L'AMB aprofitarà els fons Next Generation EU per impulsar la transformació del territori metropolità, i presentarà projectes per un total de 2.717 M€
| Tema: Aigua
L'accés a recursos provinents dels fons Next Generation de la UE permetrà a l'AMB donar més impuls als seus projectes de digitalització dels serveis i de transició ecològica i energètica al territori, amb una inversió total de 2.717 M€. L'AMB ja té previstos, en el Pla d'actuació metropolità 2019-2023 i els diferents plans d'inversió que se'n deriven, projectes estratègics alineats amb aquests objectius. Els programes Next Generation metropolitans de l'AMB inclouen un total d'11 projectes, amb 34 actuacions alineades amb els objectius Next Generation EU. L'impacte de les actuacions, en aquest territori de 636 km2 que genera el 52 % del PIB de Catalunya, beneficiarà i millorarà la qualitat de vida no només dels 3,2 milions de persones que hi viuen, sinó de tothom que hi treballa o n'utilitza els serveis i l'oferta assistencial, cultural i turística.
L'AMB, com a administració amb competències essencials i centrals, té la capacitat de transformar profundament el territori metropolità, d'una importància cabdal per a Catalunya i l'Estat espanyol i que impacta en la qualitat de vida de milions de persones. Més de dues terceres parts de la població mundial viu o viurà en metròpolis i grans ciutats. És, doncs, a les metròpolis on s'impulsen els grans canvis i transformacions, i Barcelona n'és una de les més importants a escala europea.
En aquesta línia, l'AMB presenta els programes Next Generation metropolitans, un seguit de projectes que tindran un impacte total de 2.716,78 M€. Part d'aquest finançament, 2.228,70 M€, es vol incorporar als fons Next Generation EU, que la Unió Europea atorgarà als seus estats membres com a estratègia per superar la crisi provocada per la covid-19. Aquests fons es combinaran amb la inversió pública i privada fins a assolir la xifra total, en una de les iniciatives més ambicioses portades a terme per l'AMB.
Aquesta estratègia preveu dos programes: el Programa d'inversió i suport a la transició digital, amb una inversió de 134,39 M€, i el Programa metropolità per a la transició energètica i ecològica, amb una dotació de 2.582,39 M€. Aquest segon programa inclou inversions en el sistema de transport públic metropolità, tant en el de gestió indirecta (AMB Bus Metropolità) com en la xarxa de TMB, el principal operador de mobilitat de la institució metropolitana. L'AMB participarà als projectes amb els 36 ajuntaments metropolitans i amb altres actors públics i privats.
L'AMB és una institució amb molta experiència en gestió de plans d'inversió i fons europeus per a projectes metropolitans. Per exemple, en la gestió del Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACTE) dotat amb 100 M€, el Programa d'actuacions de millora urbana i social (PAMUS) dotat amb 181 M€ o els diferents projectes i obres lligats a la millora del paisatge o els espais fluvials (PSG). Mitjançant el conveni FEDER entre l'AMB i la Generalitat de Catalunya l'AMB gestiona un import global de 72 M€ d'inversió; també participa en programes europeus amb un volum de recursos aproximat de 10 M€ i gestiona un préstec de 50 M€ del Banc Europeu d'Inversions per a la reahabilitació d'habitatges amb criteris d'eficiència energètica.
El paquet de mesures que es presentaran al Fons Next generation UE engloba 11 projectes amb 34 actuacions, destinades, d'una banda, a promoure la digitalització de serveis, l'administració electrònica i el suport a la nova economia, i de l'altra, a fer de l'àrea metropolitana de Barcelona un territori capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat. Moltes d'aquestes actuacions ja estan previstes en el Pla d'actuació metropolità 2019-2023 i els plans directors que se'n deriven, de manera que l'AMB pot comprometre's a portar-les a terme i a acabar-les en el termini exigit per la UE: abans del 2026. Els fons donaran impuls a projectes madurs i reals, sobre els quals l'AMB té la capacitat executora.
La relació completa de projectes i actuacions, així com el pressupost que es destinarà a cadascuna, pot consultar-se al document adjunt a aquesta nota de premsa.
Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB, manifesta que: "Amb la inversió en aquests projectes tenim l'oportunitat de fer un salt d'escala i recuperar bona part del que aquesta pandèmia ens ha pres (llocs de treball, esforços per fer una metròpolis més sostenible) i, en definitiva, seguir millorant la qualitat de vida de la nostra ciutadania."
