i el riu Besòs. Es tracta d’un espai natural protegit de 3.157 ha situat entre els municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet i Tiana. El gestiona el Consorci del Parc de la Serralada de Marina.

  Actua com a espai verd, educatiu i de lleure dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, i l’agricultura hi és residual, arran de l’abandonament sofert a partir de la segona meitat del segle XX (traduït en una recuperació important del mantell vegetal). Malgrat tot, 240 hectàrees estan qualificades de sòls agrícoles. La meitat correspon a vinya i la resta a horts, farratges i cereals, sense oblidar la importància econòmica del conreu intensiu de flor i planta ornamental. La ramaderia és una activitat poc rellevant i en regressió.

  Avui, molts sòls agrícoles tradicionals corresponen a zones periurbanes, de rendibilitat i viabilitat difícils i sotmesos a una pressió urbanitzadora molt forta.
   

  Enllaços relacionats
  Parc de la Serralada de Marina

• Muntanyes del Baix

  És un projecte en què 16 municipis del Baix Llobregat (Begues, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, Martorell, Pallejà, la Palma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Viladecans) i el Consell Comarcal del Baix Llobregat es coordinen i comparteixen estratègia i accions per gestionar-ne l’espai agroforestal. Destaquen els seus valors vinculats als aprofitaments agrícoles, ramaders i forestals que han modelat el paisatge i els valors naturals (on hi ha més de 5.000 ha que són Xarxa Natura 2000). El projecte de les Muntanyes del Baix ha de contribuir a la dinamització de la gestió forestal, agrícola i ramadera. 

  Les Muntanyes del Baix es troben al marge dret del riu Llobregat, des dels nuclis urbans del delta del riu i el massís del Garraf-Ordal fins a les carenes que delimiten les conques de l'Anoia i el Llobregat. Són més de 120 km², amb més de 12.000 ha, de les quals més de 10.000 ha corresponen a superfície forestal.

  La proximitat amb els nuclis urbans que constitueixen aquesta zona origina un impacte positiu en la societat que hi resideix, per exemple amb l’aprovisionament de productes dels boscos i de les collites dels conreus.

  També és positiu a l’hora de regular els cicles hidrològics i biogeoquímics: la vegetació dels vessants alts i mitjans de la serralada protegeix el sòl contra l'erosió, fet que evita la pèrdua de nutrients i contribueix a laminar l'aigua de pluja i disminuir el risc de riuades a les valls baixes. La xarxa de torrents constitueix un drenatge natural que facilita la connectivitat biològica i les àrees boscoses actuen com a magatzems de carboni.

  Amb el Pla d’acció de les Muntanyes del Baix 2024-2030 es vol contribuir a fer de les Muntanyes del Baix un espai agroforestal més resilient i biodivers, on les activitats agrícoles hi siguin presents de manera efectiva.

  L’activitat agrícola és la principal activitat agrària que es fa a les Muntanyes del Baix. Gairebé un 10 % de la superfície són conreus, que han anat perdent presència com a terres conreables per l’increment de les masses boscoses. De l’activitat que s'hi desenvolupa, destaquen el cultiu de la cirera, de fruiters, d’oliveres i vinyes. L’orografia i l’escassetat d’aigua en aquesta zona limiten i dificulten l’activitat agrícola.

  La ramaderia es troba representada principalment per petites explotacions d’ovelles i cabres, ja que són els animals que poden aprofitar millor les condicions d’explotació d’aquesta zona.

  
  Pla d’acció de les Muntanyes del Baix (2024-2030)
  Informe tècnic de les Muntanyes del Baix  
  Economia agroforestal de les Muntanyes del Baix

  .

• Pesca

  La pesca és residual: representa entorn del 10 % del volum total de Catalunya, i es duu a terme a través de la Confraria de Pescadors de Barcelona. De fet, el sector pesquer és actualment l’única activitat econòmica classificada dins del sector primari que es fa a la ciutat de Barcelona. 

  Al mar es capturen al voltant de 100 espècies, entre les quals destaquen la gamba, l’escamarlà, la sardina, el seitó, el bonítol, la tonyina, el peix espasa, el rap, la maire, l’orada i el lluç, entre d’altres.

  El port de Barcelona compta amb 38 embarcacions censades, en les quals treballen 324 professionals de la pesca. Aquesta flota d’embarcacions es distribueix de la manera següent: 21 embarcacions de cèrcol, 15 d’arrossegament i 2 d’arts menors. Actualment, la major part de l’activitat es concentra en la de cèrcol.

  Confraria de Pescadors de Barcelona

Productes singulars

Agricultura no orientada al mercat

• Horts a precari

  A la metròpolis de Barcelona hi ha més de 250 hectàrees d’horts a precari: són parcel·les petites de conreus, dedicades a l’autoconsum de vegetals, que se situen al voltant de zones urbanes com a resposta a una necessitat social d’alguns grups, sobretot com a activitat de lleure i per estar en contacte amb la natura.

