Àrea Metropolitana de Barcelona

Synopsis

La més completa i complexa, la més necessària i hospitalària, la més bella i generosa de les creacions de la història de la Vida és el bosc. Si poc, o res, del passat —tant el nostre com el de la Natura— té sentit sense les arbredes, encara menys futur tindrà el futur sense elles. Tanmateix, aquesta civilització ha consumat la seva imprudència més gran en arrencar-se del seu propi origen i devastar la gran llar de la vida, enverinant el fabricant de la transparència que respirem i abatin el creador de la fertilitat. Sosté l’autor, l’emboscat Joaquín Araújo, que cada arbre dempeus és un punt de suport per a aquesta humanitat malferida, per als aires trencats, per a la vivacitat en el seu conjunt, per fer front al desert, per combatre el soroll i la lletjor amuntegada que la pressa sembra a gairebé tots els racons. Res com els arbres per donar-nos pau i ajudar-nos a connectar amb la Natura i a retrobar-nos amb nosaltres mateixos. En aquestes pàgines es pot llegir una de les convivències més intenses amb les arbredes d’un dels nostres contemporanis. Molts dels millors moments de la vida d’Araújo, al llarg dels seus cinquanta anys d’emboscadura, són narrats aquí amb una bellesa i una emoció intenses. Sens dubte, perquè entenguem millor l’encert extraordinari de Federico García Lorca quan va escriure: «Poeta és Arbre».