"La solvència professional de l'AMB al llarg dels anys ha demostrat que som un autèntic motor del món local, l'administració ideal per vehicular aquestes polítiques: coneixedora del territori, en contacte amb els seus habitants, amb una idea clara del que l'àrea metropolitana representa i del que pot esdevenir, i amb capacitat tècnica per idear, plantejar i executar les actuacions."
Així doncs, l'AMB té el potencial i l'expertesa per portar a terme els projectes de manera integral: des de la idea inicial fins a la realització final, passant per les fases de redacció, licitació i execució.
La metròpolis de Barcelona és un territori de 636 km2 i genera un impacte enorme. Es tracta d'una conurbació extremament densa: a banda dels 3,2 milions de persones que hi viuen (el 42 % de la població de Catalunya), cada dia s'hi registren 11,5 milions de desplaçaments. A més, el territori metropolità genera el 52 % de tot el PIB català i és una de les principals àrees d'influència econòmica del sud d'Europa. És per aquest motiu que, amb l'execució dels programes metropolitans Next Generation UE i la seva acció renovadora concentrada en un espai tan densament poblat, s'aconseguirà una veritable transformació del territori i es donarà un impuls definitiu a la sortida de l'actual crisi sanitària i econòmica.
Una metròpolis en línia
El Programa d'inversió i suport a la transició digital, que tindrà un impacte econòmic de 134,39 M€, es fonamenta en el desenvolupament de les infraestructures 5G, per tal de donar servei a alguns dels espais amb més importància estratègica del territori, com les rondes de Barcelona, per on circulen 276.500 vehicles al dia, i les platges metropolitanes, amb 1,5 milions de visitants l'any. La inclusió de serveis 5G als polígons d'activitat econòmica facilitarà la reactivació econòmica, especialment per part de les petites i mitjanes empreses, que han sofert de manera severa l'efecte de la crisi.
Amb aquesta bateria de projectes i actuacions, l'AMB influirà decisivament en la reactivació i transformació digital de la mateixa institució, ja que en millorarà l'administració electrònica, així com la dels 36 ajuntaments metropolitans, i n'impulsarà, a més, la conversió en administracions energèticament sostenibles.
El projecte DIGITALAMB busca aconseguir que la relació entre l'AMB, els ciutadans, els professionals i les empreses sigui 100 % digital, sense restriccions horàries i amb sistemes que permetin seguir la traçabilitat dels tràmits, per oferir confiança i seguretat.
Alhora, aquestes millores tecnològiques permetran tenir ciutats més intel·ligents, amb la implementació de la ciberseguretat, les cadenes de blocs (blockchain), l'anàlisi de dades massives (big data) i la intel·ligència artificial, que ajudaran a prendre decisions estratègiques.
La transició ecològica, present en cada projecte metropolità
L'altre gran pilar dels fons Next Generation EU, en el qual els projectes presentats s'han de basar, és el trànsit cap a models ecològicament més sostenibles, centrats en la promoció de l'ús d'energies renovables. Els projectes presentats per l'AMB en aquest àmbit s'agrupen en el Programa d'inversió per a la transició energètica i ecològica, que amb un impacte econòmic de 1.128,05 M€ busca refermar el paper de l'AMB com a administració líder en la lluita contra el canvi climàtic en totes les àrees en què té competències estratègiques: urbanisme, habitatge, mobilitat, gestió dels residus i cicle integral de l'aigua.
Infraestructura verda
La protecció de la infraestructura verda metropolitana és una de les apostes estratègiques de l'AMB, que ja es porta a terme amb plans estratègics com el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) o el mateix Pla director urbanístic metropolità (PDU). La inversió en aquest eix millorarà la connexió i la qualitat dels espais naturals, seminaturals i urbans. Les actuacions presentades per l'AMB es basen en aquests principis:
- Aplicació de solucions basades en la natura (SBN).
- Projectes de millora de la connectivitat, tant des del punt de vista ecològic com social.
- Gestió integral del paisatge mitjançant partenariats publicoprivats.
- Projectes de revalorització dels recursos naturals i foment de l'economia verda.
- Desenvolupament d'eines digitals.
Un altre projecte destacable és la creació del Parc Tecnològic Metropolità de la Fusta i del Bosc. Aquest centre, que s'ubicarà al límit urbà del Parc Natural de la Serra de Collserola, serà un espai d'innovació, formació, recerca i producció sostenible, per revaloritzar els productes forestals alhora que es genera un benefici i s'aconsegueix que augmenti la resiliència dels boscos metropolitans.
