El verd esclata als prats florits dels parcs metropolitans a causa de les últimes pluges i les temperatures suaus
Aquests prats potencien un funcionament natural dels ecosistemes i segueixen un cicle biològic, amb dos punts àlgids de floració que coincideixen amb els equinoccis.
La transformació o evolució dels prats florits depèn de les condicions meteorològiques que es van succeint: temperatures, pluja, vent i humitat.
Els criteris de gestió es diferencien segons tres tipus de prat i s'adapten als usos i les funcions de cada zona dels parcs.
El prats florits dels parcs metropolitans reverdeixen aquests darrers dies, coincidint amb el llarg pont d'aquest cap de setmana, com ha constatat l'equip de parcs de l'AMB. L'episodi de pluja de començaments de setmana, que va deixar fins a 50 litres en alguns punts de la metròpolis de Barcelona, és el factor desencadenant que ha fet reverdir aquestes grans superfícies de vegetació.
A banda, també es requereixen dos factors meteorològics més que impliquen aquesta transformació de la vegetació: temperatures suaus i humitats elevades. L'ambient temperat d'aquests dies, amb valors d'entre 20 i 25 ºC al migdia, propicia la floració d'algunes espècies. A més, l'elevada humitat matinal afavoreix la presència de molta rosada, fet que es tradueix en aportació d'aigua beneficiosa per a les espècies dels prats.
Precisament, la humitat matinal és molt més intensa en aquesta època a l'interior de l'àrea metropolitana, on l'AMB ha constatat un reverdiment més evident dels prats florits en parcs com el de la Timba (Cervelló) o el dels Pinetons (Ripollet).
Els prats florits són superfícies vegetals formades per espècies que no suporten una alta pressió d'ús (trepig) i necessiten un tractament diferencial de gestió i manteniment. Es tracta de cobertes herbàcies que generalment no disposen d'instal·lació de reg, són de baix manteniment, tenen un gran valor ornamental i paisatgístic i mostren els canvis estacionals del nostre clima mediterrani, de tal manera que presenten una floració exuberant a la primavera i s'assequen en els mesos estiuencs.
Manteniment basat en el cicle vital de les espècies
Aquest manteniment específic es basa en la correcta gestió de les segues (freqüència, alçària, moment de l'any...) i en el control i gestió d'algunes espècies, com les espinoses o urticants. D'aquesta manera, es pretén buscar un equilibri entre el desenvolupament òptim d'un prat i els usos que s'hi porten a terme. Els objectius principals de l'AMB en la gestió dels prats florits són els següents:
- Potenciar-ne el valor ornamental i paisatgístic reduint el nombre de segues a la primavera pel tal de respectar i gaudir de la floració i dels canvis estacionals.
- Potenciar la millora de la biodiversitat dels parcs, ja que els prats són cobertes que en florir atreuen insectes pol·linitzadors i s'hi desenvolupen gran quantitat d'invertebrats que són aliment de diferents grups faunístics com els ocells.
- Crear reservoris per a la fauna útil, fauna que participa en el control biològic de plagues i malures que afecten els espais verds i que per tant eviten les alteracions que genera el manteniment en les dinàmiques d'aquests espais.
- Afavorir la presència i el desenvolupament d'espècies vegetals singulars com són les orquídies, algunes de protegides per la legislació.
- Compatibilitzar la dinàmica natural d'un prat amb els usos i funcions d'un parc, i mostrar un ordre i una intencionalitat en la gestió.
- Assegurar-ne la regeneració constant, ja que es permet que granin, i així s'enriqueix el banc de llavors.
- Fer una gestió més sostenible dels prats florits optimitzant els recursos destinats, cosa que en millora la qualitat final.
- Disposar de cobertes herbàcies segures, és a dir, evitar que el solcuit (assecada estival) de la coberta herbàcia pugui comportar risc d'incendi.
- Afavorir la protecció i millora del sòl mitjançant la millora del recobriment del terreny i la reincorporació de les restes de sega.
Podeu consultar la guia per a la gestió dels prats florits dels parcs metropolitans, que recull tots els criteris, els diferents tipus i les línies de gestió d'aquestes cobertes vegetals.