Protocol de sostenibilitat per a les obres públiques metropolitanes: un camí cap a la descarbonització i la resiliència
| Tema: Espais públics urbans, Sostenibilitat
La presentació d’aquest protocol coincideix amb l’aprovació d’una nova normativa al Parlament Europeu que pretén reduir les emissions, incrementar l’eficiència energètica i impulsar la rehabilitació al sector de la construcció.
La missió principal és reduir el consum energètic i les emissions amb efecte hivernacle, reutilitzar i respectar el cicle natural de l’aigua, i promoure la biodiversitat, la salut i el confort.
19 criteris estableixen les mesures i els indicadors que s’han de complir en tots els projectes i obres per contribuir a assolir els objectius europeus el 2050.
L’AMB presenta el Protocol de sostenibilitat de projectes i obres públiques: una guia que recull en 19 criteris les mesures per mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos als seus efectes locals, que ja patim actualment, com la manca d’aigua o l’increment de les temperatures a l’estiu.
Aquesta guia, que des del 2021 ha estat en constant revisió gràcies a la seva implantació en diversos projectes pilot d’edificació i d’urbanització, fixa uns criteris ambientals amb unes ràtios i uns límits concrets per cada tipologia de projecte, per aplicar durant tot el procés de desenvolupament, des de la seva concepció fins a l’execució del projecte i de l’obra.
Els objectius principals del Protocol de sostenibilitat són els següents:
- Contribuir a mitigar el canvi climàtic limitant la demanda i el consum energètics, reduint les emissions de CO2 i fomentant les energies renovables.
- Millorar l’adaptació al canvi climàtic del territori metropolità reduint la demanda hídrica i promovent-ne la reutilització, i fomentant la biodiversitat vegetal i animal.
- Impulsar l’economia circular.
- Millorar la salut dels ciutadans de la metròpolis fomentant els espais verds accessibles, reduint l’efecte illa de calor i promovent la mobilitat sostenible
Albert Gassull, director de Serveis d’Espai Públic de l’AMB, afirma que “el Protocol de sostenibilitat per als projectes i les obres de l’AMB i l’IMPSOL va néixer per responsabilitat professional i institucional davant la crisi climàtica amb la voluntat de promoure la contractació pública verda dels projectes i obres que es liciten, i per dotar els tècnics amb recursos per donar resposta als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides en el context internacional de l’Agenda 2030. Es tracta d’una eina transversal amb una visió integral que permet avaluar l’impacte ambiental de les decisions que es prenen en tot el procés de concepció i execució de qualsevol actuació arquitectònica o d’enginyeria. Per això, el Protocol ja és imprescindible abans de començar a projectar –ja que hi ha decisions vitals que són prèvies al disseny– i ja no l’hem d’abandonar en cap moment. És una guia que, amb valors concrets, ens orienta cap a millorar la gestió dels recursos, avançar en la reducció de les demandes hídrica i energètica, limitar la petjada del carboni embegut i fomentar la biodiversitat, la mobilitat sostenible, les energies renovables i la renaturalització urbana; tot plegat per mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos-hi”.
Finalista als premis New European Bauhaus
El Protocol de sostenibilitat ha arribat a la final dels premis New European Bauhaus 2024. Es tracta d’un reconeixement al seu potencial per promoure la sostenibilitat i la inclusió en la lluita contra el canvi climàtic.
La ciutadania pot votar aquest projecte fins a finals de mes:
L’edifici La CIBA i el passeig de la Salzereda de Santa Coloma de Gramenet: dues obres públiques que s’han construït seguint aquests criteris
Edifici CIBA
A l’edifici La CIBA, que està certificat amb el segell verd de Green Council Building España, s’hi ha fet una rehabilitació integral de la qual destaquen els aspectes següents:
- Conservació o reutilització de tots els materials i elements constructius compatibles amb els usos i el funcionament de l’edifici. Això, juntament amb l’ús de materials d’origen local i que generen una baixa petjada de carboni, ha significat una important reducció de les emissions en aquesta fase, respecte d’una rehabilitació estàndard.
