La Time Use Week d'enguany tractarà com la intel·ligència artificial pot erradicar la pobresa de temps
| Tema: Polítiques socials
Més 30 persones d’arreu del món expertes en IA, el món laboral, les cures, la innovació urbana, la democràcia o els usos del temps hi participen compartint el seu coneixement
La jornada de clausura de la TUW 2025 tindrà lloc dins el saló Bizbarcelona per abordar el potencial de la IA en el temps de treball amb tallers i conferències per a les pimes, els municipis i els emprenedors
Enguany, la TUW es descentralitzarà per tot Catalunya. Més de 40 empreses i organitzacions compromeses amb el dret al temps organitzaran actes en paral·lel sobre usos del temps

El 13, 14 i 15 d’octubre Barcelona acollirà la Time Use Week 2025, la Setmana dels Horaris i el Temps, que enguany celebra la seva onzena edició sota el títol El Dret al Temps en l’Era de la Intel·ligència Artificial.
L’actual organització del temps causa un gran malestar en la població que troba dificultats a equilibrar els diferents temps de la seva vida (temps de feina remunerada, temps de feina no remunerada o de cures, temps d’oci i participació, temps de descans). Aquesta situació agreuja negativament la salut física i mental, la productivitat i la felicitat de les persones.
La Time Use Week és l’esdeveniment internacional dedicat a la promoció i l’intercanvi de coneixement i casos d’èxit sobre les polítiques de temps, les eines clau a l’abast d’administracions i organitzacions per reduir les desigualtats causades per la pobresa de temps actual i construir una societat on el dret al temps estigui garantit per a tothom.
Seguint aquesta línia, la irrupció de la IA i, de manera més àmplia, els avenços tecnològics, plantegen un nou horitzó de possibilitats per abordar els reptes en la millora de l’organització dels usos del temps de cara a l’any 2050.
Per tractar aquesta qüestió, la Time Use Week 2025 proposa tres preguntes clau:
- La innovació tecnològica serà la palanca per erradicar la pobresa de temps i garantir el dret al temps com a dret de ciutadania l’any 2050?
- Com serà el nostre dia en termes de distribució de temps l’any 2050? Treballarem més o menys? Quant de temps tindrem «per a nosaltres»? I per a les cures?
- Quines solucions es poden proposar des de l’Administració pública, la societat civil i les empreses per assegurar que el 2050 el dret al temps sigui una realitat, tot aprofitant els avenços tecnològics?
Aquestes reflexions guiaran els debats, les converses i els tallers dels actes centrals que se celebraran el dia 13 a l’espai de l’Escola Industrial de Barcelona i el dia 15 en el marc del saló Bizbarcelona, on es posarà el focus en l’impacte de la IA en el temps de treball amb tallers i conferències per a les pimes, els municipis i els emprenedors.
Persones d’arreu del món expertes en IA, el món laboral, les cures, la innovació urbana, la democràcia, els usos del temps, etc., hi participaran per promoure el debat, des dels seus diferents camps de coneixement i experiència, per aconseguir una millora en l’organització social del temps. També comptarem amb els testimonis d’usuaris de polítiques del temps catalanes, així com les principals ciutats i regions del món referents en polítiques del temps: Barcelona, Estrasburg, Milà o Bogotà (actual Capital Mundial de les Polítiques del Temps).
Pobresa del temps a Barcelona: 32 %
L’enquesta Òmnibus de la ciutat de Barcelona publicada l’any 2024 ha conclòs que, igual que com a la majoria de ciutats de l’Estat, un 32 % de les dones i un 25 % dels homes pateixen pobresa de temps, és a dir, disposen de mitjana menys de 3 hores diàries per a activitats personals i de lleure, després d’atendre les obligacions laborals, domèstiques, de cura d’altres persones i satisfer les necessitats bàsiques. Concretament, les dones dediquen 2 hores diàries més a les tasques de cura que els homes. En conseqüència, un 78 % de les mares a Espanya afirma estar mentalment sobrecarregada i un 42 % patir ansietat, segons l’informe Estat de la Maternitat a Europea 2024, elaborat per l’organització Make Mothers Matter (MMM). A Europa, fins al 20 % de la població pateix pobresa de temps, i la xifra supera el 50 % en alguns països d’Amèrica Llatina.
Què diuen les tendències de futur sobre els usos del temps?
Temps i cures: segons previsions de l’ONU, el 2050 la població mundial arribarà als 9.700 milions i un 70 % viurà en ciutats, fet que accentuarà l’envelliment, hi haurà nuclis familiars petits a Europa i la necessitat de cures especialitzades. La tecnologia, els serveis professionals i les polítiques de conciliació seran clau per gestionar-ho.
Temps i treball: el món laboral viurà una automatització del 27 % dels llocs de feina segons l’OCDE. Aquest fet podria afavorir jornades més curtes, però amb riscos d’inestabilitat i precarització, sobretot en tasques administratives i de serveis. La tendència és que el teletreball i el treball híbrid es continuïn estenent —actualment al voltant del 30 % dels treballadors a la UE fa treball híbrid o teletreball parcialment (el nostre país té una implantació més baixa que a la mitja europea)— tot i que caldrà evitar-ne els efectes negatius sobre la salut mental i la vida personal i fomentar la desconnexió. Com diu un dels ponents que participarà en la TUW 2025, Ramon López de Mántaras Badia, haurem de fer “dieta digital”.
