Les entitats socials de la metròpolis són un referent en l'àmbit municipal gràcies a la seva llarga trajectòria

Tornar

La Taula del Tercer Sector i l'AMB publiquen el Baròmetre del Tercer Sector a l'àrea metropolitana de Barcelona. És la primera vegada que el Baròmetre posa el focus en la realitat de les entitats socials de la metròpolis de Barcelona. S'hi inclou un apartat sobre l'impacte de la Covid-19 en aquestes organitzacions


Les entitats socials de l'àrea metropolitana de Barcelona tenen una trajectòria més llarga que les del conjunt de Catalunya i la seva experiència els serveix per participar en la presa de decisions de les administracions públiques locals. Aquests són alguns dels resultats del Baròmetre del Tercer Sector, que s'ha presentat avui en la seva sisena edició –realitzada en col·laboració amb l'AMB– i que, per primera vegada, ha analitzat el perfil i l'activitat de les organitzacions socials de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Pel que fa a l'antiguitat, gairebé el 50 % (48,5 %) de les entitats actuals es va constituir abans de 1990, és a dir, fa més de 30 anys. Aquesta llarga trajectòria els ha permès conèixer en profunditat les característiques i els problemes socials del territori metropolità, i a dia d'avui són un referent tant per a la ciutadania com per a les administracions públiques. De fet, en l'àmbit municipal tenen un paper important en la presa de decisions. El 54,2 % de les entitats enquestades afirma que participa en la coproducció de polítiques amb els governs locals i en l'actualització de normatives o pressupostos. En municipis grans, aquesta participació és encara més comuna.

Altres aspectes analitzats pel Baròmetre mostren que les entitats socials presents al territori metropolità (excloent Barcelona) són un 7 % de les entitats socials catalanes i que atenen 224.000 persones.

Gràfic Distribució de les entitats per àmbits territorials


Els principals àmbits d'intervenció són l'educació en el lleure i els serveis educatius (28 %) i l'atenció psicosocial (24 %), mentre que els principals col·lectius atesos són els infants (28 %), les persones amb discapacitat (17 %) i la gent gran (14 %). Atenent al sexe, es constata que la incidència de la pobresa i les desigualtats és més elevada entre les dones, que són el 60 % de les persones ateses.

Pel que fa a la participació de les entitats en la presa de decisions de les administracions públiques, un 30 % de les entitats enquestades afirma que participen en alguna de les fases de coproducció de polítiques, activitats i serveis locals.

Com els ha afectat la covid-19?

Aquesta edició del Baròmetre inclou un capítol sobre l'impacte de la covid-19 en les entitats socials del territori metropolità durant la primera fase de la pandèmia (març – abril 2020).

La crisi socioeconòmica de la Covid-19 ha comportat un increment de les necessitats d'atenció a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Un exemple de l'impacte de la Covid-19 en les entitats socials de l'àrea metropolitana és l'anàlisi de persones ateses durant el mes de març del 2020 i la comparació amb l'any anterior: es veu com el març de 2020 es va atendre un 49,20 % més de persones que el març de 2019.


Gràfic amb les dades

L'emergència social derivada de la pandèmia ha agreujat molts dels problemes que ja existien i que s'han fet més visibles, com l'economia submergida, el sensellarisme o la pobresa estructural. Pel que fa als àmbits d'intervenció, els resultats del Baròmetre mostren que els que més han augmentat són els de necessitats bàsiques, xarxes i suport a entitats, acció cívica i comunitària i atenció psicosocial i/o rehabilitació.

En relació amb els col·lectius, l'atenció a les persones amb discapacitat i a les persones en situació de pobresa i exclusió són els que més han crescut, en un 90,4 % i un 56,9 %, respectivament.

El Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya analitza cada any la situació i l'evolució de les entitats socials catalanes i el seu impacte en la societat. Inclou dades d'organismes oficials (Idescat, HERMES de la Diputació de Barcelona i SIMBA-Sistema d'Indicadors Metropolitans de Barcelona), a més d'informació extreta a partir d'enquestes, entrevistes i grups focals qualitatius amb les entitats i persones expertes externes de diversos organismes (AMB, IERMB, etc.).

L'àmbit d'estudi de la darrera edició del Baròmetre és l'àrea metropolitana de Barcelona, una de les més grans d'Europa, i s'ha optat per no incloure-hi la capital catalana. Així doncs, l'anàlisi es fa sobre 35 dels 36 municipis que conformen l'AMB.

Documents relacionats

Prova: $provaURL