- Reducció del consum energètic anual generat per fonts no renovables en un 74,5 % respecte al seu estat inicial (abans de la rehabilitació), fet que suposa una disminució del 78,2 % d’emissions de CO2 equivalent.
- Generació d’energia mitjançant una pèrgola fotovoltaica a la coberta, que cobreix el 40 % de la demanda d’energia mitjana de l’edifici, i fins al 100 % a l’estiu.
- Manteniment de la biodiversitat:
- Protecció de la colònia d’orenetes de cua blanca, instaurada a la façana nord, i col·locació d’alguns nius artificials per potenciar-hi la nidificació.
- Instal·lació d’horts a la coberta.
- Llum i ventilació naturals. L’obertura del pati de la façana nord dota de llum i ventilació el soterrani de l’edifici. Això suposa una reducció de la demanda energètica i una millora del confort tèrmic.
Passeig Salzereda
El passeig de la Salzereda s’ha dissenyat pensant en un eix verd que s’incorpora a la Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana. Es tracta d’una intervenció que pretén augmentar l’efecte albedo del passeig, és a dir, la capacitat que tenen les superfícies de reflectir la radiació solar i, per tant, no absorbir tanta energia calorífica. Els aspectes més destacats són els següents:
- Mitigació de l’efecte illa de calor. S’augmenta l’efecte d’albedo i es milloren les condicions d’evaporació de les superfícies mitjançant:
- Materials amb poca capacitat calorífica.
- Generació d’ombra.
- Sols permeables.
- Diferents capes de vegetació.
- Reutilització d’elements existents al lloc. S’han aprofitat els enderrocs existents (formigó i prefabricats de formigó) com a subbases del paviment i com a graves per als sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS).
- Minimització de la demanda de consum energètic i generació d’energia renovable. S’ha reduït molt la demanda energètica gràcies al tipus d’enllumenat i a la incorporació de plaques fotovoltaiques.
- Reducció del consum d’aigua, tant en el procés d’obra com en el seu ús posterior. S’han seleccionat plantes adaptades a l’estrès hídric propi del clima mediterrani i s’han generat punts baixos de recepció d’aigua per dirigir-la a la zona de plantació de l’arbrat de ribera i arbustiva més herbàcia.
- Reaprofitament de l’aigua de pluja i utilització d’aigua freàtica. El reg es fa amb aigua que s’extreu de la xarxa freàtica del municipi. El sistema de recollida d’aigua permet aprofitar tota l’aigua de pluja. La permeabilitat del terreny, mitjançant parterres i paviments drenants, reté l’aigua perquè arribi a les plantes i l’aigua sobrant retorni al freàtic.
- Elecció de solucions constructives i materials durables, reciclats i reciclables. S’ha vetllat per la incorporació de productes amb ecoetiquetes (mobiliari urbà i paviments) i s’ha reduït la generació de CO2.
- Preservació de la infraestructura verda i potenciació de la biodiversitat en el context del riu Besòs.
- Promoció i millora de la mobilitat sostenible i l’accessibilitat. L’objectiu principal del projecte és la millora de l’espai com a lloc de passeig accessible: s’ha guanyat espai per a vianants i s’hi ha incorporat un carril bici i aparcaments per a bicicletes. En aquest sentit, el tram del passeig de la Salzereda ja forma part de la xarxa Bicivia.
Galeria de videos
Documents relacionats
- Fulletó informatiu del protocol de sostenibilitat
- VÍDEO: recurs (edifici CIBA)
- VÍDEO: Declaracions d'Albert Gassull, director de serveis d'Espai Pu?blic
- VÍDEO: Declaracions d'Eva Bernadi?, cap de Servei d'Innovacio?, Tecnologia i Sostenibilitat d'Espai Pu?blic
- FOTOGRAFIA: Reportatge complet | Albert Canalejo