  També se’ls coneix com a horts informals perquè ocupen espais secundaris, suburbans, que han quedat lliures a prop d’infraestructures viàries i ferroviàries o a prop de lleres de rius (un 20 % es troba en aquesta situació), a les zones més pròximes a corrents d’aigua constants. No estan regulats normativament i solen incloure petites edificacions amb materials heterogenis i, sovint, reciclats.

  Van proliferar als anys vuitanta del segle XX, però arran de la crisi econòmica del 2008 n’han continuat apareixent. Els solen iniciar i mantenir ciutadans de més de seixanta anys amb molta relació amb el món rural, tot i que més recentment s’hi han incorporat nous perfils, més joves i amb motivacions mediambientals i agroecològiques.

  Amb aquest nom també es coneixen alguns espais gestionats històricament per una comunitat de regants, però que no han estat regulats pels ajuntaments corresponents.

  En conjunt, la distribució dels horts a precari és desigual dins el territori metropolità, amb predomini a Ripollet i Montcada i Reixac.

  La forta presència d’aquesta activitat va impulsar les primeres polítiques públiques d’implantació de zones regulades d’horts municipals.

• Horts municipals

  Gairebé tots els municipis metropolitans han posat en marxa horts en espais públics de les ciutats amb l’objectiu de fomentar el valor social, educatiu i ambiental d’aquesta activitat. Així, actualment hi ha més de 20.850 hectàrees dedicades a aquesta funció.

  Solen estar en terrenys de titularitat pública i estan subjectes a una cessió temporal per a quatre o cinc anys als ciutadans que se n'ocupen. El 65 % dels terrenys ocupats per aquests horts corresponen a la qualificació de sòl no urbanitzable.

  Per normativa són horts que només es poden dedicar al conreu hortícola i de plantes ornamentals, destinats a l'autoconsum de certs grups socials (gent gran, associacions, persones amb risc d'exclusió social, etc.) i el 71 % de la superfície ha d’estar dedicada a la producció agroecològica.

  La primera experiència de regularització d’un hort urbà de promoció municipal a l’àrea metropolitana es va fer a Barcelona l’any 1986. “L'hort de l’avi” va néixer com una iniciativa veïnal autogestionada que l’Administració va acabar reconeixent el 1997, quan es va crear la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona. Aquesta xarxa consisteix a cedir parcel·les entre 20 i 40 m² a persones jubilades de més de seixanta-cinc anys i a entitats de la ciutat mitjançant sortejos dins del districte on viuen.

  Fora de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Just Desvern va ser pioner entre la resta de municipis de l’AMB: el 1995 va crear Can Cardona, una zona d’horts municipals amb un funcionament semblant al model de Barcelona.

  Durant la primera dècada del segle XXI, coincidint amb el boom immobiliari, es van succeir iniciatives d’horts de promoció municipal. Avui dia, nombrosos municipis metropolitans ofereixen a la ciutadania i a les entitats locals la possibilitat de gestionar els horts municipals com per exemple l’espai d’horts del Pont Reixat (Sant Joan Despí), l’espai de Can Carletes (Santa Coloma de Cervelló), l’espai de Can Marí (Tiana), l’espai de Can Casanovas (Montgat) o l’espai d’horts de Can Mercader (Cornellà de Llobregat), entre d’altres.

  Enllaços relacionats
  Exemples d'horts urbans metropolitans

• Horts comunitaris

  Són terrenys petits, normalment situats en zones urbanes destinades a la producció hortícola amb finalitats d’autoconsum i provinents d’iniciatives socials. Són espais autogestionats, en espais no utilitzats (públics o privats) en zones urbanes (sobretot solars abandonats).

  A banda de l’activitat hortícola pròpiament dita, es caracteritzen per centrar-se en la creació de llaços comunitaris i en el desenvolupament local mitjançant activitats de formació i autoocupació. Són horts que solen aparèixer arran de processos d’ocupació, tot i que en alguns casos s’ha arribat a acords amb els propietaris dels espais.

  Espais com Can Masdeu, els Jardins del Pou de la Figuera i alguns projectes del Pla BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) de l’Ajuntament de Barcelona són exemples de les característiques dels horts comunitaris. Aquest Pla vol afavorir la implicació de la societat en definir i gestionar una vintena d’espais buits i integrar-los a la ciutat. Es preveu cedir l’ús de l’espai perquè es proposin usos i activitats temporals.
  Així doncs, són horts ubicats en zona urbana o suburbana, amb finalitat d’autoconsum, amb diferents tipus de relació amb l’Administració.

• Horts individuals al jardí

  Són terrenys productius ubicats en jardins o patis privats dels habitatges. La titularitat és privada, no està regulada. Solen ser de dimensions reduïdes i els productes obtinguts són per a l’autoconsum i l’oci.

  Els balcons i els terrats també són espais que s’han habilitat per a la plantació d’hortalisses en testos, taules de cultiu i, darrerament, estructures hidropòniques.