Àrea Metropolitana de Barcelona

El ràpid increment de la població mundial, l’augment dels estàndards de vida i els avenços tecnològics provoquen un augment constant de la generació de residus sòlids urbans (RSU). La producció mundial actual de RSU representa aproximadament 2.000 milions de tones anuals, i s’estima que arribarà a 3.400 milions de tones l’any 2050. Concretament, el 2020 es van generar a la UE 225 milions de tones, de les quals 52 milions van anar a disposició finalista. L’abocament ha estat establert durant molt de temps com el sistema de tractament més comú per als RSU no classificats, a causa dels seus baixos costos d’explotació i de capital. No obstant això, la implementació de les normatives de la UE (Directiva 31/1999, Directiva 62/1994) i els esforços per assolir l’abocament gairebé nul han provocat que la taxa d’abocament a la UE hagi passat del 61 % el 1995 al 23 % el 2020, i s’espera que es continuï reduint.
 

Les plantes de tractament mecanicobiològic (TMB) poden generar una àmplia gamma d’emissions de compostos químics, principalment compostos orgànics volàtils (COV), amoníac i sulfur d’hidrogen, mentre s’hi tracten els residus municipals. La principal font d’emissió es deu a la degradació de la matèria orgànica per l’acció de microorganismes. 
El tractament de residus, com moltes altres activitats antropogèniques, genera COV, un tipus de substàncies químiques amb carboni (hidrocarburs, alcohols, èters, cetones, terpens...) que s’evaporen a temperatura ambient. S’estima que la concentració típica de COV en aquest tipus d’instal·lacions oscil·la entre els 3 i els 21 mg/Nm3, cosa que es tradueix en concentracions de pudor elevades i obliga a tractar aquests fluxos d’aire abans d’emetre’ls a l’atmosfera. 

A més dels COV, el diòxid de carboni (CO2) és un altre component gasós emès per les plantes de TMB. Aquest gas amb efecte hivernacle (GEH) antropogènic representa aproximadament el 82 % de les emissions totals de GEH a escala mundial, i es preveu que augmenti en els pròxims anys. Les recomanacions recents del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) insten de manera contundent a una reducció del 55 % en les emissions de CO2 abans del 2030 per tal de limitar l’escalfament global i assolir la neutralitat climàtica (zero emissions) l’any 2050 a Europa. En el cas concret del sector de la gestió de residus, es van emetre 2.926 milions de tones de CO2 l’any 2020.

Actualment, les tecnologies més emprades per tractar les emissions de COV d’aquestes instal·lacions són processos tèrmics (oxidació tèrmica regenerativa, RTO) i processos biològics (biofiltres, BF), que es poden combinar amb rentatge, condensació criogènica, adsorció o oxidació catalítica. Tot i que són tecnologies eficaces, com que han de tractar una gran quantitat de cabals d’aire també resulten altament costoses, presenten un gran consum energètic i generen una gran petjada de carboni.

És, doncs, en aquest context que neix el projecte LIFE ABATE, coordinat per la Universitat de Valladolid, amb l’estreta col·laboració de l’AMB (que va aportar la idea) i quatre entitats nacionals: Aeris Tecnologías Ambientales, SL; Kalfrisa, SAU; Universitat Politècnica de Catalunya i FCC Medio Ambiente. El projecte pretén demostrar la viabilitat d’un sistema innovador per tractar els aires procedents de les plantes de tractament mecanicobiològic (TMB) de residus de manera altament eficient i sostenible.

Es preveu que aquest projecte tingui una durada de 4 anys i disposarà d’un pressupost total de 3.246.062 €, cofinançats al 55 % per la Comissió Europea mitjançant el programa LIFE, 605.209 € dels quals seran gestionats directament per l’AMB.