Àrea Metropolitana de Barcelona

Avui dia 24 ha tingut lloc la jornada Els camins de l’alimentació, una trobada temàtica organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb l’objectiu de presentar algunes de les darreres recerques fetes a la metròpolis en matèria de distribució i comercialització alimentària, elaborades per l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), respectivament.

Actualment, el sistema alimentari metropolità presenta situacions que no només agreugen les desigualtats entre sectors de la població, sinó que també accentuen l’emergència climàtica en què es troba el territori metropolità. La creixent dependència dels aliments importats de fora del territori i la falta d’aliments frescos no només es tradueix en una alimentació menys saludable, sinó que també augmenta de manera global els nivells d’emissions contaminants derivades del transport i la distribució.

El consum d’aliments no produïts al territori també fa augmentar la despesa energètica resultant de la conservació d’aliments, i una necessitat més gran d’embalatges per allargar-ne la vida útil contribueix a incrementar la quantitat de residus generats. 

Mitjançant diverses estratègies, l’AMB busca millorar la resiliència alimentària del territori, fent-lo més fort davant de crisis de subministrament i d’augments del preu dels aliments i evitant els efectes negatius en l’esfera ambiental i social.

Durant la jornada s’han presentat els resultats de diferents estudis liderats per l’AMB que determinen, per exemple, quines parts del territori necessiten una oferta alimentària més variada i saludable i proposen solucions estructurals per assolir-la.

Mapa dels entorns alimentaris

Un dels estudis presentats és el treball "Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB", encarregat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli. 

Aquesta investigació es proposa traçar un mapa del territori metropolità, amb la premissa que l’accés a aliments saludables no depèn només de les eleccions individuals, sinó també de factors socioeconòmics i de l’oferta alimentària propera i assequible de cada àrea. Aquest mapa és essencial per orientar polítiques que redueixin desigualtats i emissions associades als patrons de consum. Així, l’estudi distingeix diferents zones segons les característiques de la seva oferta alimentària, que anomena:

• Deserts alimentaris: zones amb escassa disponibilitat d’aliments frescos i saludables a 5 minuts caminant, en àrees amb rendes baixes, on l’accés a aquests productes pot estar limitat per barreres econòmiques i geogràfiques.
• Pantans alimentaris: zones amb una alta concentració d’oferta poc saludable, com ara aliments processats i menjar ràpid, en un radi de 5 minuts caminant.
• Oasis i miratges d’alimentació ecològica: àrees amb bon accés a aliments ecològics a 5 minuts a peu. Si, a més, són àrees amb rendes baixes, es consideren miratges alimentaris, per la barrera econòmica.

Tal com s’especifica en aquest estudi, la disponibilitat, accessibilitat i assequibilitat dels aliments en el dia a dia de les persones influeixen directament en la seva dieta i la seva salut, ja que viure a prop de supermercats o botigues d’aliments frescos està relacionat amb hàbits alimentaris més bons i menys obesitat. 

Els resultats de l’estudi demostren que les botigues de barri (com ara verduleries, carnisseries, peixateries i pastisseries) lideren l’oferta alimentària i representen el 41,4 % dels 14.992 establiments d’alimentació als municipis, de manera que predominen per sobre d’altres formats com els autoserveis (16,8 %) o els establiments en mercats municipals (15,2 %). Els supermercats constitueixen el 13,0 % de l’oferta alimentària.

Un altre resultat positiu que mostra l’estudi és que els deserts alimentaris són pràcticament inexistents al territori metropolità. Tot i que el 14,7 % de la seva població viu en zones (seccions censals) amb una oferta baixa d’aliments frescos i saludables, només un 0,3 % d'aquesta població es troba també en àrees en risc de pobresa, i per tant, en un desert alimentari.

Tanmateix, el tipus de zona que sí que abunda és la de pantà alimentari. El 88,65 % de la població de la metròpolis viu en zones (seccions censals) amb quatre o més establiments d’aliments poc saludables a 5 minuts a peu, és a dir, en el que es considera un pantà alimentari. D’aquesta població, un 9,11 % també resideix en zones amb més del 30 % de la població en risc de pobresa, la qual cosa destaca la relació entre pantans alimentaris i desigualtats socioeconòmiques.

Aquest problema és especialment present en barris com Ciutat Meridiana (Barcelona), la Ribera (Montcada i Reixac) i la Mina (Sant Adrià de Besòs), on la majoria de la població viu en els anomenats pantans alimentaris i el 100 % de la població està exposada a entorns alimentaris poc saludables.  
Tot i l’existència d’oasis d’alimentació ecològica, aquests espais no són accessibles per a una part de la població vulnerable —en situació de precarietat econòmica—, que representa un 7,6 % de la població metropolitana. Els barris de la Torrassa (on el 95,8 % de la població viu en un miratge alimentari), Fondo (94,6 %) o Ciutat Meridiana (84,7 %) en són clars exemples.

Finalment, un altre aspecte  que destaca l’estudi és la desigualtat en la distribució de l’oferta alimentària entre municipis. Mentre que Barcelona destaca per la densitat d’establiments alimentaris per habitant, amb 52,8 establiments per cada 10.000 habitants, en municipis més petits la densitat d’oferta alimentària és més baixa (19 a Sant Climent de Llobregat, 19 a Corbera de Llobregat i 17 a Tiana).

