Dret de les dones a la metròpolis
| Tema: Cooperació internacional, Metròpolis, Urbanisme
Seminari sobre experiències d'urbanisme des de la perspectiva de gènere
El 25 de juny es va dur a terme la jornada "El dret de les dones a la ciutat metropolitana: experiències des de la perspectiva de gènere" a la seu de l'AMB.
La principal conclusió va ser que l'urbanisme, els espais públics i l'habitatge no són neutres, ni són només disseny: són política. I per aquest motiu és essencial que es desenvolupin i s'apliquin des d'una perspectiva de gènere i es posi la vida de les persones al centre.
Aquesta jornada va ser fruit de la col·laboració entre el Servei de Cooperació Internacional de l'AMB i la cooperativa d'arquitectes, sociòlogues i urbanistes feministes Col·lectiu Punt 6 i Ciscsa, organització amb seu a l'Argentina sobre els drets de les dones, l'habitatge i les ciutats.
Intervencions durant la jornada
A la sessió inaugural, el gerent de l'AMB, Ramon Torra, va recalcar la importància de repensar un model d'urbanisme, espais públics i habitatge orientats a aconseguir una ciutat més integradora i inclusiva. També va recordar la presència creixent de dones en diferents posicions de presa de decisions dins de l'AMB, l'existència del Pla d'igualtat i la sensibilització envers l'equitat de gènere desenvolupada en departaments. Precisament en aquest últim àmbit, Torra va fer esment dels nous projectes d'habitatges de protecció oficial desenvolupats per l'IMPSOL, ideats amb un enfocament de gènere com a espais no jerarquitzats que fomentin un nou model de relacions i de repartiment de rols dins de les diferents tipologies de família. Aquest projecte innovador va ser posteriorment presentat per Josep Maria Borrell, cap de servei de Construcció de l'IMPSOL.
Iniciatives d'Amèrica Llatina
Durant la jornada hi va haver ocasió de conèixer iniciatives vingudes d'Amèrica Llatina, bressol de propostes pioneres en l'àmbit de la planificació feminista i decolonial ("plantejat des del Sud") del territori. Ana Falú, referent mundial de l'urbanisme feminista i col·laboradora en els processos de consultes i de formulació de la Nova Agenda Urbana (Habitat III), va celebrar els avenços en la incorporació de l'enfocament de gènere i dels debats sobre les desigualtats en les agendes urbanes de desenvolupament. No obstant això, va alertar també del perill sempre present de retrocés, especialment en el context del que ella anomena "extractivisme urbà", regit per la primacia de lliure mercat que converteix la ciutat en una mercaderia. Falú va definir el dret de les dones a la ciutat com una categoria alhora teòrica i política, que ha de partir de l'anàlisi de l'ús del temps i del territori que fan tots els subjectes, també aquells fins ara omesos o invisibilitzats: no només les dones, sinó també persones del col·lectiu LGTBI, persones racialitzades, etc.
Per la seva banda, Silvana Pissano, arquitecta i directora de desenvolupament urbà de la Intendència de Montevideo (Uruguai), va reivindicar l'urbanisme com un instrument polític que ha der ser alhora redistributiu, sostenible, democràtic i feminista. Només així es podrà crear un espai de reflexió per implementar polítiques de justícia social i poder viure la ciutat en condicions d'equitat.
Reflexions des de la metròpolis de Barcelona
Reivindicant un "urbanisme de poble o ciutat petita" allunyat de receptes universals, es van exposar també experiències locals d'aplicació de polítiques d'urbanisme amb perspectiva de gènere, implementades en contextos locals per part de governs municipals. La nova alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz Cáceres, va presentar l'objectiu d'aplicar la visió de gènere al pla urbanístic de soterrament de les vies del tren, de manera que es posi en valor la quotidianitat i el treball de cures. Zaida Muxí Martínez, exdirectora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va exposar les diferents iniciatives empresarials al municipi com a treballs horitzontals i de diàleg per millorar els recorreguts quotidians i fomentar un ús inclusiu i integrador de l'espai públic. En aquesta línia, Sara Ortiz, sociòloga integrant del Col·lectiu Punt 6, va reivindicar una mobilitat "feminista, desjerarquitzada i despatriarcalitzada", que sigui accessible i directa, segura i lliure (també en espais nocturns i festius), i que posi la vida quotidiana i el treball de cures al centre.
Després d'agrair la participació dels ponents, Maria Peix, cap de servei de Cooperació Internacional de l'AMB, va tancar la jornada fent una crida a reflexionar sobre les experiències exposades per tal de repensar, des d'un coneixement situat, com volem que siguin les metròpolis del futur. Després de puntualitzar que "els espais no són neutres i les decisions són polítiques", va remarcar la responsabilitat de les institucions públiques de garantir el respecte dels drets i les llibertats de tothom, fet per al qual és necessari transformar els espais de convivència amb una mirada que posi la diversitat i la vida de les persones al centre.