Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB ha aprovat el Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2025-2027, un document que reuneix sota una mateixa estratègia projectes, programes i polítiques metropolitanes d’índole diversa, però que giren al voltant de la promoció de l’alimentació sostenible. Aquestes mesures se centren a garantir el subministrament d’aliments saludables a la població, ordenar el territori sobre la base de la producció d’aliments, i promoure la resiliència ambiental, la cultura, el patrimoni i l’economia, entre d’altres.

L’AMB, conscient d’aquesta necessitat, ja va impulsar en el mandat anterior el Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023, que va representar un pas important per a la coordinació de les polítiques alimentàries a escala metropolitana. 

També es va adherir a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), un marc estratègic que promou un model alimentari més sostenible i just a escala regional, i va formalitzar l’adhesió al Pacte de Milà de Política Alimentària Urbana (MUFPP), un compromís internacional per a la transformació dels sistemes agroalimentaris. Així mateix, va desenvolupar un seguit de projectes en el marc de la designació de Barcelona com a capital mundial de l’alimentació sostenible l’any 2021. 

En el període 2020-2024 ha subvencionat, amb un total de més de 2 milions d’euros, uns 40 projectes relacionats amb l’alimentació. Aquests projectes han estat impulsats per 23 municipis metropolitans i incideixen en diferents aspectes del sistema alimentari: el social (benestar social, garantia alimentària), l’econòmic (relleu generacional al sector primari, dinamització econòmica, foment del consum de productes de proximitat) i l’ambiental (recuperació de conreus agrícoles, ambientalització de la producció agrícola i comercialització d’últim quilòmetre).

També amb la participació de l’AMB, s’han desenvolupat diversos projectes com el del contracte agrari de Collserola, mitjançant el qual els agricultors que treballen dins l’àmbit del parc reben una compensació econòmica pels serveis ambientals que presten a través de la seva activitat (desbrossament del bosc i manteniment de franges de protecció, prevenció d’incendis, recuperació de terres i murs de pedra seca, entre d’altres). 

Cal destacar també altres accions, com el suport a la iniciativa Terra Pagesa, la participació en projectes europeus centrats en l’alimentació sostenible com per exemple el projecte FoodCLIC, i la participació en fires i mostres com el Gastronomic Forum Barcelona i la mostra Biocultura, o l’exposició “Menja, actua, impacta”.

Eixos estratègics del Pla

El Pla presentat és una eina de planificació que dona continuïtat a l’anterior Pla 2020-2023 i que busca identificar, coordinar i reforçar les accions estratègiques projectades per l’AMB que incideixen clarament en el sistema alimentari metropolità.

L’objectiu principal és avançar cap a un sistema alimentari metropolità resilient davant les crisis, sostenible ambientalment, socialment just, accessible per a tota la població i que promogui la proximitat i la sobirania alimentàries. 

1.    Consolidar la governança transversal i multinivell de les polítiques públiques alimentàries
Busca afavorir la coordinació transversal entre els diferents departaments de  l’AMB, els municipis i altres actors rellevants, per elaborar polítiques alimentàries que incideixin en el territori metropolità.

2.    Promoure el coneixement, la sensibilització i la formació sobre una alimentació sostenible
Busca generar coneixement i eines per impulsar les polítiques alimentàries mitjançant la creació d’un observatori del sistema alimentari metropolità, inventariar i difondre estudis i recerques i fer accions formatives per a la ciutadania. 

3.    Integrar l’alimentació sostenible en la planificació territorial i urbana
Pretén que l’alimentació sostenible sigui un element clau en la planificació del territori i les ciutats. Això ha d’implicar la preservació i la recuperació de l’espai agrari metropolità, la integració dels sistemes alimentaris en els plans urbanístics, la millora i optimització de les infraestructures relacionades amb l’aigua i els residus, i la promoció d’espais verds i de la biodiversitat.

4.    Garantir l’accés a una alimentació saludable i equitativa per a tota la ciutadania
Se centra a assegurar que tota la població, especialment els grups més vulnerables, tingui accés, amb preus justos i assumibles, a aliments frescos, nutritius i adequats culturalment. Per aconseguir-ho, cal abordar les desigualtats en l’accés als aliments, promoure dietes saludables i impulsar eines com la compra pública responsable, entre d’altres.

5.    Promoure les activitats que reforcen la resiliència i la sostenibilitat del sistema alimentari
Busca fomentar la producció, la distribució i el consum d’aliments de proximitat i de temporada. Això inclou el suport a l’agricultura urbana, l’impuls de cadenes de subministrament curtes, i la distribució sostenible de mercaderies. També implica reduir el malbaratament alimentari i implementar pràctiques d’economia circular i gestió sostenible de recursos.

Les activitats i els projectes amb impacte en el sistema alimentari que l’AMB impulsarà a partir de l’aprovació del present Pla sumen més de 7 milions d’euros. Els recursos per al desenvolupament de les accions previstes provenen de diverses fonts i inclouen els recursos ordinaris de les àrees i els departaments de l’AMB, el finançament específic per a projectes estratègics i les col·laboracions amb altres administracions i entitats públiques i privades.

La redacció i execució del Pla es vehicula mitjançant un model de governança transversal. El seguiment anirà a càrrec de la Comissió Tècnica de Seguiment, integrada per tècnics de les àrees impulsores, que es reunirà periòdicament i elaborarà informes anuals.

Eina d’anàlisi

El Pla també identifica diferents efectes que un sistema alimentari sostenible (o la seva manca) poden tenir en el desenvolupament del territori, tant a escala mundial com metropolitana.

• Salut pública: les dietes inadequades causen un 25 % de les morts mundials i prop del 40 % dels adults tenen sobrepès o obesitat, factors que augmenten la despesa sanitària. Paral·lelament, algunes pràctiques agroindustrials poden afavorir l’aparició de noves malalties infeccioses.
• Cohesió social: la pobresa alimentària afecta els sectors més vulnerables, i aquest fet fa que les administracions es plantegin el repte d’implementar mecanismes d’acció social efectius.
• Economia i ocupació: el sistema alimentari contribueix significativament al producte interior brut (PIB) i a l’ocupació, perquè comprèn sectors com l’agricultura, la indústria agroalimentària, la distribució, l’hostaleria i la restauració, amb una forta vinculació amb el turisme.
• Medi ambient: el sistema alimentari és una de les causes, i alhora, pateix les conseqüències del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl fèrtil. La producció d’aliments genera entre el 21 % i el 37 % dels gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial.
• Ordenació territorial: en un context metropolità, en el qual la pressió urbanitzadora i l’ús públic són molt intensos, la defensa, la recuperació i la millora del sòl agrari ha de ser una política activa.
• Aspectes culturals i patrimonials: la gastronomia, el paisatge, les pràctiques festives i l’esbarjo estan estretament lligats al sistema alimentari, i hi aporten valor patrimonial i cultural.