FoodCLIC

L’AMB és un dels socis del projecte europeu FoodCLIC, un programa que s’implementa entre el 2022 i el 2027 i en el qual participen diverses ciutats i àrees metropolitanes del continent, com Berlín, Amsterdam, Budapest i Lisboa, entre d’altres. L’objectiu d’aquesta iniciativa és desenvolupar polítiques que garanteixin l’accés a una alimentació sana, segura i assequible a tota la ciutadania, alhora que estudia com el teixit social dels barris més vulnerables pot impulsar respostes locals per a una alimentació justa i sostenible.

Del pressupost global, fixat en?11.182.035?€, més d’1?M€ es destina a recerca, participació i inversions concretes al territori de la metròpolis barcelonina. En aquest marc, s’ha elaborat una diagnosi del sistema alimentari de l’AMB que ha permès analitzar en profunditat els entorns alimentaris de dos barris: Sant?Cosme (el?Prat de Llobregat) i Fondo (Santa?Coloma de Gramenet).

L’estudi creua variables socioeconòmiques —renda disponible i percentatge de llars vulnerables— amb indicadors com l’accessibilitat a establiments d’alimentació, bars i restaurants o la distribució d’ajuda alimentària. Les conclusions evidencien que a les zones amb menys nivell socioeconòmic la incidència de problemes com l’obesitat infantil és sensiblement més alta, i d’això es pot deduir que és en aquests àmbits on és més important millorar els hàbits alimentaris.

A partir d’aquest diagnòstic, el projecte fomenta la cooperació entre agents locals i reforça les iniciatives ciutadanes que ja estan en marxa per avançar cap a un sistema alimentari més just, sostenible i saludable. L’objectiu és enfortir les accions existents i les xarxes que en fan possible el desplegament, sempre en col·laboració amb l’administració local.

Un exemple destacat és “Cuina de Barri” a Sant?Cosme, que ofereix un àpat diari de proximitat, sostenible i saludable per poc més de 30?€ al mes, converteix la seva seu en un espai de trobada comunitària i contracta persones en risc d’exclusió.

Tant a Santa?Coloma com al Prat també s’han impulsat grups de consum que faciliten l’accés a productes ecològics i saludables a preus assequibles, essencials en barris de renda baixa on els aliments responsables amb el planeta acostumen a ser prohibitius. A banda dels beneficis socials, aquestes iniciatives comporten un impacte ambiental positiu: la comercialització de productes de temporada contribueix a reduir les emissions contaminants, la generació de residus i el malbaratament de recursos hídrics.

Reforçar el paper dels productors locals

En el marc de la jornada també s’han presentat els indicadors de l’estudi “Anticipar-se a les crisis alimentàries”, encarregat per l’AMB i elaborat per IDRA. Aquest treball analitza l’evolució del paper de Mercabarna en el sistema alimentari metropolità i proposa un seguit de millores per reforçar la participació dels productors locals i contribuir a lluitar contra la crisi climàtica, entre d’altres.

Segons l’estudi, en els darrers cinquanta anys Mercabarna ha passat de ser un mercat majorista fortament arrelat al territori a convertir se en un?hub?logístic inserit en les cadenes globals. En aquest període, la presència de producte català ha caigut del?53 % (1988) al?15 % (2023), mentre que la mercaderia d’importació ha crescut fins al?28 %. Paral·lelament, els mercats municipals, que abans concentraven el?70 % de les compres, avui amb prou feines representen el?12 %, i l’ocupació agrària catalana ha retrocedit del?19,3 % a l’11,6 % en el mateix període. Tot plegat es veu agreujat per la vulnerabilitat logística: els costos de transport han augmentat entre un 15 % i un 25 % en cinc anys i el canvi climàtic amenaça la productivitat agrària i la seguretat del subministrament.

Davant d’aquest escenari, l’informe planteja un conjunt de mesures que combinen acció directa dins de Mercabarna i polítiques públiques més ambicioses. Les sis línies d’actuació estructural són:

• Disseny d’un pla estratègic en tres fases per relocalitzar la producció i reforçar la resiliència.
• Constitució d’un Consell Alimentari Metropolità amb participació de la pagesia, els sindicats i les entitats socials, per democratitzar la governança.
• Política d’inversió verda que impulsi la logística elèctrica, el fred eficient i un banc públic de terres.
• Desplegament d’una xarxa de mercats majoristes de proximitat al Baix Llobregat, al Maresme i al Vallès per escurçar les cadenes de distribució i reduir emissions.
• Ús de la compra pública per garantir una demanda estable als productors locals i ecològics.
• Sistema avançat de traçabilitat en temps real que permeti conèixer l’origen, les pràctiques i la petjada ambiental dels aliments.

Aquestes mesures proposades dibuixen un rumb alternatiu basat en la sostenibilitat, la governança col·laborativa i la transparència, amb l’objectiu de transformar Mercabarna en catalitzador d’una transició agroecològica que enforteixi l’economia local i la resiliència alimentària del país.