Habitatge digne, assequible i sostenible
Essent el dret a un habitatge digne i assequible una de les prioritats de l'AMB, el seu ambiciós Pla metropolità de rehabilitació d'habitatges permetrà millorar l'eficiència energètica de 12.971 llars i tenir un impacte directe en la qualitat de vida i l'economia de la ciutadania.
El Pla s'estén a 35 municipis metropolitans (tota l'àrea metropolitana tret de Barcelona), i preveu diferents graus d'intervenció en els habitatges, mitjançant un model de col·laboració publicoprivada entre l'Administració i les comunitats de propietaris dels edificis que s'han de rehabilitar.
El Pla contribuirà a disminuir la demanda energètica mitjançant l'aïllament dels habitatges. S'estima que el 2024 l'aplicació del programa haurà reduït l'emissió de 13.295 tones de CO2. A més, el programa tindrà efectes sobre l'ocupació, perquè es crearan més de 2.600 llocs de treball en 4 anys, a raó de 20 llocs de treball per milió d'euros invertit en rehabilitació.
Mobilitat més sostenible
La transformació urbanística que l'AMB i el PDU estan plantejant a la metròpolis de Barcelona també serà clau per donar pas a una mobilitat sostenible, que aportarà beneficis en diversos fronts: lluita contra la contaminació atmosfèrica i acústica, millora de la connectivitat, ciutats amb menys congestió i amb una escala més humana gràcies a l'impuls de nous modes de transport, etc.
L'AMB ja té en marxa nombroses estratègies per millorar la mobilitat metropolitana, que es veuran accelerades amb el finançament de fons europeus.
L'impuls a l'ús de la bicicleta és una prioritat, i la covid-19 ha posat de relleu que la mobilitat activa serà una part important de la nova mobilitat. L'AMB té com a objectiu estratègic aconseguir que la mobilitat en bicicleta passi de l'1,5 % (153.000 viatges/dia laborable) a més del 4 %. Per aconseguir-ho, es reforçaran la xarxa Bicivia de vies pedalables, la xarxa d'aparcaments segurs per a bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal, i la promoció i ampliació del servei de bicicletes públiques.
Les inversions en mobilitat sostenible també posaran èmfasi en la renovació i electrificació de la xarxa de transport públic, centrada en el servei AMB Bus Metropolità. L'objectiu de l'AMB és que l'any 2030 un 40 % de la flota sigui d'autobusos de zero emissions i un 50 % sigui de motorització híbrida. En aquest sentit, amb el suport dels fons europeus es preveu l'adquisició de 194 vehicles nets: 119 vehicles 100 % elèctrics i 75 vehicles de tecnologia híbrida endollable. Per poder complir aquest compromís, també s'executaran actuacions d'infraestructura elèctrica, com la instal·lació de pantògrafs per carregar busos a la via pública, i punts de càrrega nocturna a les dues cotxeres de titularitat pública.
Els programes Next Generation de l'AMB també inclouen un seguit d'actuacions a la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l'operador de transport públic de gestió directa de l'AMB, que dona servei als municipis de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, amb un ambiciós programa que tindrà un impacte econòmic de 1.454.333.282 €.
A la xarxa de metro, les actuacions inclouen la millora de l'oferta i la freqüència de pas, amb la incorporació de nous trens i l'adequació i transformació dels ja existents. També s'invertirà per fer la xarxa més eficient energèticament, per exemple amb la instal·lació de portes d'andana, que estalviaran entre un 10 i un 30 % del consum energètic dels sistemes de ventilació.
Pel que fa a la xarxa de bus metropolità de TMB, s'invertirà en vehicles elèctrics, híbrids, híbrids amb GNC i d'hidrogen. A la renovació de la flota l'acompanyarà una reconversió de les cotxeres, tallers i punts de recàrrega, per adaptar-los també a les tecnologies verdes.
Finalment, tota la xarxa de transport públic de TMB experimentarà un procés de digitalització: es dotarà els vehicles de sensors que en permetin el manteniment a distància, la vigilància i el comptatge automàtic de passatgers, nous sistemes d'informació als viatgers i la possibilitat de pagament amb targeta de crèdit dins del vehicle de transport.
Les actuacions en mobilitat sostenible es completaran amb mesures com la creació de noves zones de baixes emissions (ZBE) d'àmbit local als municipis metropolitans, l'ampliació de la xarxa d'aparcaments d'intercanvi (park & ride) a les estacions de ferrocarril i nous punts de recàrrega ràpida (electrolineres) distribuïts per la metròpolis.