Temps i participació democràtica: la participació ciutadana digital podria créixer amb noves plataformes. No obstant això, per garantir una representativitat efectiva serà necessari superar diversos obstacles com la manca d’accés a internet, les escasses competències digitals i la baixa accessibilitat per a persones grans i amb discapacitat. Si la gent continua tenint la sensació de no tenir temps, o de tenir pobresa de temps, dificultarà la participació en línia i personal.
Temps i salut: la tendència és que les ciutats europees continuïn apostant per les cronocities, ciutats que posin els usos del temps al centre, que apostin per la proximitat i per models més sostenibles basats en el transport públic autònom, elèctric i compartit, i així mateix pel disseny d’espais urbans més saludables, amb mesures per al control del soroll, una millor regulació ambiental i una qualitat lumínica òptima, en línia amb la construcció de ciutats que afavoreixin el descans i el benestar com a pilars de la salut pública.
La Time Use Week 2025 arribarà arreu de Catalunya
Enguany, la TUW també es descentralitzarà per tot Catalunya amb l’objectiu que el debat, la reflexió i l’experimentació sobre una nova organització dels usos del temps més saludable, equitativa, eficient i sostenible arribin a tot el territori.
Administracions, empreses i organitzacions compromeses amb el dret al temps organitzaran actes en paral·lel sobre usos del temps (xerrades, cinefòrums, tallers per a infants i adults, reflexió sobre els usos del temps en els plens municipals metropolitans, etc.) i implementaran iniciatives transformadores per millorar els horaris dins el seu entorn (reduir la jornada laboral, flexibilitzar horaris, implementar eines de desconnexió digital, o avançar les hores de prime time dels mitjans de comunicació locals, etc.).
Durant la inauguració institucional de la Time Use Week 2025, Eva Menor Cantador, consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, ha recordat que “sabem com d’importants són les cures, un àmbit que encara recau majoritàriament en les dones i que genera desigualtats que com a societat hem d’abordar. Per aquest motiu, volem impulsar l’Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat, amb l’objectiu de garantir que totes les persones puguin conciliar la vida laboral, personal i familiar. Aquesta política s’emmarca en el compromís feminista del Govern de la Generalitat per avançar cap a una societat més justa, equitativa i sostenible. L’Agenda es fonamenta en reconèixer i redistribuir el temps de cura, promoure la corresponsabilitat entre homes i dones i garantir serveis públics que facilitin la conciliació”.
Raquel Gil, tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha declarat que “les tecnologies, especialment la IA, tenen i tindran un paper central la gestió del temps en l’entorn professional. La nostra tasca és impulsar polítiques públiques que facilitin la democratització digital i l’ús de la IA per al benestar de les persones. D’aquí que impulsem projectes com l’Acord Barcelona per l’Ocupació de Qualitat (ABOQ), que treballa en corresponsabilitat amb diferents actors per a la conciliació de les vides laboral, familiar i personal, així com les jornades laborals adequades i la flexibilitat i la tasca que fem amb les més de 150 empreses de la Xarxa NUST per promoure un canvi en l'organització del temps de treball. Les polítiques del temps són un instrument per promoure la igualtat d’oportunitats, i eviten que el temps actuï com un factor agreujant de les desigualtats que es produeixen per raó de gènere, classe social, d’origen o d’edat”.
Javier Silva, diputat delegat de Cicle de Vida i Comunitat de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, ha mencionat que “com a institucions, tenim el repte i la responsabilitat de vetllar perquè les transformacions tecnològiques estiguin al servei del benestar i la cohesió social i del dret al temps i a les cures. Amb la mirada posada en aquest context cada vegada més digitalitzat, a la Diputació de Barcelona seguim treballant en l'impuls dels plans locals d’organització del temps i avançant en el desplegament de noves mesures en el marc del projecte ‘Cap a un nou sistema públic de cures a la comunitat’. Tenim davant l’oportunitat per fer que els avenços tecnològics esdevinguin una eina per democratitzar el temps, les cures i construir unes comunitats més justes, sostenibles i cohesionades”.
Olga Morales Segura, consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha afirmat que “l’AMB vol posar el focus en una realitat que continua marcant les desigualtats estructurals de la nostra societat: la pobresa de temps té rostre de dona. Elles dediquen, de mitjana, gairebé el doble d’hores que els homes a les tasques domèstiques i de cures no remunerades, fet que limita la seva participació en l’ocupació, la formació i la vida comunitària”. A més, Morales ha explicat que “a l’AMB impulsem el Pacte metropolità pel dret al temps i acompanyem els municipis per transformar aquesta realitat”. Per acabar, la consellera delegada de l’AMB ha exposat que “el nostre compromís és continuar impulsant polítiques que redueixin la pobresa de temps de les dones i promoguin una organització social més equitativa, on disposar de temps sigui també una manera de garantir la igualtat i el benestar”.
Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, “aquesta Time Use Week enceta un debat molt oportú: en què dedicarem el temps en el futur? Ara mateix la majoria de la població tenim un malestar horari, amb la sensació continuada de no tenir temps. Hem d’obrir un horitzó d’esperança on l’era de la IA ens permeti tenir temps per a allò que és essencial per a la vida, cures i dormir i també per a allò que ens fa feliços. Els diàlegs d’aquesta setmana amb experts de tot el món ens donarà eines per assegurar que en l’era digital tinguem dret al temps”.