Àrea Metropolitana de Barcelona

El, 23 de juliol, el ple del Consell Metropolità s’ha acomiadat de Xavier Trias, que es retira de la política activa. Trias, com a alcalde de Barcelona, va ser el primer president de l'AMB el 2011, després que aquesta institució fos creada per llei del Parlament de Catalunya.

Durant el seu comiat, Trias ha manifestat que “una de les coses més importants que he fet, en la meva carrera, ha estat participar en la creació de l’AMB. Aquest somni original de Pasqual Maragall, que es va perdre de manera equivocada, ha esdevingut una realitat sòlida després de molta feina i d’haver entès, entre tots, que calia deixar enrere certs desacords”. Trias ha afegit que “l’AMB que coneixem no hauria estat possible sense la generositat de tots, però especialment del Partit Socialista i d’Antonio Balmón”, referint-se al vicepresident executiu de l’ens metropolità. “Sabíem que, sobre molts temes, tindríem opinions diferents, però vam decidir emprendre aquest camí conjuntament, no sols, sinó comptant amb la col·laboració de la majoria de grups polítics, cadascun amb la seva visió”.  Durant el seu discurs Trias ha recordat diferents figures polítiques que han tingut un paper important a l’AMB, com Isidre Sierra, Ignasi Puigdollers, Antoni Vives, Joaquim Forn, Núria Marin, Lluis Tejedor, Jordi Portabella, Alberto Fernández Díaz o Imma Mayol.

Trias ha finalitzat el seu discurs amb un consell: “Compte amb les dinàmiques destructives. Consolidem primer l’àrea metropolitana, abans de fer invents que puguin, com en el passat, aturar allò bo que hem aconseguit.”

Per la seva banda, Antonio Balmón ha volgut recordar que “dues grans forces polítiques vam començar, el 2007, a crear la futura AMB, amb grans idees i amb la voluntat de crear un acord; una pràctica que, últimament, sembla que no està de moda. Vam fer aprovar la llei de l’AMB el 2010, en l’últim ple del Parlament de Catalunya abans d’una convocatòria d’eleccions, i això va suposar guanyar un futur”. Sobre Trias n’ha destacat “la paraula, que vol dir projecte i compromís, i que ens ha permès dialogar per arribar a un bé comú com l’AMB, evitant sempre el partidisme i l’odi, per construir una administració que treballa per als ajuntaments i per als ciutadans”. També ha destacat que en la constitució de l’AMB va proposar a Trias ser president, i ha posat en relleu el suport institucional i econòmic que va donar a la seva consolidació com a alcalde de Barcelona.
Ha tancat la intervenció afegint “em sento honrat, després de tots aquests anys de trajectòria, d’haver guanyat un amic”.

Cessió de terrenys a l'AMB per a la creació d'habitatge assequible

El ple del mes de juliol també ha aprovat diverses mesures en matèria d’habitatge. La política global d’habitatge de l’AMB inclou diverses modalitats, que van de la compra al lloguer, passant per una estratègia ambiciosa de rehabilitació del parc existent. Aquesta és una estratègia que es fa tant des de l’àmbit públic com a través de fórmules de cooperació publicoprivada com Habitatge Metròpolis Barcelona.

Així, l’IMPSOL ja compta amb 5.800 habitatges construïts i comercialitzats als municipis metropolitans. D’aquests,  5.367 han estat de venda  i 433 de lloguer. Es preveu un total de 490 habitatges més de lloguer assequible a finals de l’any 2027.

Per la seva banda, Habitatge Metròpolis Barcelona, SA, l'operador publicoprivat participat per l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i NIC RESIDENCIAL, SL, ha iniciat els primers projectes per a la construcció d'un parc de lloguer assequible de 4.500 habitatges (2.250 als municipis metropolitans i 2.250 a Barcelona).

Finalment, el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l'AMB i la Generalitat de Catalunya, desenvolupa amb els municipis un model integral metropolità de foment i suport a la rehabilitació d’edificis i habitatges. Actualment el CMH gestiona una convocatòria d’ajuts dels fons Next Generation, aprovada el maig del 2022, que està dotada amb 100 M€. Fins al juny del 2026, data de tancament de la convocatòria, l’objectiu és rehabilitar 9.525 habitatges.

Aquestes accions contribueixen a resoldre les necessitats i les aspiracions dels municipis que integren l’AMB i a promoure la cohesió social i territorial, tot garantint la solidaritat intermunicipal en l'execució de les polítiques d'habitatge.

Durant el ple d’aquest matí, el Consell Metropolità ha aprovat diversos punts que comparteixen l’objectiu d’habilitar diferents terrenys als municipis metropolitans per poder-hi construir habitatge. Aquest pas anirà seguit de la redacció dels corresponents projectes constructius.

L’Hospitalet de Llobregat

Referent a aquestes actuacions, el primer punt aprovat ha estat el conveni regulador de la futura cessió gratuïta de tres finques de titularitat de l’ajuntament a favor de l’AMB, per a la construcció d’habitatges de lloguer assequible, directament o a través de l’IMPSOL:

1. Finca situada a l’avinguda del Carrilet, 341-354, i avinguda Mare de Déu de Bellvitge, 347-351. La superfície de la finca és de 1.355 m2 i el sostre edificable, de 6.334,65 m2. S’hi construirà un màxim de 86 habitatges.
2. Finca situada al carrer del Canigó, 1. La superfície de la finca és de 555 m2 i el sostre edificable, de 2.242,50 m2. S’hi construirà un màxim de 28 habitatges.
3. Finca situada al carrer del Canigó, 5. La superfície de la finca és de 595 m2 i el sostre edificable, de 2.242,50 m2. S’hi construirà un màxim de 28 habitatges.

Viladecans

Un altre dels punts aprovats ha estat acceptar una mutació demanial subjectiva, amb caràcter gratuït, de la finca propietat de l’Ajuntament de Viladecans situada al carrer de Ferran i Clua, 17. La propietat d’aquests terrenys passa a l’AMB amb la finalitat de destinar-la a la construcció d’un màxim de 32 habitatges, directament o a través de l’IMPSOL. Aquesta finca té una superfície de 1.092,00 m2.

El Papiol

El darrer acord aprovat en matèria d’habitatge és el conveni regulador de la futura mutació demanial subjectiva gratuïta a favor de l’AMB de la finca situada al carrer del Carme, 33-B. Aquesta finca estarà destinada a la construcció d’un màxim de 75 habitatges assequibles en règim de lloguer, directament o a través de l’IMPSOL.

Aprovació final del Pla d'Actuació Metropolità 2024-2027

Durant la sessió d’avui del Consell Metropolità també s’ha aprovat de manera definitiva el Pla d’actuació metropolità (PAM), el document que ha de guiar l’acció del Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al mandat 2023-2027, i que recull les línies i els objectius de caire estratègic que han d’orientar les actuacions que s’implementaran durant els propers quatre anys. Aquest document ja es va aprovar de manera inicial el passat 30 d’abril.

La proposta d’acord ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups presents, excepte del PP, que s’ha abstingut.