Economia circular: del residu al recurs
Els projectes presentats per l'AMB als fons Next Generation EU també preveuen un canvi de model de gestió dels residus, des de la recollida fins a la disposició final. Actualment es treballa per implantar nous sistemes com els contenidors intel·ligents i la recollida porta a porta als municipis, per tal de superar l'estancament actual de recollida selectiva (37,5 %) i arribar al 55 % el 2025.
Pel que fa al tractament, l'objectiu és abandonar progressivament el model actual basat en els ecoparcs i la valorització energètica. En aquest sentit, els fons finançaran plantes com el futur centre de biofertilitzants i adobs (CEBA), una instal·lació pionera a Europa, que aprofitarà els nutrients presents en aquests residus per satisfer les necessitats de fertilització i adob dels cultius del Parc Agrari del Baix Llobregat.
L'aigua, recurs vital
Pel que fa al cicle integral de l'aigua, el projecte principal consistirà en diverses actuacions centrades a potenciar l'ús de les aigües regenerades, a les quals s'aplica un tractament posterior a la depuració per fer-les aptes per a usos agrícoles i ecològics, per exemple. Es planteja dur a terme intervencions en les quatre grans instal·lacions del Prat de Llobregat, Gavà, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell. Les actuacions consistiran en la millora de les conduccions i del dipòsit per al tractament de les aigües, així com en la implantació d'una xarxa de sensors de la qualitat de l'aigua que en permetin la gestió digital.
Més energies renovables
L'extensió de l'ús d'energies renovables és una part imprescindible de la lluita contra el canvi climàtic: l'AMB té l'objectiu que tots els equipaments públics arribin a abastir-se amb energies netes i siguin neutres en carboni de cara al 2030.
Per assolir-ho, caldrà, per una banda, reduir la demanda energètica d'aquestes instal·lacions, i per l'altra, incrementar la generació renovable, que actualment és de 0,6 MWp, fins a arribar a 100 MWp, mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes dels edificis municipals i de pèrgoles solars als edificis públics.
L'AMB, treballant en plena col·laboració amb els 36 ajuntaments metropolitans, altres administracions, empreses, universitats, centres de recerca i actors econòmics i socials del territori metropolità, portarà a terme aquests projectes per situar la metròpolis de Barcelona en una posició més favorable a l'hora de disminuir els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social.
Què són els fons Next Generation EU?
Davant de la crisi sense precedents que ha suposat la pandèmia, la UE ha posat en marxa els Fons de Recuperació i Resiliència per reactivar les economies (i la qualitat de vida) dels 27 estats membres. Aquests fons, dotats amb 750.000 milions d'euros, reben el nom de Next Generation EU. Per primera vegada a la història, la UE s'ha hagut d'endeutar per aconseguir aquesta quantitat de recursos.
La UE distribueix aquests fons a partir de plans nacionals que presenten els estats membres, i els destinataris finals són l'administració, altres actors públics i el món empresarial. S'especifica que tots els projectes que rebin finançament dels fons Next Generation EU han d'estar clarament relacionats amb dos fronts de millora:
- Transició digital.
- Transició ecològica i energètica.
Com arribaran els fons Next Generation EU al territori metropolità?
Per a la recepció dels fons, el govern de l'Estat ha traçat un pla, conegut com a Pla España Puede, amb 10 "polítiques palanca" relacionades amb els dos grans eixos marcats per la UE. L'assignació total de fons és de 140.000 milions d'euros, dels quals el 50 % (70.000 milions d'euros) es distribuiran en forma de transferències no reemborsables en el període 2021-2023, mitjançant convocatòries públiques i altres mecanismes que encara s'estan definint. El 50 % restant es distribuiran en forma de préstecs.
Altres programes de l'AMB per fer front a la crisi
L'obtenció dels fons Next Generation EU actuarà com a complement d'altres programes posats en marxa recentment per l'AMB, que també tenen com a objectiu mitigar l'impacte de la crisi econòmica actual i que comportaran, a més, la reactivació econòmica de la metròpolis i una millora en la qualitat de vida de la ciutadania. Entre aquestes mesures destaquen la modificació d'objectius del PAMUS per tal d'adaptar aquest programa a les necessitats sorgides després de la covid-19, l'aprovació del nou Pla de sostenibilitat ambiental (PSA 2020-2023), que, amb una inversió de 110 milions d'euros, permetrà als 35 ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona (tret de la capital) desenvolupar projectes centrats en la mobilitat sostenible i la transició energètica, el nou Programa metropolità de suport a la cohesió social i l'economia de proximitat i la coproducció de serveis (ApropAMB), dotat amb 16,6 M €, i les línies d'ajuts per al pagament del tribut metropolità (TM) i de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR).